No són bons temps per inversions municipals ni per massa demandes socials. De fet, seguint la teoria més en boga, se’ns diu que hem de deixar d’endeutar-nos i per tant, deixar de fer inversions, amb la qual cosa s’acaba condemnant tot el sector de la construcció i les empreses auxiliars que en depenen. Cert és que les inversions s’han de mesurar, han de ser productives i adreçades a l’estalvi energètic, però a vegades el temps o les necessitats no casen amb les voluntats.
A Sarrià de Ter, l’Ajuntament es troba amb un dilema prou important: fer l’auditori, pel qual te subvenció, però no una demanda social urgent, o fer el camp de futbol amb gespa artificial, pel qual no te prou fons, però en canvi és una obligació imposada pels directius del club, als quals els manen la pressa els jugadors. Al final, l’equip de govern ha decidit tirar pel dret i utilitzar la subvenció de l’auditori pel camp de gespa artificial. Amb això acontenta a uns i empipa d’altres. La millor solució és fer les dues coses, amb criteris més racionals de despesa. Ja ho he explicat al post anterior i també podeu trobar informació a la pàgina web www.volemlauditoridesarriadeter.wordpress.com
De fet, l’equip de govern no s’ha posat fins ara a mirar d’estalviar seriosament. Els quatre anys anteriors varen fer petits retocs, res important, poc significatiu en estalvi, amb moltes concessions a la galeria. Tant s’ha de mirar la despesa com l’ingrés. Em permeto dues propostes al nou regidor d’hisenda:
a-Que els sous dels càrrecs electes variïn en funció de la seva assistència als plens. En el darrer vàrem assistir a l’espectacle de la posada en escena de la 1a tinent d’alcalde, en substitució de l’alcalde absent per vacances. Si, com succeeix en d’altres municipis, part del sou i indemnitzacions fos en compensació a l’assistència als plens i juntes de govern, l’Ajuntament tindria un estalvi notable. Si posem per exemple, uns 300€ per ple, ara ja hauríem estalviat 600 € (tres plens, dos absències per vacances) i potser serviria per aprendre que assistir a un ple és obligació de tot càrrec electe, ni que sigui per respecte als ciutadans.
b-Podríem apadrinar una butaca o apadrinar un metre quadrat de gespa. A Sarrià de Ter hi ha hagut molta tradició de pagar per fer-nos l’equipament. Alguns recordem les col•lectes per arreglar l’Església, per fer el Patronat, la pista esportiva de la UES, el Centre Parroquial de Sarrià de Dalt i per arranjar la casa de colònies de Granollers de Rocacorba. No vindrà de nou que es reclami la col•laboració ciutadana per acabar algun equipament que ens interessi. Es pot fer de dues maneres: una, amb l’entrega de capital a fons perdut, a títol de subvenció particular, per la quantitat que pugui cadascun. D’altra, una bestreta a l’Ajuntament, és a dir, l’entrega de diners a compte (500 o 1.000 euros, per exemple), i que l’Ajuntament els rescabali a raó d’un percentatge anual, deduint dels impostos a pagar pels ciutadans (Ibi, gual, cotxe, etc). Una mica de complicació administrativa, que no és res amb la tecnologia actual i sense costos financers.
Amb ganes, d’idees en poden sortir. Tinc per costum dir que els problemes de diners solen tenir solució. I aquí només es tracta de diners, ja que ha quedat clar que hi ha un col•lectiu que vol el camp de gespa artificial i un altre, menys sorollós però també important, que no es vol deixar perdre la construcció de l’auditori.
7 comentaris:
Bon dia;
Això d'apadrinar butaques per part de les empreses particulars, què no públiques, es una utopia en època de crisis.
Corre el rumor extès pel poble que la paperera que vostè representa, Paperera de Girona, va retirar la subvenció per cultura, just en la legislatura en la que el PSC, va ser rellevat de l'alcaldia, legitimament, pel grup d'ERC-CIU. ¿Quantes butaques es podrien apadrinar amb aquesta quantitat?
Salutacions a TOTS els seguidors del blog de la Sra. Vila
Vaja, molt maco això de malparlar des d'un anònim.
Primer de tot, l'empresa Paperera de Girona SA només col·labora amb el poble donant suport a la revista Parlem de Sarrià amb el seu anunci. També, amb tot tipus de paper del què disposem en estoc. És una empresa petita que no té pressupost per més.
Amb la Fira del Paper s'hi col·laborava fent feina, és a dir, deixant i adequant una sala per exposicions, que està a diposició de l'Ajuntament per quan ho demani, i també ajudant en la col·locació de les taules del diumenge de la Fira.
