diumenge, 25 d’abril de 2010

Al cap de 30 anys



Aquest Sant Jordi ha estat especial: ens hem trobat els companys de la Facultat d’Econòmiques de la UB, per celebrar els 30è aniversari de la promoció 75-80. Alguns ens veiem periòdicament, una o dues vegades a l’any, però la convocatòria formal s’havia fet per celebrar els 10, els 20 i ara els 30. Els de Madrid han agraït poder fer festa el dia de Sant Jordi i vagar per Barcelona comprant llibres. Al llarg de la vetllada hem anat fent petites celebracions: Teresa Udina, amb el quartet vocal Fantasiant, ens va sorprendre amb la seva bonica veu de soprano cantant Carmen de Bizet; Paquita Blanch mostrava ara i adés les fotos del casament de la seva filla, una enginyera de la casa Masias d’Olot; la Marina Puig celebrava l’èxit musical dels seus dos fills, un d’ells amb el grup Manzoni de la Bisbal i vàrem festejar l’accés a la càtedra d’Economia de la Universitat de Lleida de Montse Viladrich.

El grup el formàvem uns 35, la majoria pertanyent a la funció pública, Jordi Massó i Clara Ponsatí professors de l’UAB, el think tank de l’estadística, l’Àlex Costa a l’INE i l’Enric Ripoll a l’Idescat, en Ramon Mestres, responsable de Cooperació a la Unió Europea, Isabel Argimon, al Banc d’Espanya i un bon nombre de subdirectors generals i tècnics de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, així com professors a diversos instituts de secundària. Dolors Llop, ens va convidar a visitar la seu del parlament d’Aragó a Saragossa, de la quan n’és responsable de l’oficina pressupostària, un bonic palau àrab totalment desconegut per la majoria. Del sector privat n’érem poquets, en Jordi Serrate, director d’oficina de La Caixa, ja pensant en una propera jubilació, en José Antonio Barrabés, director general de l’empresa Mausa, del sector de la construcció, amoïnat per la situació actual, però optimista i la Paquita Blanch que va estudiar dret i economia al mateix temps i ara exerceix d’advocada a Capdevila advocats d'Olot i a Girona.

Maite Cisquella, excel·lent organitzadora i autora del quadre) ens va demanar portéssim un llibre que ens hagués agradat per regalar, i per celebrar Sant Jordi. La meva elecció va ser “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré, recent Premi d’honor de les Lletres Catalanes i un dels grans èxits de la Fira de Frankfurt, que vaig recomanar a en Ramon Mestres. El de Monzón, en José Antonio Barrabés, va insistir em quedés una novel•la històrica, “La orden del Temple” de Raymond Khoury, ja que varen ser els inventors de la lletra de canvi. Seguint la conversa, Lourdes Feixa va recordar que a Lleida s’ha museïtzat un castellet que va pertànyer a l’Ordre del Temple i que és digne de visitar.

Entre parlar de la feina, d’economia, dels problemes familiars, fills adolescents, pares grans i de les activitats extraprofessionals, el temps va volar. L’endemà em vaig llevar d’hora per assistir a l’entrega dels premis literaris Sant Jordi que es feia al reformat pati de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Un accident a l’AP-7, un xoc entre dos camions, un d’ells carregat de taronges, em va fer endarrerir una hora. Vaig recordar el llibre d’Estructura Econòmica d’Espanya de Ramon Tamames que estudiàvem aquells anys, quan parlava de les exportacions de cítrics com el puntal de la balança comercial.

L’economia espanyola per terra, vaig pensar quan vaig veure les taronges al voral.