diumenge, 21 de setembre de 2008

Els tresors de paper de Quim Corominas




Hi ha una foto en el catàleg de l’exposició antològica de Corominas al Museu d’Història de l’any 2000 on es veu en Quim amb mossèn Gabriel i en Josep Turbau, quan la inauguració de l’exposició que va comissariar Raimonda Coll a Sarrià de Ter l’any 1996. En Quim sempre ha fet bandera de les seves arrels sarrianenques, dels seus inicis en la pintura i del coneixement del paper adquirit al poble, pel fet que sovint anava a la fàbrica de can Butiñà on treballava el seu pare. Alguns dels catàlegs d’aquella exposició els va folrar amb paper d’embalatge d’una bobina de paper Kraft verjurat reciclat que encara guardava, creant alguns llibres únics, de col•lecció. La foto m’agrada perquè es de les poques on es veuen tres persones que han estat tant importants per Sarrià, en Quim, en Biel i en Josep. No ens estranyem doncs, que com el seu pare i com el seu amic mossèn, el seu fill porti el nom de Biel. Poc abans de morir Mn. Gabriel ens vàrem trobar, amb el meu germà, a les escales de la Pabordia, en Biel mossèn pujant i en Quim amb en Biel petit a la bicicleta Força avall, i ara he recordat la foto.

Que en Quim utilitza el paper en les seves pintures no és cap novetat. Els seus primers graffitis, collages i acrílics sobre paper daten de 1976. En l’exposició Pop-up, llibres movibles i tridimensionals, a la Fontana d’Or l’any 1999, ens va mostrar la seva ànima de col•leccionista i una petita part de la seva enorme col•lecció d’articles de paper, llibres, jocs i joguines, la qual va començar el 1975 a Londres augmentant-la per allà on ha voltat. Peces valiosíssimes, úniques, en algun cas, oblidades. Per cada Fira del Paper de Sarrià de Ter, en Quim ha vingut a donar un cop d’ull. Un any el recordo entusiasmant per haver trobat, en una de les parades d’antiquari, un joc que no tenia. La seva mirada d’especialista o de col•leccionista especialitzat, el fa veure rareses on nosaltres només veiem piles d’objectes.

Aquesta mateixa passió pel paper es nota en els treballs que fan els seus alumnes de plàstica de l’Escola Municipal d’Art del Centre Cultural La Mercè. Ens ho recordava Anna Pagans, el divendres 19 de setembre en la presentació de l’exposició Tresors de Paper: les exposicions anteriors de Katxinots (també present a la Fira del Paper) i la de Casacaseta, una ciutat feta de cinquanta casetes de paper per nens de 8 a 13 anys, que es va poder veure al Col•legi d’Arquitectes de la Demarcació de Girona aquest hivern, ens mostren la faceta de pedagog del Quim Corominas més compromès amb la ciutat.

A l’exposició al MIAM de Sete, del 2003, ja va unir les tres seves facetes: col•leccionista, mestre i artista, mostrant jocs movibles de la seva col•lecció, els katxinots dels seus alumnes i llibres d’artista realitzats per ell mateix.

Ara en Quim, ha muntat una exposició amb tot el poder organitzatiu de la Fundació Caixa de Girona: l’Arcadi Calzada en Jordi Blanch i la Rosa Gil estaven una mica nerviosos, ja que el perfeccionisme d’en Quim, la cura de l’últim detall els havia fet trontollar la inauguració. Però en Quim ja no deixa res a l’atzar, la mostra dels seus tresors bé requereix ser minuciós.

En l’excel•lent llibre que acompanya l’exposició, l’Antoni Puigverd ens diu: “en què consisteix la passió lúdica de Corominas?. En la recerca de la meravella. En la persecució de la fantasia, el divertiment, l’enginy, la sorpresa, l’amagatall, el descobriment inesperat...En la set de fascinació. La capacitat de meravellar-se i de meravellar, la necessitat de jugar i de ser atrapat en el joc formen part de la condició infantil, però també de la condició d’artista. El Corominas artista és el Corominas que no es resigna a perdre el vincle fonamental amb la infància. L’esperit i exigència de la meravella inspiren la persona i l’artista. I, consegüentment, també el pedagog. Als seus alumnes, encara no deformats per l’encotilladora percepció de la visió adulta, Corominas els empeny a explorar la seva set de fantasia”.

I en Quim, presentant l’exposició: “en aquesta ocasió vull mostrar peces des del segle XIX a 1930, amb la particularitat que es tracta de ginys de paper transformables mitjançant mecanismes senzills i manuals. En definitiva, aquesta col•lecció té com a nexe comú, el moviment, la transformació, la sorpresa, el canvi sobtat. Tot es plega i es desplega”.

Aquesta exposició és una autèntica meravella. No us la perdeu, hi ha temps fins el 16 de novembre i no deixeu de comprar el catàleg. Les fotografies de Josep M. Oliveras et permeten fruir dels detalls de moltes de les peces exposades.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És fantàstic el que fa en quim!
Jo soc il·lustradora i m'agrada investigar sobre els pop-ups. No saps pas com podria contactar amb en Quim per a der-li algunes consultes???

gràcies

Noe

Anònim ha dit...

Noe.
puffeldracmagic@google.es