divendres, 25 de juny de 2010

Llibres vells: segons per a qui



Com a pas previ al trasllat a la nova i flamant biblioteca de Sarrià de Ter de l’Avinguda de França, s’està esporgant el fons de la del carrer Major. Un equip de la Central de Biblioteques ha començat a fer tria dels llibres existents i magnetitzar-los per poder exposar-los a la nova seu.

La tria està sent severa, ja que la Biblioteca te 55 anys i per tant un fons notable, acumulat en el temps. Els primers llibres que han “caigut” són les novel•les esgrogueïdes, d’edicions antigues, poc atractives pels nous prestatges, però també llibres de filosofia, assaig... A la responsable actual, davant el seu astorament, li han comentat que els pot aconseguir de nou..., comprant-los. El destí d’aquests llibres és Celrà, on hi ha un magatzem-botiga de llibres de vell.

També s’han emportat els llibres únics, els que no es poden trobar en d’altres biblioteques. Eren els llibres que apropaven a l’humil biblioteca un públic especialitzat, de literats i estudiosos, o que es deixaven en préstec a d’altres biblioteques. El seu destí, Girona ciutat. Qui els ha donat permís? Que pot ser són de la Central de Biblioteques els llibres de Sarrià de Ter? La biblioteca és municipal, per tant, el seu fons també ho és, aconseguit després de molts anys de dotar-lo pressupostàriament. Per quin set sous s'han d'endur els llibres rars a Girona? Que potser dubten que no en farem un bon ús la gent de Sarrià? Si fins ara els hem conservat, tenim dret a continuar tenint-los.

No comencem amb bon peu, no. La nova biblioteca neix sense el magatzem de fons permanent, on haurien d’anar aquests llibres de poca rotació i els esgrogueïts: l’espai previst l’ocuparà el Centre de Visitants. Però, encara que no es disposi d’un dipòsit pel fons, prou que es podria haver trobat un espai en les dependències municipals, almenys fins que el pressupost permeti anar reposant els llibres massa vells, a parer dels joves que han fet la tria.

Els llibres antics no són inservibles, abans d’arraconar-los i portar-los a Celrà poden tenir més utilitat i donar l’opció a que algú del poble se’n aprofiti: deixar que la directora de l'escola Montserrat hi doni una ullada per si n'hi ha algun que pot engruixir la biblioteca escolar; posar una taula a l’entrada de la biblioteca perquè els usuaris se'ls emportin; ampliar la dotació dels prestatges del Centre Cívic La Cooperativa, o posar una parada per la Fira del Paper. Seria una manera ben senzilla de tornar als sarrianencs una part del que durant anys, han contribuït a crear.

4 comentaris:

EL BLOC DE SAM ENFOT ha dit...

Tinc llibres vells, de pàgines esgrogueïdes i lloms gastats editats l'any 1899 (Obras jocosas), de l'any 1956 (edició fascímil del Quijote) o contes de Turguenev, Dostoievski i Tolstoi de l'any 1960 que conservo "como oro en paño" i no me'n penso desfer.
A qui se li acut!

Elena ha dit...

