dilluns, 5 d’abril de 2010

Cui Prodest?




En el procés de triar l’eslògan curt que haurien de portar les pancartes que pengen en alguns balcons de Sarrià de Ter, va sorgir la pregunta, cui prodest?, és a dir a qui beneficia?. Algú va insinuar que es podia interpretar com qui protesta? I el llatinisme va quedar en un racó com una aportació més de la pluja d’idees.

El cas és que si dius o insinues que una cosa no afavoreix l’interès general sempre surt algú queixant-se de perquè protestes. Però convé fer-se les preguntes: això quant val, què en traiem i, si no en traiem res, a qui afavoreix? La política local no és gens senzilla, malgrat que la major part de la gent que s’hi acosta ho fa amb bona voluntat i amb ganes de col•laborar.

A finals de març vàrem tenir un ple de tràmit, ja que el principal havia estat un extraordinari sobre la famosa cessió de l’equipament pel Centre de Visitants. En el nostre torn de preguntes, Roger Casero va demanar com estava la tramitació del POUM, a la qual cosa l’alcalde va contestar que faltava perfilar la qüestió de la participació ciutadana i que ja es podria iniciar el procés de consulta. Mentre parlava, es passava la ma per la cara i pel nas. No tindrem POUM en aquest mandat, vaig pensar, sospitant de l’efecte pinotxo. I si el tenim, em sorprendran. L’alcalde és polític professional i no s’arriscarà a un any de les eleccions a perdre-les per haver iniciat la polèmica que deriva d’aquests processos.

No és la participació ciutadana el fort d’aquest govern, ja ve just la informació ciutadana. El cas del Centre de Visitants n’és un bon exemple de com fan i desfan a pleret, sense tenir en compte d’altres opinions. Els dos caps de llista varen ser molt bel•ligerants en l’anterior mandat i ara amaguen els seus desencerts. Potser alguns regidors recordaran com va atiar el foc el representant de CiU, Lluís Aymerich perquè en el projecte Cobega hi anaven dos blocs de pb+6 pisos. Bé, en el projecte de Mas Boscosa, on s’ha de construir la facultat de medicina, es permetrà construir blocs de Pb+6 plantes. Ara que es governa, es veuen les coses d’una altra manera?

En aquest mandat també s’estan duent a terme les obres del TAV, amb moltíssimes molèsties als veïns i molta pols. Sembla que ens hem d’alegrar perquè la constructora arranjarà la font d’en Xuncla que ells han assecat i també perquè faran el projecte de reforma de la plaça de can Nadal, que ells han espatllat amb una sortida d’emergència. Però de neteja poca i de compensació econòmica o en obra, per haver de suportar aquesta nova infraestructura, cap. Una altra oportunitat perduda.

També s’està resolent el projecte d’Acesa per l’ampliació de l’autopista a vuit carrils. Qui segueixi de prop la política municipal recordarà que l’Ajuntament va interposar un recurs contenciós administratiu en contra d’aquesta obra i l’actual alcalde, Roger Torrent, aleshores regidor per ERC, es va atribuir el mèrit d’haver instat al govern a què el presentés en un article al diari. Si abans volia el mèrit, ara haurà d’assumir el demèrit ja que el contenciós s’ha perdut. I pel que sembla, tret de les compensacions econòmiques als propietaris dels habitatges que s’enderrocaran i de les mesures per minorar l’impacte sonor de l’autopista, tampoc traurem res per la col•lectivitat. Una altra oportunitat perduda.

Llegint l’informe del PLEC (Pla local per equipaments culturals) que ha elaborat l’empresa Alea, veig que de tenir a la nostra disposició tot el que ara es cedeix al Consell Comarcal del Gironès compliríem amb escreix el que demana la Generalitat. Per exemple, l’arxiu municipal. En el PLEC es proposa habilitar un espai dins el mateix Ajuntament, però ai las!, es necessiten 175m2, i dins l’Ajuntament aquest espai no és factible, potser 50 m2 pel fons administratiu propi, però no per un arxiu municipal que admeti fons de particulars i d’empreses. En el Centre Cultural, aquests metres hi eren ben disponibles pel futur arxiu. Una altra oportunitat perduda.

També es preveu el local Rafael Masó per centre d’arts, amb l’escola de música, arts plàstiques, sala museu del fons Emília Xargay i sala d’exposicions. Tot plegat en 275m2. Ara que estem en Setmana Santa haurem de creure en el miracle de la multiplicació dels metres quadrats enlloc de la dels pans i els peixos. En el Centre Cultural Emília Xargay es disposava del mateix espai però només per encabir el fons patrimonial de Sarrià de Ter i, el més important d’una gran sala d’exposicions que permetia complir amb els requeriments del centre cultural polivalent. Una altra oportunitat perduda.

Des que es va saber de la voluntat de cedir l’espai del centre cultural al Consell Comarcal que hem fet aquestes preguntes: a qui servirà el nou centre de Visitants? De passar a ser un centre per turistes ara ja s’ha convertit en un centre de recursos pedagògics. De passar a què vindrà gent a què l’hauran d’anar a buscar. De passar de ser un negoci pels comerços veïns a què serà la seva competència.

Com suplirem aquests espais culturals en altres locals municipals? Doncs no, no existeix cap altre local amb aquesta disponibilitat de metres quadrats per encabir tot el que en el futur el poble necessita, pensant en una població ara propera als 5.000 habitants i amb projectes urbanístics per acabar per una població de 10.000 habitants.

Llavors, si el projecte del Centre de Visitants no serveix als sarrianencs, a qui beneficia? Potser als polítics que surten a la foto: Cristina Alsina (ERC), presidenta del Consell Comarcal del Gironès i alcaldable a l’Ajuntament de Girona, David Mascort (ERC), Director territorial del Departament d’Innovació, Universitat i Empreses, Albert Rosa (ERC) conseller comarcal, Mireia Mata (ERC), Directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, Roger Torrent (ERC), alcalde de Sarrià de Ter i Lluís Aymerich (CiU), tinent alcalde de Sarrià de Ter.
Per defensar el centre cultural polivalent i els espais complementaris de la biblioteca el regidor Lluís Aymerich en el seu blog m’ha titllat de perversa i de mentidera. És el que passa quan preguntes, cui prodest?. Surten els llecs i et diuen i tu, de què protestes?