Ha arribat el Beaujolais

L’Eduard Carles, el mestre tastavins que ens fa el curset a la Cooperativa, el dijous ens va voler donar una sorpresa: la primera ampolla de Beaujolais de la collita d’aquest any. Coincidia precisament en el dia en què es posa el vi a la venda a tot el món: el tercer dijous de novembre. La fantàstica campanya de màrqueting amb què els francesos venen arreu un vi de taula es digne de ser estudiada: “le beaujolais nouveau est arrivé” podeu llegir a tots els establiments i restaurants francesos o com vendre un vi senzill com si fos un reserva. A França el negoci del vi i de la restauració té un pes gens menyspreable en el PIB, com molt bé saben els negociadors de la PAC (política agrària comuna) quan veuen que França s’enduu tradicionalment el percentatge més elevat del pastís.

El dijous se celebrava una altra efemèrides, els 33 anys de la mort del dictador Franco. No és que ho celebréssim especialment, però és una dada que no s’ha d’oblidar i fer memòria de qui va ser i què va fer. Els guionistes del Polònia o eren molt joves quan va morir o encara havien de néixer, perquè a ningú que hagi viscut els anys sinistres de la seva dominació, se li acut de presentar-lo com un iaio que fa gràcia.