dissabte, 2 d’octubre de 2010

El Facilitador Financiero?, no gràcies



De tothom és conegut que la crisi financera no ha acabat, sobretot a Espanya. No hi ha diners per deixar en préstec i les empreses i particulars que tenen un negoci veuen com se’ls ha agreujat la seva situació, per la caiguda de vendes i per l’estrangulament del sistema financer. Algunes caixes, com Catalunya Caixa, estan capficades en els seu processos de fusió; d’altres, com la Caixa de Girona, en el de liquidació i, alguns bancs, com el Sabadell han iniciat una campanya de captació de particulars, amb l’ajut de l’entrenador estrella, Pep Guardiola, s’entén més per millorar les seves ràtios de solvència que per deixar diners. Prou que ho diu l’anunci: “el banc de les millors empreses”, ara que totes s’han tornat mediocres o dolentes, no cal doncs trucar-hi la porta. Joan Triadú els hauria fet l’observació que en català no és correcte utilitzar l'adjectiu millor, sinó que haurien de dir “El banc de les bones empreses”.

En el meu pelegrinatge d’aquest any per buscar diners per inversions, ja m’he trobat amb l’Institut Català de Finances, més escurat que la mateixa Generalitat i em conec tot tipus de respostes evasives dels responsables d’anàlisi de balanços: que si les normes de Basilea, que si el fons de maniobra, que si la ràtio d’endeutament, que si la Cirbe, fins que el BBVA em va adreçar al Facilitador Financiero, el programa de l’ICO (Institut de Crédito Oficial) per finançar directament a pimes projectes d’inversió rebutjats pels bancs.

El sistema financer es queixava que tots els programes de finançament de l’ICO no assumien cap garantia, sinó que continuaven sent els bancs i les caixes qui corrien amb el risc dels préstecs. Es va arreglar una mica amb el programa Ico liquidesa, amb el 50% de la garantia de l’ICO, i amb aquest nou programa, anomenat ICO directo del “Facilitador financiero”, deixa fins a 200.000 euros, assumint el 100% de risc. Però com molt bé explica Josep M. Ayala, president de l'ICO, l’inventor de la cosa, (aquests dies per S’Agaró en la XV Trobada d’Economia), l’ICO no te la xarxa de la banca minorista i ho ha canalitzat via internet.

El programa és la mar d’entretingut. Demana multitud d’informació, tot en pdf i en zip: que si els balanços de tres anys auditats, impressos fiscals, l’impost de societats, els models d’ IVA, els rebuts dels préstecs que figuren en el balanç, la proposta d’inversió, un pla de negoci on es vegi l’estalvi que generarà la nova inversió i una vegada ha paït tot això, comença a demanar avals i informació sobre els avalistes. Bé jo ho he deixat córrer quan he vist que no en feia prou amb dos avals personals. Cada dia em recordo més de Josep A. Labordeta, enviant a pastar fang a tutti quanti.

La conversa l’he tingut amb l’ordinador, de tant en tant m’enviava un mail, reclamant-me més informació o nous avals. Ha estat un estiu amb molta feina, però poc productiva.

Aquest apunt del bloc és un avís als navegants: si necessiteu diners, més us val un bon amic, que de quartos no en trobareu enlloc. I això del facilitador financiero és una grandíssima presa de pèl i de temps.