Qui donava subvenció per la Fira del Paper era l'empresa LC Paper de Besalú, que jo també represento, ja que també en soc Consellera Delegada. I es va deixar de donar la subvenció el mateix any que se'm va fer fóra de la Comissió del Paper, no perquè jo no estigués a Cultura, sinó pel maltracte rebut. A la Comissió del Paper jo hi era des del 1999, quan es va crear la Fira, i a l'Ajuntament des del 2003 fins al 2007.
La subvenció era de 3.000 euros, una quantitat gens menyspreable.
Per altres raons, ara Torraspapel tampoc dóna cap subvenció a la Fira del Paper, però en el comú es troba la manera que aquest Ajuntament tracta algunes empreses del municipi. O sigui, molt senyor meu, quan vulgui li explico unes quantes coses més de manera que deixi de parlar des de la ignorància.
Bon dia;
Assumpció, enfadar-te no et senta gens bé.
Vagi per davan que a mi el camp de fútbol "me la trae al pairo", es més, en el dia d'avui crec que el visitaré quan estigui la gespa col.locada i prou. En canvi, si fessin l'Auditori en treuria més profit d'on segur que en alguna obra de Teatre, o fins i tot conferència m'hi deixaria caure.
Ara bé, el poble es de tots,dels de dretes, esquerres i semipensionistes, i si només hi ha pressupost per la gespa, s'ha de prioritzar aquesta obra, fins i tot, ja s'hauria d'haver començat, donat que les obres s'iniciaran igual que la temporada esportiva, deixan els xiquets, que no tenen cap culpa del pressupost municipal, amb les seves corresponens molèsties.
Val la pena remarcar, que aquesta obra, no només millorarà el depor del futbol dels infans sino que els habitans dels blocs del davan deixaran de menjar pols cada cop que hi ha moviment al camp. I ja per acavar a les persones, com jo, que ni ens va ni ens ve no ens costarà ni un euro, QUE NO TENIM, ja sigui a través d'apadrinament o a través de dèficit, que al final del dia l'acavem pagan els soferts ciutadans.
Bones tardes;
Anònim, es ser una ciutadana d'aqust poble INDIGNADA amb la classe política que ens governa en qualsevol organisme públic,
Li diré que no soc, ni de PSC, ni de PP, ni de CIU, ni d'ERC, però si se reconèixer una bona gestió amb els diners que te un organisme a caixa, no estan d'acord amb el tema del dèficit desbordan que aporten alguns partits polítics, que al cap de la seva legislatura es donen copets a l'esquena tot diguen que "son la pera limonera" per lo be que ho han fet, però deixan la FESTA per pagar als altres, i quan dic altres no vull dir el nou govern de torn, sino a totes les persones que col.laboren amb els seus impostos.
El meu marit fa tres mesos que no cobra de la seva empresa, perquè no tenen diners, ¿com vol que es dediquin a subvencionar Auditoris? i jo estic aturada desde fa 3 anys.... Em sembla que va estudiar a ESADE ¿no?, Senyora Consellera Delegada, doncs, a menys que no es fumés la clase de Constitucional I i anés al bar de la facultat a menjar-se un entrepà de truita, sabria que la sobirania es popular, i què el meu vot d'aturada val TANT com el seu de Consellera Delegada.
Es de reconèixer que la fira del paper la va montar vostè, però ningú es imprescindible, i al igual que el Barça és més que un club, Sarrià es més que un poble, pe tant malgrat haver-se retirat la seva subvenció, la fira continua fen-se, algú deu posar les taules i les cadires.
Bona nit
Vostè diu, que en els plens es podrien estalviar 300 euros, però també diu més coses, totes elles interessans, diu: " molt senyora meva, quan vulgui li explico unes quantes coses MÉS de manera que deixi de parlar des de la ingnorància". Doncs sí. ¿que es pensava que li diria que no?, tinc ignorància adquirida sobre el rumor extès pel poble d'una barca que l'ajuntament va pagar a unes monges d'un país Sudamericà en la última etapa de govern del PSC. Donat què vostè estava al govern, podria donar una mica de llum i taquígraf a l'assumpte. ¿es veriat? ¿es varen transferir 12000 euros de fons municipals? No estaran envain competències del Ministeri d'Assumptes Exteriors i el seu fons "ayuda al desarrollo", tan criticats per prestigiosos economistes que diuen que en una bona part van a parar als dictadors de torn i que si de veritat volen ajudar als països subdesenvolupats s'haurien de canviar les polítiques econòmiques Europees, sobretot amb els temes d'agricultura, ja que Espanya junt amb França i Polònia són els països -ho estem veien aquests dies-, que més traves posen a l'importació de productes agraris.
Si es va fer aquesta transferència per motius HUMANITARIS, (ho permet la llei d'hisendes locals?), no podrien trucar a qui li van fer i dir-li que ara estem molt malament a Sarrià, i que a casa, per exemple, no tenim diners per pagar els llibres del mes vinen. Al Mercadona dels Oscar veig gent nascuda a Girona, rebuscan a dintre els contenedors, la situció es dramàtica.
