diumenge, 9 de gener de 2011

Dissenys al voltant del fum



Una exposició al Palau Robert de BCN mostra els premis Delta dels darrers 50 anys. Un objecte tan comú, com el cendrer Copenhagen, del creador André Ricard, ha format part de la nostra quotidianitat des de la seva aparició el 1966. Aleshores es permetia fumar arreu, fins i tot dins dels ascensors i es lògic que fos un encàrrec de Flamagás, una empresa que fabrica els encenedors Clipper. Ricard va observar que en els cendrers plans la cendra s’escampava i s’inventà un cendrer profund, apilable, fet de material plàstic de colors, col•leccionable, que això si, acabava ennegrit, cremat per les vores.
El mateix André Ricard va treure el 1968, també per Flamagás, el cendrer Barcelona, amb una tapa circular que s’obria per la meitat i que no deixava escapar ben res, ni la pudor de les cendres. Objecte de culte dels col·lecionistes és el conjunt Oslo, format per un cendrer una pitillera i un encenedor de fusta, autèntic disseny dels primers anys seixanta.

El tabac ha estat objecte de disseny per part de molts creatius. L’il•lustrador Carles Vives va idear el popular embolcall del paper Smoking de Miquel y Costas, l’empresa que fabrica paper fi de fumar a Capellades i també és obra seva el bonic paper dels Ideales, dins la línea del grafisme modernista.

Tornant a l’exposició dels premis Delta, hi ha un cendrer de peu, del 1966 obra d’Antoni Bonamusa per l’empresa Ciervo Industrial, que hem pogut veure en totes les oficines, fins que també es va prohibir fumar en lloc públics i només s’hi ha deixat papereres i paraigüers. El grup Bonamusa ha continuat creant cendrers per exteriors, amb l'empresa Vilagrasa

Altres articles els trobem en el paisatge urbà, com les faroles de la Plaça Constitució de Girona, les marquesines dels autobusos de Barcelona i tants d’altres han entrat a casa, senzillament perquè ens agradaven, però que encara són útils: un joc de cafè d’acer inoxidable de la casa Bra, l’espremadora Citromatic de Braun, la cadira Tusquets, les setrilleres de Rafael Marquina les pinces de gel de Miguel Milà o l’olla a pressió de Fagor. D’altres han quedat completament obsolets, com la màquina d’escriure Lettera de la Hispano Olivetti, que en el seu dia va ser una revolució per la seva senzillesa i lleugeresa.

Si bé en l’exposició podeu veure llars de foc de disseny ben actual com la de Miquel Milà, el col•lectiu ADI-FAD encara no ha donat cap premi als creadors de les estufes de carrer que escalfen els soferts fumadors en les terrasses. De moment es troben en fase d'expansió, fins que la factura del gas les faci enretirar.

2 comentaris:

EL BLOC DE SAM ENFOT ha dit...

M'ha xocat el teu comentari sobre els cendrers Copenhagen de Flamagàs. Jo de jove hi vaig treballar uns quants anys i m'he fet un tip de remenar-los. L'André Ricard era un gran dissenyador i jo vaig contribuir (modestament) en el disseny tècnic de l'exitós Cliper. Casualitats de la vida...

Assumpcio Vila ha dit...

Mai ens acabem de conèixer del tot. Vaig anar a veure l'exposició del Palau Robert acompanyada del meu nebot, un jove adolescent poc interessat amb la pintura però que a qu li atrau el disseny. Després vàrem entrar a Vinçon, la botiga que temps enrere era la "catedral" de la modernitat, on encara pots trobar el model Copenhagen a la venda, en un paquet de tres cendrers de colors. Tenen 44 anys i com nous.