dimarts, 11 de novembre de 2008

Torraspapel: el cost de la solidaritat



La notícia que el grup Torraspapel vol acomiadar a 204 treballadors de la factoria de Sarrià de Ter, ens ha agafat de sorpresa. Quan l’empresa va optar per edificar una nau de magatzem en els terrenys reservats al seu creixement, enlloc de construir la màquina MP5, ja vàrem témer pel seu futur empresarial, però en cap moment havia transcendit cap notícia sobre si el grup passava dificultats econòmiques, només que es buscava un comprador per la fàbrica d’Algesires i que la cogeneració donava molt bon rendiment.

La fàbrica de Sarrià de Ter ha estat l’embrió de tot el grup, on s’han desenvolupat la major part de productes que ara comercialitza. Durant anys, els tècnics i operaris qualificats de la planta sarrianenca varen ajudar a la posada en marxa de les plantes de Motril i d’Almazan, on s’han invertit quantitats ingents per consolidar la fabricació del paper estucat i del paper adhesiu, tenint en compte que en ambdós casos les inversions que es realitzaven rebien també enormes ajuts de les Comunitats Autònomes d’Andalusia, de Castella-Lleó i del Fons Europeu, cosa que no ha passat mai a Sarrià de Ter on tot el cost de la inversió s’ha de posar en l’escandall del producte. Recordem també les aventures de Les Ardenes, a Bèlgica, en l’època del grup KIO i més recentment, l’ajut que s’ha donat a France Condat. Tot i així, tot haver transferit el seu Know how, tot i ser una fàbrica rendible gràcies a tenir una turbina per generar electricitat, una bona planta per l’estucat, secció de converting i personal altament qualificat, els inversors de l’empresa de capital risc CVC, el grup Lecta, no dubten en tancar una màquina de paper i tota la secció d’estucat.

El grup Torraspapel divideix la producció entre les diverses plantes segons gramatges. La de Sarrià de Ter comparteix gramatge amb la Montañanesa de Saragossa, amb unes instal•lacions més antiquades i obsoletes que les de Sarrià, però amb una planta de cel•lulosa, com la que es va tancar a Sarrià de Ter l’any 1992. No és just que l’ajust de l’oferta de paper estucat s’hagi de centrar en les plantes d’Algesires i de Sarrià de Ter, sinó que podria fer-se extensiu a totes les plantes del grup reduint, per exemple, un torn de producció de cada planta, passant de 5 a 4 torns, amb personal comodí i treballant més hores. O és que la baixada de vendes es nota només en els gramatges que es fabriquen a Sarrià? Aquesta és una possibilitat, però de ben segur que si en la decisió del pla de viabilitat del grup hi intervenen els directius de Sarrià de Ter, les mesures poden ser altres. En aquest exemple, si les plantes de Sant Joan, Saragossa, Motril i Sarrià baixen a 4 torns, el problema de l’excedent de paper estucat es resol. Es deixa la capacitat productiva intacta, a l’espera que el mercat es recuperi o bé es desenvolupi una altra gamma de producte. El grup Torraspapel ha estat exportador net als USA, fins que la paritat del dòlar va fer disminuir les vendes, però aquesta tendència sembla canviar i ara és l’euro el que baixa. Per compensar la pèrdua de rendibilitat de cada centre es pot invertir en cogeneració allà on no n’hi ha, per exemple i inexplicablement, a St. Joan Les Fonts, la qual cosa milloraria el compte d’explotació d’aquest centre i el del grup.
El concepte de cogeneració sol escapar a la major part de la gent però cal saber que, avui en dia, és més important en el compte de resultats el que genera la producció d’electricitat que el marge de la venda de paper. D’aquí que els directius del grup no s’hagin plantejat mai tancar la fàbrica de paper, tot i les amenaces amb què han anat a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, ja que el seu funcionament és imprescindible per tal que funcioni la cogeneració.

Hem de deixar sols als treballadors en la defensa dels seus llocs de treball? Aquesta és una decisió que ens afecta a tots: als sarrianencs, a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, a la Generalitat de Catalunya, a les patronals gironines, a la Cambra de Comerç, a la UdG... La pèrdua del teixit empresarial no només ha de preocupar als sindicats, sinó a tots els catalans i a tots els responsables de la indústria catalana. Ha de quedar clar que sense indústria no es mantindran els serveis i les fàbriques de paper, altament tecnificades, tenen al seu voltant una xarxa de petites empreses que li donen suport permanent: tallers de manteniment, proveïdors de maquinària, de material elèctric, logística, transport...

Els catalans hem estat molts anys solidaris transferint recursos a d’altres comunitats que han donat, via subvenció, als grups inversors com CVC, diners per renovar equipaments en els centres productius d’aquestes comunitats en teoria més desafavorides. Els treballadors de la fàbrica de Torraspapel a Sarrià de Ter han estat enormement solidaris transferint coneixements als centres on la direcció els ha sol•licitat. S’ha remunerat adequadament aquesta transferència de talent en concepte de royalties la fàbrica de Sarrià de Ter? No val res el coneixement? Ara, una vegada la dida ja no dóna més llet, es vol tancar la fàbrica mare. Hem de defensar la indústria catalana i el teixit productiu català i per una vegada, ser solidaris amb nosaltres mateixos.

Hem de defensar tots i cadascun dels processos de la cadena de valor i no com va dir el conseller Huguet, ja assabentat d’aquesta possible reestructuració quan la inauguració de la Fira del Paper de Sarrià de Ter, quedar-nos només amb els sectors d’impressió i de distribució. Defensar vol dir anar a Madrid i oposar-se a aquest expedient de regulació, no cedir en les pretensions de l’empresa en la requalificació de terrenys industrials i presentar un pla alternatiu pel manteniment de l’activitat productiva, incloent la planta d’estucat i el converting al centre de Sarrià de Ter. I evidentment, els responsables institucionals de Catalunya, han de ser més ferms en la posició del manteniment d’un sector estratègic i altament tecnològic com és el paper.

2 comentaris:

Titus ha dit...

Hola, sòc un treballador de Torras Papel i volia felicitar-te i donar-te les gràcies per un article que explica tan bè i sense pèls a la llengua la nostra situació.

En aquests dies ens trobem amb molta gent que ens pregunta sobre el que està passant i, com tothom, no acaben d'entendre com una fàbrica que donava tanta seguretat pot arribar a aquests límits. Per això, ara els portem cap aquest blog i molts de dubtes queden resolts.

Salutacions y moltes gràcies de nou.

Albert Mora, 1r.Ajudant Màquina 4

El blog de Sam Enfot ha dit...

M'ha semblat molt clarificador. Tan de bo amb articles com aquest, les movilitzacions dels treballadors i la nostra solidaritat, aconseguim aturar l'ERO.
Àngel Garcia