diumenge, 7 de novembre de 2010

Del caldàrium al calvàrium



Un amic geògraf, blocaire de referència, em va comentar que havia llegit la noticia del caldàrium de Sarrià de Ter i que li semblava bé la promoció que es feia del poble amb el passat romà. En aquella breu conversa vaig discrepar, ja que per bé que la bassa d’aigua tèbia presentada a la premsa era un bon invent si es lligava amb un circuit esportiu, allò no tenia res a veure amb unes termes romanes i no es podia barrejar amb la vil•la romana de forma tan lleugera.

El cas és que, si bé algun patrici del poble ha tingut oportunitat de remullar-se davant TV3, la plebe sarrianenca ha batejat la bassa com el “rentapeus”. Per més inri, no ha superat la prova del nou i, lluny d’inaugurar-se, la bassa presenta un estat força lamentable. Bé per causa de la bomba, del programa electrònic que marca la cadència de bombeig de l’aigua calenta o bé perquè els sobreeixidors són insuficients, l’enginy no ha funcionat i en més d’una ocasió l’aigua ha inundat els voltants. Ara és només una simple bassa on, d’aquí a poc hi podrà criar el mosquit tigre.

La premsa ens va obsequiar l'octubre amb una altra notícia sobre la plaça de can Nadal, malmesa per les obres del TGV. El projecte de reconstrucció i arranjament de la zona, ideat per l’arquitecta Mercè Corominas, contempla un espai on es preveu un jardí botànic amb les espècies pròpies que fan servir les ratafiares: marialluïsa, menta, saüc, farigola, tarongina, herba de St. Joan, poniol, magrana i alguna noguera, suposo, ja que la base de la ratafia és l’aiguardent amb les nous verdes.

La llista d’herbes aromàtiques pot ser interminable, ja que cada ratafiare te la seva pròpia recepta. La premsa destacava aquest titular i al cap de poc dies uns amics ja em comentaven, “que bé, que tindreu un museu per fer tastets de ratafia al poble”. Amb tanta informació sobre els romans algú trobava a faltar al déu Baco.

Al costat de la notícia sobre el jardí, on les ratafiaries mandroses (o els ratafiares mandrosos), podran espigolar les herbes que els facin falta, n’hi havia una altra de molt més important: l’Ajuntament encara no compta amb el projecte d’Abertis sobre l’accés a Sarrià de Dalt, si aquest es podrà fer sense haver de passar sota els pilars de l’autopista, com succeeix ara. Aquest projecte, que alguns (sempre els mateixos, el grup municipal del PSC) demanàvem es fes conjuntament amb el projecte del pou d’emergència del TGV, encara no està llest. I els veïns, amoïnats, ja es veuen els camions i les obres al damunt i presagien un calvari de pols i soroll, sense veure si realment es millorarà la zona.

El poble és a punt d'un canvi de fesomia, amb la desaparició de les cases del carrer del Bosc, amb un trinxament de nou del barri de Sarrià de Dalt com va succeir els anys 70 i alguns, periodistes i governants s'entretenen amb les floretes.