En nom de la Central de Biblioteques, que dona suport a les biblioteques públiques de les comarques gironines, m’agradaria fer algun comentari respecte a algunes afirmacions que s’han fet en aquest article.
- Es diu que “la tria està sent severa”. L’adjectiu “sever” té dues accepcions en el diccionari. Una és “estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla” En aquest sentit estic d’acord amb què la tria està sent severa, ja que atén a criteris estrictament professionals i avalats per directrius d’organismes autoritzats en el camp bibliotecari. L’altra accepció del terme és “no gens indulgent amb les faltes, amb les febleses”. Si aquest és el sentit de l’afirmació, no hi puc estar d’acord, ja que si no estiguéssim sent “indulgents” estaríem donant de baixa molts més documents dels que en donem.
- Que la biblioteca tingui un fons acumulat en els seus 55 anys de funcionament no garanteix que sigui l’adequat a les necessitats dels usuaris. L’esporgada és un procés que forma part de la gestió de la col•lecció i una tasca més en el quefer professional, tant pel bon funcionament de la biblioteca com per garantir la qualitat del fons.
- Amb motiu del trasllat a la nova biblioteca cal fer una “neteja” d’un fons que no ha estat esporgat de manera oportuna. Per això s’han de donar de baixa molts més documents del que seria habitual si aquest procés s’hagués fet de manera sistemàtica, i també fa que hi hagi molts llibres, novetats, que no han estat posat a l’abast dels usuaris en els darrers anys per falta d’espai en els prestatges.
- Es posa en dubte els nostres criteris i es diu que els llibres són massa vells “a parer dels joves que han fet la tria”. Tot i que agraïm que encara se’ns vegi joves, cal dir que l’equip de professionals que està fent aquesta tasca són tècnics bibliotecaris amb bons coneixements de la matèria i del funcionament de les biblioteques públiques, perquè la seva tasca professional es basa en el suport, assistència i assessorament a les biblioteques públiques, i perquè tenen els estudis i coneixements tècnics que els avalen. Els criteris per destriar els fons no són ni subjectius ni aleatoris, sinó que es basen en criteris d’organismes autoritzats, com pot ser el Col•legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
- Quan es diu que ens hem emportat “llibres únics, que no es poden trobar en d’altres biblioteques” o “llibres rars”, caldria concretar de quina mena de llibres s’està parlant. Que un llibre no es trobi en d’altres biblioteques no el converteix automàticament en un llibre valuós. Un anuari general del 1990, per posar un exemple, deu estar entre el fons de ben poques biblioteques, i cada cop de menys, perquè la informació que ens pot interessar trobar-hi es pot trobar en altres recursos, com internet, ampliada i actualitzada. La biblioteca de Sarrià no és una biblioteca patrimonial ni hi hem trobat cap llibre “rar” que calgui preservar com a tal.
- Per últim, s’hi afirma que estem repartint els llibres a un magatzem-botiga de llibres de vell de Celrà o a Girona ciutat. Això és totalment fals. Els llibres destriats s’estan encaixant i guardant. Se’n traurà un llistat i serà l’ajuntament i el personal de la biblioteca qui en decidiran el destí. De fet, a l’hora d’encaixar-los ja s’està fent una presselecció en funció del seu possible destí. Per exemple, s’està fent una caixa amb els llibres infantils per si poden ser d’interès per a alguna escola. Aquesta és una gestió que farà l’ajuntament i, amb els llibres que no es reubiquin en algun centre o associació del municipi, des del nostre servei proposem diferents destinacions, entre d’altres la CePSE (Central de Préstec i Serveis Especials de la Generalitat de Catalunya) que facilita la gestió dels fons de baix ús, ja que guarda un o més exemplars de tots els documents per tal que es puguin fer arribar a l’usuari que el necessiti a través del sistema de préstec interbibliotecari.

Elena Redó
Cap de la Central de Biblioteques

Assumpcio Vila ha dit...

Benvolguda Elena,
La informació no me l'he inventat pas, i si m'han dit que els llibres que estaven en caixes se'ls han dut a Celrà, no he dubtat de la paraula de qui m'ho ha dit. Celebro que no sigui així. Per altra banda, coneixes perfectament que en aquesta Biblioteca el públic i els usuaris són tan de Sarrià de Ter, de Girona com de la comarca. Entenc que es faci una bona esporgada i això no és cap retret, sinó que el que demano i exigeixo és el magatzem dipòsit de la Biblioteca, el que estava previst en el projecte original i que podria encabir aquests llibres esgrogueïts. Potser no estàs al cas de les modificacions del projecte del Centre Cultural, però tan se val, des de Girona a vegades no es veuen les coses igual. Jo parlo de patrimoni perquè sempre he vetllat pel del poble, tan sigui l'arqueològic, arquitectònic, com el literari. En aquest cas, parlem d'un fons, triat, seleccioonat al vostre criteri, però que segurament admet alguna altra mirada. En cap moment poso en dubte la vostra professionalitat, sinó el destí d'un fons, que en cas d'anar a parar a d'altres llocs, com be apuntes, primer s'han d'haver exhaurit les possibles reubicacions en el mateix poble. Si rellegeixes l'article, poso per exemple la Biblioteca de l'escola i el Centre Cívic, a més de possibles sarrianencs a qui els abelleixi un record de la Biblioteca.
Rep una forta abraçada i espero poder celebrar amb tu la inauguració de la nova Biblioteca.
A reveure.

Josep M. Sansalvador ha dit...

Espero que l'esporgada no sigui traumàtica en excés! Que es faci amb molt seny i que no es descatalogui cap peça que pugui tenir interès. No pel fet de ser edicions antigues han de perdre valor. Em sembla que a la nova biblioteca hi ha cabuda per tots aquests volums i molt més... Si en 55 anys s'ha creat aquest fons, potser és per manca d'esporgades anteriors. Seria una llàstima que es perdessin o deixessin de ser consultables o prestables referències venerables. Potser és només una qüestió sentimental, sense gens ni mica de sentit pràctic, però sap greu veure desaparèixer els llibres esgrogueïts...