diumenge, 23 de novembre de 2008

L'estimbada



Jordi Gual, sotsdirector general de La Caixa i professor de l’IESE va qualificar amb aquesta contundent paraula la fase actual de la crisi econòmica en què ens trobem. És a dir, encara baixem pel precipici. Ho va dir en el marc del VI fòrum de Girona d’Economia i Alta direcció d’empreses que va tenir lloc a Navata el passat divendres. Per intentar animar els assistents, el tema del fòrum era alliçonador. Redefinició o extinció: el futur que ens espera.

Entre uns i altres es va debatre l’abecedari de la recuperació, és a dir si en sortirem en V, U o la tant temuda L. Per exemple, en Joaquim Boixareu, conseller delegat de Irestal Group i de FemCat va pronosticar la sortida en forma de V, pel propi moviment dels estocs, ja que moltes empreses els han reduït dràsticament per obtenir liquiditat i, tard o d’hora, hauran de reposicionar per seguir treballant; per altra banda, Àngel Martin Torres, soci director de KPMG i un dels auditors del concurs Martinsa-Fadesa, va pronosticar la sortida en U, perquè totes les crisi han tingut aquesta evolució. La tant temuda L amb la base allargada, tal com ha patit el Japó la seva recessió des dels anys 90 va planar entre els ponents, però pel que sembla, les mesures de xoc de tipus financer adoptades pels governs i els paquets de mesures de tipus fiscal que ja s’estan preparant per reactivar l’economia seran prou contundents per allunyar-nos de la depressió, no de la recessió.
Al parer de Jordi Gual, a Espanya, la crisi financera l’any que bé estarà resolta, pel fet que el sistema financer té un problema de liquiditat i no de solvència, la crisi de les empreses productives un parell d’anys més, però el sector immobiliari pot trigar quatre o cinc anys a parlar de normalitat, fins no s’hagi reduït l’enorme estoc d’habitatge construït. També el professor Jordi Gual va parlar de la importància de les mesures preses pel Banc d’Espanya en temps de bonança: els va prohibir comprar actius de les banques d’inversió (els anomenats tòxics, que no ho sabien que ho éren, és clar) i els va obligar a fer la provisió anticíclica. Això passava quan el governador del Banc d’Espanya era Luis Angel Rojo, no ho oblidem, no pel fet que governés el PP.
Jordi Gual també va comentar que els economistes són millors historiadors que gurús, i que han desempolsat la lliçó del crack del 29 per tal d¡evitar caure en els mateixos errors de llavors.

Núria Vilanova, presidenta de Inforpress va fer una anàlisi de la crisi en la premsa, i ens va advertir que tot el sector de la comunicació està també en crisi, amb la baixada en picat dels anuncis i per tant dels ingressos per publicitat. O sigui, que vendre crisi també és rendible, i per això se’n parla tant.

El professor Carles Losada, director general d’Esade Business School, ens va receptar el que sempre ha dit: innovació, internacionalització i inversió en tecnologia. També va fer un apunt demanant una major professionalització en els alts càrrecs de la funció pública, cosa que va aprofitar la diputada Pia Bosch per aclarir la informació. Un exemple de la meva collita: Jordi Boixareu va comentar la visita que havien fet membres de Femcat i una delegació del govern de la Generalitat fa uns tres anys a Finlàndia. Els va rebre el president de Nokia, el qual els va recomanar una bona crisi per resoldre els problemes estructurals del nostre país. La visita va sortir a la premsa i un detall ens va cridar l’atenció: en Jordi Boixareu i els empresaris parlaven anglès, de la delegació del govern català, cap.