diumenge, 20 de febrer de 2011

A Madrid amb Ryanair



Em connecto a Internet des de l’hotel de Barajas. He viatjat a Madrid el dimarts al vespre amb el vol que surt de Girona a les 19,50h i aterra a la T1 després d’un curiós recorregut per les pistes de la T4. Sempre que puc surto el dia abans, agafar el vol del matí em deixa feta pols. Així després d’esmorzar, llegir el País (no hi ha Vanguardia ni Ara.cat) i donar un cop d’ull al correu i als diaris gironins, surto més reposada. Els diaris gironins m’alerten que aquell pot ser el darrer vol que faig a Madrid amb Ryanair. L’Hotel és ple de joves que van a Arco, la gran cita d’Art Contemporani a Ifema.

De fet a Madrid ni hi entraré. Em recull el director comercial i anem primer a Humanes, a un polígon industrial infame que li cal una excavadora. El nostre client ja ho te tot a punt pel trasllat. D’allà anem a buscar la carretera d’Extremadura i quan arribem a Arroyomolinos ens liem i entrem en una de les urbanitzacions fantasma, plena de cases adossades sense habitar. El GPS es queda en blanc. Tornem a l’inici i retrobem l’entrada a la N-V. Després visita a Casarrubios del Monte fins després de dinar. Els nostres interlocutors viuen a Arroyomolinos i els demano com se’n surt el poble amb tantes urbanitzacions inacabades. “L’alcalde ha tingut un atac de cor i li han plegat la meitat dels regidors”, diuen. “No els quadra el pressupost”. I de quan és, pregunto? de 50 milions d’euros, responen. Fiu, com pica! El pressupost de l’Ajuntament de Girona és de 100 milions d’euros, per 90.000 habitants, el de Sarrià de Ter, de 3 milions d’euros per 4.500 habitants. Arroyomolinos te només 10.000 habitants i un pressupost de 50 milions d’euros? Deu ser de despesa, perquè d’ingressos...

Els nostres interlocutors no saben on mirar, o si pensar que els catalans són uns garrepes com sempre. Ja temen que la brigada de 100 jardiners l’hauran d’acomiadar en pes. Els comento que si no volen que els jardins del davant la seva urbanització facin pena se’n encarregui la seva comunitat de veïns com fan els pobles d’Irlanda. Em continuen mirant com si vingués d’un altre planeta....

Acabem de dinar sense sobretaula. Per la tarda hem quedat amb un altre client a Alcalà de Henares, a l’altra punta. Ara tornem per la R-5, una de les autopistes que l’Estat Espanyol ha rescatat de les concessionàries. Hi circulem dos cotxes, un per cada sentit. Millor no pensar-hi, ens venen tots els mals (econòmics). Visita breu a l’empresa d’Alcalà i tornada a l’aeroport.

El vol de Ryanair sortirà a les 22,30h, més o menys a l’hora. A dos quarts d’una de la matinada ja sóc a casa, abans he passat el calvari del control de la companyia irlandesa i la immobilització en els estrets seients de l’avió. Ryanair te normes que et fan sentir maltractada. Has d’enquibir la bossa dins la motxilla, només pots portar una bossa d’equipatge. Una parella amb dos maletes que són plenes d’articles de mostres pateixen per encaixar-la en les mides estàndard de cabina, sinó tot són sobrecostos, i ara només hem pagat 75 euros pel viatge.

Ja en fila per embarcar tothom parla de la notícia i del xantatge de Ryanair, suprimint el vols de Madrid i Sevilla, de les noves condicions que vol negociar la Generalitat. Hi ha comentaris de tot tipus, a favor i en contra. Un comenta que és una llàstima, amb tanta inversió que s’ha fet a l’aeroport!
No planyeu Aena, els dic, a l’aeroport de Girona hi guanya 20 milions d’euros l’any. Xiulen...