dissabte, 10 d’abril de 2010

El pacte de Zurbano



No ha estat possible la foto de tots els grups polítics sortint amb un gran acord nacional per fer front la crisi, i no tot és culpa del govern de Rodríguez Zapatero. El diumenge passat, a La Vanguardia, l’economista Alfred Pastor defensava la foto conjunta dels acords de Zurbano, encara que les mesures no fossin de gran volada, pel fet que donaria confiança a l’exterior i això ajudaria a col•locar deute públic a preus raonables. La despesa del deute públic merma la disponibilitat de diner per fer política i ja sabem que ho bé es recapta més o bé es gasta menys, que no hi ha cap economia es pugui saltar aquesta regla. Però el PP sempre busca el rèdit electoral i això del bé comú només ho té clar si afecta la seva tresoreria.

Algunes de les 31 mesures adoptades són fruit de les propostes del PP i de CiU. Circulen des de fa temps ens els fòrums econòmics i de tant dir-les a vegades troben el terreny abonat. La més important (o mediàtica) és la mesura de reduir l’Iva de l’obra menor per fer rehabilitacions als habitatges (deixant-lo al 8% ja que serà efectiva a partir del juliol quan s’hagi apujat l’Iva general i el reduït), acompanyat d’una deducció del 10% a l’IRPF per rendes inferiors a 33.007€ i una deducció progressiva per rendes fins a 53.007€. Això permetrà que un gran col•lectiu de paletes, petits constructors i instal•ladors trobin feina en la rehabilitació, tinguin diners per donar-se d’alta a la Seguretat Social i surtin de l’atur o de l’economia submergida. Encara que el càlcul de 350.000 llocs de treball és segurament excessiu, aquesta és una mesura gens menyspreable i d’efecte dòmino.

També s’aconsegueix que l’Instituto de Crédito Oficial l’ICO faciliti préstecs amb l’aval del 100% de l’institut a petits empresaris i autònoms per quantitats de menys de 200.000 euros. El sector del petit comerç i petit negoci està tenint moltes dificultats per accedir al crèdit, i en alguns casos no és perquè el seu negoci sigui inviable sinó pel fet que han patit els impagaments dels seus clients (sobretot del sector de la construcció). Aquesta és una demanda que es va fer el dia que el president de l’ICO, Josep M.Ayala va venir a Girona convidat pel Grup Impuls Girona (Cambres de Comerç, Patronals i PSC), el mes de desembre del 2009 i que va anunciar el gran desplegament de mesures per afavorir el crèdit que s’ha fet aquest any. Però un dels problemes de la banca és l’assumpció del risc i, tret de la línia ICO liquidesa, en el qual l’ICO compateix el risc amb la banca, per la resta de préstecs és el sector financer, amb la seva ortodòxia (o garraperia) habitual, qui decideix a qui concedeix el préstec i a qui no, en funció sobretot dels avals i garanties que aconsegueix. (Vegeu l’excel•lent article de Pia Bosch d’aquesta conferència). En aquesta presentació també es va anunciar que s’instauraria la figura del facilitador financer. Aprofito per dir que la patronal PIMEC és un facilitador financer i els seus tècnics ajuden als petits empresaris a solventar les traves del sector financer.

Per altra banda es prorroga el diferiment fiscal per la llibertat d’amortització per aquelles empreses que inverteixin i mantinguin plantilles pels propers 2011 i 2012. Aquesta és una de les mesures econòmiques que es varen aplicar a l’ inici de la crisi, pels exercicis del 2009 i 2010, i que ha passat desapercebuda pel fet que els seus efectes, o la seva quantia, no es veuran fins aquest juliol quan es presenti l’impost de societats del 2009. Com que en la meva feina ja he fet els càlculs de l’impost, he pogut comprovar l’ ajut en tresoreria que això significa, i us puc dir que és una important mesura per les empreses actives. No es tracta de cap deducció ni de cap subvenció, sinó d’un diferiment fiscal, és a dir, l’impost de societats es pagarà més endavant.

A les empreses constructores i immobiliàries també els donen un cop de mà en matèria comptable, es prorroga l’obligació de provisionar les pèrdues del valor del sòl urbanitzable, ja que de fer-ho d’immediat es veurien abocades a presentar concurs pel fet que tindrien pèrdues que superarien els fons propis. Aquesta és una conseqüència de la nova normativa comptable que es va començar a aplicar el 2008, la qual preveu que tot l’immobilitzat per la venda es comptabilitzi al seu valor raonable, no al seu valor de compra com era abans. Si abans les pèrdues ( o els guanys) afloraven quan en venia el terreny o l’immoble, amb la normativa actual, el que preval és el valor de mercat. Amb aquesta moratòria potser s’aconseguirà guanyar algun temps, però a la llarga hauran de provisionar les pèrdues, ja que els informes d’auditoria ho contemplaran.

Una altra mesura que pot tenir importants efectes, s’ha de veure si a més és retroactiva: la deducció de l’Iva de les factures impagades amb la reclamació per via notarial. Ara, si tenies una factura impagada i no estava coberta per cap companyia de risc, l’única manera de reclamar l’Iva a Hisenda era fent una demanda judicial al deutor. Per les factures de més quantia ja sortia a compte, però per les factures de petita quantitat, les despeses de la reclamació judicial (o el procediment monitori) eren més grans que el possible Iva a recuperar. Ara haurem de veure què cobraran els notaris per aquest document, però almenys les empreses no hauran de pagar a Hisenda un Iva repercutit no cobrat.

En l’aspecte social, s’aconsegueix s’apliqui l’Iva superreduït (4%) als serveis relacionats amb la dependència, i també s’augmenta la xifra a partir de la qual no es podrà embargar el sou d’una persona, incrementada per cada persona del nucli familiar, en el cas d’embarg per impagament de l’habitatge habitual.

A més tot un reguitzell de mesures per les entitats financeres (obligació de romandre en les SIP a les caixes que optin per aquests “fusió freda”), reducció dels terminis associats al FROB, i algunes de curioses, com la d’obligar a que les col•locacions de bons inferiors a 50.000€ que algunes empreses feien sense el vistiplau de la CNMV (cas Rumasa), hagin de passar obligatòrimanet per una entitat financera, de manera que es protegeixi l’inversor (si es que ha caigut en aquest parany).

En els propers dies, en les seccions econòmiques dels diaris es trobarà més informació concreta d’aquest paquet de mesures i amb el temps es veurà si ajuden a fer créixer l’economia o no. Al meu parer, no es pot menysprear tot el que ha fet el govern de l'Estat des que es va iniciar la crisi, tant en les mesures per ajudar les entitats financeres ( amb préstecs i avals, no en ajuts directes com han fet altres països de la Unió Europea), en mesures per ajudar sectors concrets, com el de l’automòbil i de rebot el metall, en l’augment de línies de préstecs canalitzats a través del ICO (en el cas de Catalunya, també el què està fent l’ICF), en les línies de finançament dels ajuntaments per les petites obres municipals, algunes d’estalvi energètic, i en tot l’esforç per mantenir els ajuts i la prestació als desocupats.

Quan llegeixo comentaris periodístics, em dóna la sensació que no tothom avalua adequadament el que es proposa, en part perquè qui escriu no sempre té prou coneixement econòmic i financer, en part perquè preval més destruir el govern que entendre el que fa. Aquest és un paquet de mesures important, segurament, The last, but not the least (la darrera, no l’última).