dissabte, 9 d’octubre de 2010

Dades sobre l'economia gironina




L’anuari Econòmic comarcal 2010 del Servei d’Estudis de Catalunya Caixa, presentat a Girona el 20 de setembre per Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, ha estat utilitzat per Francesc Muñoz per elaborar l’article “Una dècada entre el boom i el crac” publicat al diari L’Econòmic del 25 de setembre. Si bé a la conferència de Girona, l’assessor del Servei d’Estudis de CX, Josep Oliver, es va cenyir en les dades de les comarques gironines, sobretot en les caigudes del VAB (valor afegit brut) per sectors, en el diari, Francesc Muñoz ho exemplifica en un mapa i visualment es pot comprovar que de mitjana, a la dècada 2000-2009, Catalunya ha crescut un 16,1% i en els darrers anys ha perdut un 4,12% de la seva riquesa. Al Gironès, el creixement ha estat del 27% i una caiguda del 2,49%, mentre que al Ripollès el creixement acumulat ha estat d’un 16,9% i pateix una caiguda severa del 5,81%.

La imatge de conjunt de Catalunya fa encendre algunes alarmes en comarques de l’interior, com l’Anoia, que va créixer molt poc i ha patit una forta davallada (2,00%/ -7,36%) i el Bages (9,2%/-6,16%). El que te de bo aquest anuari és el seguiment que fa any rere any dels indicadors més rellevants de l’economia catalana i ara, potser una mica tips d’informacions generalistes i polítiques, convé mirar amb lupa aquestes dades i relativitzar segons quins discursos. He sentit dir a Josep Oliver que en els anys de creixement, moltes empreses i molts sectors varen fer els deures, varen aprofitar la facilitat creditícia per modernitzar les seves plantes, la qual cosa les situa en bona posició per sortir de la crisi.

En el torn de paraules de la conferència a Girona, vaig voler destacar que una de les dades que es dóna és susceptible de revisió. Quan es parla del sector de la construcció es manifesta que el 2006 va haver-hi el pic de projectes visats. Entenc que aquesta dada s’ha de rectificar amb una altra dada que només coneixen els ajuntaments, és a dir, la devolució de llicències de construcció que han fet els ajuntaments als promotors en els anys següents el 2007 i el 2008, i per tant el percentatge de la construcció del 2006 sobre el PIB com els successius del 2007, 2008 i 2009 són erronis. Per altra banda, el sector industrial te un percentatge del PIB més gran al que se li atribueix en estadística. A Catalunya, representa el 20, 05%, al Gironès un 12,01% però a la Garrotxa un 27,94%. A l’índex industrial se li ha de sumar part del de serveis que garanteix la industria, com és la logística.



El dissabte 26 de setembre a la Fontana d’Or es presentava un altre llibre interessant, “El futur comença ara”, les converses del conseller Joaquim Nadal i la diputada Pia Bosch amb persones destacades de diversos àmbits professionals. Un llibre de lectura amena, planer, on es van repassant diferents aspectes, la cultura, la societat, l’economia, la universitat, les institucions. Sobre la taula moltes mancances, però la percepció que hem d’aprofitar i millorar tot el que tenim de bo. El mateix Nadal feia referència a les advertències de Josep Oliver sobre l’economia gironina anys enrere i que s’han complert. De ser una de les províncies capdavanteres en renda disponible anem perdent posicions, ja que no hem modernitzat prou els processos productius i l’economia s’ha basat excessivament en la construcció.

El divendres passat en una reunió amb la comissió executiva de la Pimec vaig fer un resum dels dos llibres, destacant la seva oportunitat i publicitat. En Josep Roura de Noël, va fer un comentari molt pràctic: “D’estudis en tenim molts i de demandes concretes encara més. A la vall del Ter -Brugent no hi arriba ni el gas ni tampoc hi ha prou potència elèctrica per ampliar instal•lacions d’empreses del nivell d’Antex i Hypra”. No tot depèn de l’esforç de les empreses, també l’administració ha de fer els deures amb les infraestructures pendents. Una mica ve a ser com la reclamació de Jaume Vallcorba del Cercle Català de Negocis. Imagineu com s’invertiria tot el dèficit fiscal que ara s’emporta Espanya, uns 22.000 milions d’euros?. Venen a ser uns 60 milions diaris.