En resum, el sr. Torren no es que sigui "Sant de la meva devució", més aviat crec que es un mal necessari donat que no podem estar "descabezados en la alcaldía", però la meva opinió és que la seva gestió en el tema AUDITORI-GESPA ha estat correcte.
Benvingut el debat, encara que hagi de ser en aquest blog i no en un blog de l'Ajuntament, o quan es presenten els pressupostos, l'any que es presenten, i aquest no ha tocat. Encara que no m'agrada l'anonimat és la primera vegada que veig un debat viu en aquest poble que sembla adormit i de vacances.
1- He estat sempre a favor del camp de gespa artificial, però també demano l'auditori, i en la meva opinió, treballant bé els dos pressupostos a nivell tècnic es poden dur a terme amb les subvencions que tenim. Per altra banda, no només parlem del camp de gespa, també del bar. És urgent i prioritari el bar del camp de futbol?
2- La Fira del Paper ja va tenir la seva època, ara ens costa masses diners. Si no hi participen les empreses del sector, ni la Diputació de Girona, ni Artesania de Catalunya, el seu cost és massa elevat pel pressupost municipal. Si no hi ha voluntaris que posin les taules i cadires gratis, els posa l'Ajuntament pagant el personal. Que jo sóc prescindible prou que ho se. Però els objectius de la Fira ja es varen complir, i ara es mantenir un entreteniment d'un diumenge. Pregunteu quin pressupost te enguany i avalueu.
3- En l'etapa que jo vaig ser a l'Ajuntament gairebé tota l'ajuda en cooperació es canalitzava a través de GERD, el grup editor de la revista del discapacitat que ha fet una bona tasca a Cuba i Guatemala amb les cadires de rodes. També es va ajudar a crear l'escola de Sucumbios a Equador, però eren diners per una escola, no per una barca. En qualsevol cas, aquesta informació se l'hauria de proporcionar ll'actual regidora de Cooperació ja que es informació que ha de tenir en els arxius de l'Ajuntament.
Per acabar, apadrinar una butaca és una idea, no una obligació. Hi ha prou gent que vol la sala d'actes de la Biblioteca com per tenir en compte la seva opinió. Repeteixo, es tracta d'un problema tècnic, amb les subvencions que tenim podem fer els dos projectes.
Tot aquest debat, el generat en aquest apunt, té un costat positiu i un de negatiu, el positiu és la participació, que hi hagi hagut gent que, havent llegit l'apunt de l'Assumpció, hagi volgut dir-hi la seva. El negatiu, que ho hàgiu fet des de l'anonimat.
Al mer parer l'anonimat resta valor a una opinió o a un comentari. Sempre trobo desitjable que qui comenta i opina, i sobretot rebat, ho faci a nivell personal, sense amagar-se ni en anonimats ni en falsos perfils.
Però bé, malgrat aixó, benvingudes i benvinguts al debat!
Les opinions es fonamenten amb arguments i els arguments han de tenir solidesa. Els rumors, la rumorologia en general, no aporta valor als arguments, ans al contrari. Al final resulta molt més valuós que algú amb identitat digui: "mira Assumpció, no estic d'acord amb tu perquè penso diferent" que no pas que, des de l'anonimat, s'ataquin no les idees, sinó a les persones. És com llençar la pedra i amagar la mà.
No totes les opinions són respectables; ho són en funció dels arguments que les sustenten (defensar el terrorisme no és defensable); les persones, totes les persones, en canvi, sí que són respectables, fins i tot aquelles que ideològicament defensen el terrorisme...
Pel que fa al tema de la cooperació només una observació: buscaré quin va ser l'import exacte que es va destinar al projecte d'una barca; ara no el recordo però sí que recordo que aquest projecte, com d'altres que van arribar sobre la meva taula com a llavors regidor de cooperació, me'l va fer arribar un veí de Sarrià de Ter que havia treballat com a cooperant a la zona. Deixeu-me uns dies i posaré llum sobbre aquesta ombra. Afegir a més que aquest projecte, com d'altres que també es van finançar i finacien encara, eren i són de cooperació internacional, com el de l'escola de l'Equador o els de GerdCoopera per Cuba, primer, i Guatemala, després.
I una darrera observació: el dels indignats no és un moviment anònim; és un moviment format per moltes persones amb nom i cognom que, quan s'expressen, ho fan precisament a títol personal, sense representar ningú més que a els mateixos, és a dir, un moviment sense líders representatius que puguin parlar en nom de tothom, que no és el mateix que un moviment anònim.
I finalment sobre l'auditori: voler l'auditori no és anar en contra del camp de futbol; ambdues coses són possibles, penso jo, si hi ha voluntat política per fer-les.
Moltes gràcies per el vostre temps.
Roger
Publica un comentari a l'entrada