dissabte, 22 de gener de 2011

Institut Balmes versus Unio Esportiva Sarrià


un representant de l’Institut Balmes i Josep Arroyo, president de la UES, amb una samarreta polèmica.

Quan algú s’empara amb un anònim per informar i donar opinió, quan aquest algú, home, pare d’un nen que juga a handbol, s’autodefineix com “un dels sarrianencs que anem a veure partits i algun entrenament i ens agrada estar ben informats” passa per sota la porta una carta despotricant als dirigents de la UES, sense signar, aquest algú, és un covard.

Ja fa un temps que els representants de l’Institut Balmes, en Josep Delgado i en Joaquim Boadas han enverinat el club amb la seva prepotència, mala educació i nul•la empatia. Faltava aquest anònim, que cita una informació econòmica que només tenen Josep Delgado i el seu advocat, per entendre que darrera d’aquest afer hi ha negoci, diners i joc brut.

Josep Delgado, fill de Sarrià de Ter, va oferir al club una esponsorització de tres temporades a raó de 30.000 euros any. El primer any, la temporada 2010 - 2011 no s'ha acabat de complir, tot i que la UES ja lluïa la samarreta al final de la temporada anterior. Delgado va oferir al club una aula educativa que no s’ha portat a terme, entre d’altres raons, perquè a Sarrià de Ter ja existeix prou oferta per la mainada, coberta per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament al Centre Cívic i per una acadèmia privada que fa temps funciona prou bé. Un mínim estudi de mercat li ha fet desistir d’aquest replanteig, alhora que no podia obligar, ni ell, ni el club, als pares dels nens que van a handbol a assistir a l’aula.

Al setembre, ja amb el model del Girona FC en dansa es varen destapar les autèntiques aspiracions dels dirigents del Girona FC i de Josep Delgado. El Sarrià passaria a formar part d’un club esportiu més ampli, lluiria els colors del Girona i el primer equip jugaria a Fontajau. L’enfrontament amb els dirigents del club estava servit i poca gent els va fer costat. Per altra banda i aquí si que varen badar els dirigents de la UES, l’Institut Balmes va contractar jugadors externs per reforçar l’equip de primera d' handbol, prometent-los un sou que ha anat pagant d’esquena al club que te per filosofia no pagar sous als jugadors (majoritàriament de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis), però si despeses. Això era una bomba de rellotgeria i els directius havien d’haver valorat si volien o no la incorporació d’aquests jugadors, amb aquestes condicions.

En assemblea de socis, es va votar per majoria rebutjar l’oferta econòmica del Girona i la decisió presa va ser que la UES continuaria com sempre, sent un equip modest, fomentant el handbol base, un model d’esport educatiu molt arrelat al poble, el qual ha donat prou exemples de formar persones, més que jugadors d’èlit.

Ara bé, el diner sol enlluernar i el cafre que ha escrit la carta que ens ha passat sota la porta ha caigut en el parany. Es queixa perquè el tresorer no vol saber res del que ha pagat Institut Balmes als jugadors i als tècnics per les victòries, ni de les despeses del torneig d’inici de temporada que xifra en 8.888€, ni que la nòmina mensual dels seus jugadors és de 6.000€, més retribucions en espècie, unes quantitats que espero tinguin ben documentades. Al cap i a la fi, si la UES no ha ingressat aquests diners, ja que no s’especifiquen en el contracte d’esponsoritació, ni tampoc n’ha autoritzat la despesa, perquè n’ha de voler saber-ne res?.

No hi ha en el contracte particular dels jugadors de l' Institut Balmes, una clàusula de drets de traspàs, cas que el fitxin d’un altre equip?. No és el negoci esportiu un negoci per si mateix, la compra i venda de jugadors que per alguns fins i tot els és rendible? I doncs, de què es queixen, que no juguen prou i no els poden veure els que els han de fitxar?. Si el seu model és negoci, s’han d’acostumar a assumir les pèrdues.

Els responsables de l’Institut Balmes faran bé de complir els seus compromisos, deixant de banda aquesta tonteria de les samarretes i l’acta notarial, deixant de banda la seva prepotència i legalitat més que discutible. A l’Institut Balmes no li fa cap bé aquesta polèmica, ni que surti a la premsa com empresa irresponsable que vol enfonsar un club i uns dirigents humils, pencaires de mena, ni que s’organitzin grups al facebook que els facin boicot, ni que blogs com aquest circulin a la xarxa.
Una empresa que es dedica a la educació i a la formació de les persones ha de ser, abans que tot, una empresa socialment responsable. A veure si ens entenem.