dimecres, 19 de novembre de 2008

la Fira del Paper i Torraspapel



He perdut una petita joia, un penjoll de plata i banús que havia comprat a la parada de la Mauri i en Jordi Cañigueral a la Fira del Paper. Els pares de la Morisa aprofiten aquesta fira per donar a conèixer els productes que comercialitza la seva filla des de Burkina Faso, on viu amb la seva família, i cada any tenen molt d’èxit.
No sé ben bé com ha estat, però en el poc temps que l’he tinguda me’n havia enamorat, trobava que em quedava bé, era una peça diferent, amb caràcter.

Per la Fira també em vaig comprar unes arracades de paper a la parada de Gepetto Lobo, uns artesans de Martorell que paraven per primera vegada a Sarrià de Ter. Des que vaig veure la Gemma Amat, la directora d’Artesania, lluir unes arracades amb un cistell de vímet, faig com ella i em poso sovint arracades de paper per promocionar la fira. Fins ara només venia la Úrsula, que també confecciona collarets i agulles, però aquest any no va poder ser-hi i per això em vaig firar en aquesta altra parada, a banda que la tenia per veïna, davant per davant de la taula del grup editor de la revista, on la fèiem petar, amb la vana intenció que algú ens comprés un llibre.

Ja sabem que a la Fira del Paper es ven poquet, els firaires vénen perquè són ben tractats, però el paper no té la sortida dels productes d’alimentació que es venen en aquests tipus de fires. L’aposta per una fira monotemàtica ha estat una lluita que s’ha defensat cada any, fins que la Gemma ens ho va reconèixer al promocionar la fira com la única d’artesania de paper a Catalunya.
Aquest ha estat el desè aniversari de les Jornades i de la Fira del Paper. Vàrem poder tornar a veure la Gemma Amat acompanyant el conseller Huguet i parlar de la conveniència de nomenar un mestre artesà, de que els artesans tinguin el carnet d’artesà, o si més no el carnet cultural, que siguin més visibles del que són ara. També de la necessitat de fer articles exclusius d’artesania en paper que es puguin comercialitzar en llocs turístics, de promocionar el gravat com a regal d’empresa, de diferenciar-se. La Gemma té un bon discurs, les idees clares i voldria que tothom s’agremiés i visqués de l’artesania, no com una activitat marginal i complementària.

La fira ha de ser un mercat pels artesans del paper, però les Jornades havien esdevingut la “marca” de Sarrià de Ter, el seu signe d’identitat. Amb Torraspapel com a principal espònsor i amb l’atractiu de la visita de la fàbrica que cada any feien més de 200 persones. Les primeres Jornades del paper, el 1999 varen ser un revulsiu, una potent campanya d’imatge per la Torras, que deixava enrere anys de fums, olors i abocaments, presentant el paper i l’empresa socialment responsable. Una imatge que acaben d’enfonsar amb la proposta d’acomiadament de 213 persones.

Quan encara no fa dos anys amb els directius de Torraspapel a Sarrià de Ter vàrem parlar de crear un museu del paper en la nau de can Mitjans, el dispensari i la màquina de paper MP3 en funcionament, recordo que em varen comentar que els papers especials que es fabricava en aquesta secció eren rendibles i de bona qualitat. En l’informe tècnic que l’empresa ha presentat al comitè d’empresa, es defineix aquesta màquina com obsoleta i fora del mercat. Ras i curt s’ha de tancar. Per obsoleta, com si la maquinària no tingués una amortització i una vida útil més que coneguda. Qui ha pres la decisió de no invertir a Sarrià de Ter i deixar que les instal•lacions deixin de ser competitives: un grup d’inversors, no un grup paperer. Aquesta és la diferència. Qualsevol del ram sap que els mínims d’inversió han de ser de l’ordre del 10% de les vendes i aquesta gent no ha invertit ni el 5% de les vendes, en els seus 13 anys que porten al capdavant del grup. Les males decisions passen factura, però no ens havia de tocar el rebre a Sarrià de Ter.

En aquest moment ningú dóna res per perdut i es lluita per buscar una solució alternativa, com passar de cinc torns a quatre, fer parades alternatives en tots els centres per tal de disminuir la producció i no deixar aturades unes seccions definitivament, buscar productes i nínxols de mercat, treballar en la línia de nous productes emergents...és molt dur que tot el pes l’hagin de portar els sindicats. El conseller Huguet ha promès un estudi tècnic per ajudar al defensar la viabilitat de l’empresa. Ha de ser per avui, conseller, no hi ha temps per perdre.

Nota: la foto de les màscares de Ventura Hosta, la trobareu penjada al flickr de Roger Casero, alhora cunyat de la Morisa.