dissabte, 13 de març de 2010

Al recés del Mont



La vila de Besalú ha quedat aïllada: amb telèfon, llum, aigua i sense neu. Un microclima especial i el mur de la muntanya de la Mare de Déu del Mont la protegeix de les tempestes de neu com la han patit totes les comarques gironines aquest dilluns. De Serinyà a Maià de Montcal i Argelaguer, un paisatge primaveral, en clar contrast a l’hivernal dels voltants, et recorda que d’aquí a poc, la neu deixarà pas a una primavera exultant.

Com en l’any 1986, aquesta tempesta l’hem viscuda enmig del caos, sense poder gaudir del privilegi climàtic de la vila comtal. El dilluns, a les tres de la tarda, amb el meu germà enfilàvem l’AP-7, tornant de Barcelona. Al cotxe, en previsió, hi portava l’anorac i les botes de muntanya, i en Joan, havent consultat el radar del servei meteorològic es va arriscar: la tempesta s’allunya, aviat deixarà de nevar. Poc després, vèiem impotents com un allau de camions ens embussava a l’altura de Granollers. No els havien d’haver aturat abans els camions, a la B-30, o a Tarragona? Des del diumenge que la frontera francesa ja estava tancada, què passava els pronòstics del temps només els escoltem a Catalunya? No se’n han assabentat a Alacant que no es pot creuar la frontera?.

Arribem amb lentitud a l’àrea del Montseny, ja amb la idea de fer-hi nit. No hi ha electricitat, un generador manté la cuina i il•lumina feblement el menjador. Al cap de poc temps, els mòbils es queden sense cobertura, queden els antics telèfons de monedes per advertir la família, la de Sarrià de Ter, ja que la de Sant Gregori estan totalment incomunicada. Les bateries de les antenes de telefonia mòbil s’han esgotat, també les de les centrals de telefonia fix.
Cap a les vuit, en Joan Boada ens diu per TV3 que la causa del tall a l’AP-7 és la caiguda dels cables de la línia d’alta tensió a l’alçada de Maçanet de la Selva. El meu germà s’exclama, si han caigut, ja no hi ha tensió, que els tallin i els retirin!. No, més tard per la ràdio el representant del Consell d’Administració d’Endesa a Catalunya, el gallec Antón Costas, ens diu que fins que puguin sobrevolar el territori i que hi hagi prou visibilitat no s’actuarà. L’Antón, catedràtic de Política Econòmica de la UB, amic íntim de Josep Piqué, és a Endesa sense cap altre aval que el polític, ja que mai ha gestionat res. Des d’un despatx de Barcelona és incapaç de veure el caos que hi ha al país a causa de la caiguda de les torres i dels cables d’alta, mitja i baixa tensió. Fins l’endemà no veuran a Endesa el país desolat, una catàstrofe ens diran.

Passen les màquines llevaneus i ens arrisquem a canviar d’àrea de servei, del Montseny a la de Maçanet de la Selva, amb la mala sort que no s’hi pot accedir i ens envien a la N-II. Sortim, i trobem un caos encara més infernal: el col•lapse de la Nacional-II, en un tram amb dos carrils, i el tram de Caldes en obres!. Se’m va fer present l’acudit de Xavier Sala i Martin: l’Estat ens diu als empresaris que exportem, que ens internacionalitzem, i quins medis ens posa l’Estat per anar a l’exterior?: doncs la carretera Nacional- II.

Tot està a les fosques, només es veuen els llums dels cotxes: el restaurant la Granota, Mallorquines, Caldes de Malavella, a qualsevol lloc on podem parar no tenen electricitat. Dins el cotxe ens creiem segurs, amb benzina, aigua i havent sopat. Passa una llevaneus pel carril de l’esquerra, darrera seu uns 4x4 amb matrícula anglesa. Què és això?, cotxes envaint el carril contrari? Serà la norma en tota la nit. Passa un tractor amb una pala, sembla de Riudellots de la Selva, obre pas, i darrera seu, altra cop els cotxes envaeixen el carril de l’esquerra: furgonetes de Cotec, de Telefònica, de Planas Fàbregas, hi són tots els instal•ladors, tenen pressa aquesta gent per col•lapsar encara més la carretera!. Ara si que ho han aconseguit, dos carrils en la mateixa direcció, sense possibilitat que els que venen de Girona puguin accedir, ni tampoc els serveis d’emergència: quins conductors!.

Els cotxes apaguen els llums, tota la carretera dorm. Cap a les dues de la matinada ens van despertant els mossos d’esquadra, d’un a un ens dirigeixen en fila índia, deixant als marges els cotxes i els camions abandonats. Arribem al tram de la N-II que és autovia, per fi, ja veiem el final. A l’esquerra els cotxes i autocars provinents de Girona aturats, potser s’hi estaran tota la nit. Els que han pogut els han desviat cap a l’aeroport, però molts han quedat atrapats. Veig gent gran dins els autocars, són moltes hores per ells....

Mica en mica, amb molta precaució travessem la ciutat de Girona, amb alguns llums, alguns semàfors encesos, els carrers principals nets, les voreres plenes de neu. La devesa està totalment il•luminada, fantasmagòrica. Entrem al carrer Major de Sarrià de Ter, fosc, silenciós. Un ninot de neu assegut en un banc ens arrenca un somriure. Fi de l’odissea. Ara, a esperar la llum amb llanternes i espelmes.

A la propera tempesta, espero quedar-me atrapada a Besalú, a gaudir del paisatge primaveral. Mentre, tenim alguns anys de marge, que canviïn totes les torres de baixa tensió i de distribució: no estan previstes per una tempesta de neu humida i vent.