diumenge, 21 de setembre del 2008

A l'esport hi faltes tu



S’ha de reconèixer que els responsables de comunicació de la Generalitat de Catalunya aquest cop l’han encertat amb la campanya de la (no) presència femenina en les activitats esportives, bé com a jugadores, entrenadores o directives. M’agrada aquesta nova mirada sobre l’esport, no només en la seva pràctica, sinó també en la gestió dels recursos, equipaments i organització de l’activitat esportiva. No tot s’acaba en suar la samarreta. Fa falta molta gent darrera de cada equip, per acompanyar als jugadors en els desplaçaments, per organitzar la temporada, per gestionar i trobar recursos, per portar l’administració de qualsevol entitat. I aquest ha estat, fina ara, un territori bàsicament masculí.




Aquest cap de setmana a Sarrià de Ter hem celebrat el 9è Critèrium esportiu, el que vol ser la festa de l’esport, amb la presència de tots els esportistes federats, la presència d’autoritats i l’entrega de premis als millors jugadors i jugadores de la temporada 2007-2008. El premi a una persona rellevant dins del mon esportiu va recaure en Joan Saubich, directiu de la UE Sarrià.

La imatge del díptic és un disseny magnífic de Xavier Fontané, on es veu una noia de gimnàstica rítmica executant una giragonsa amb la cinta. Durant l’acte es va presentar el nou grup d’animació, S’arriades, format per noies que han participat en diferents disciplines esportives, bàsicament patinatge i gimnàstica.

Els parlamentaris, any rere any, solen dir el mateix: les administracions potencien l’esport base i Sarrià de Ter és un municipi on la ràtio del nombre d’esportistes per nombre d’habitants és de les més elevades a Catalunya. La pràctica de l’esport federat està baixant arreu, sobretot en les ciutats. No sé com és però els parlamentaris, habitualment homes, mai ens han donat la xifra de quants nois i nens i quantes noies i nenes practiquen l’esport al poble, i això que deu ser ben fàcil obtenir aquesta data. Amb una mirada ràpida al parquet ja podíem veure que la proporció és desfavorable a les noies. En esports com el futbol trobem alguna nena en l’equip benjamí. En l’handbol, cap. Alguna també en el judo i en el bàsquet, molt més paritari, les noies i nenes gairebé arriben al 50%. En gimnàstica rítmica i en patinatge artístic, l’efecte és contrari: cap noi el practica, però en alguna temporada hi ha hagut joves patinadors. I on hi ha pràctica d’esport femenina també hi ha entrenadores i organitzadores femenines, algunes de notables com és la sarrianenca Dolors Xargay, durant molts anys l’entrenadora de patinatge.

De fet la pràctica esportiva per part de les noies augmenta quan els equipaments milloren: des que existeix el pavelló municipal hi ha més interès per part dels pares en què els seus fills i filles practiquin algun dels esports que s’ofereixen a cobert.
També s’ha de considerar la pràctica de l’esport no federat: el senderisme, l’aquagym, la natació, el ioga o la gimnàstica de manteniment. Mantenir-se en forma sol tenir molts més adeptes que la pràctica d’un esport d’equip, i està molt relacionat amb l’edat i les obligacions familiars.

El Grup Muntanya Sarrià també va desfilar la nit del Critèrium. Amb tot el grup que enguany formarà l’expedició a l’Himalàia, al Nepal i amb els membres més joves de la nova fornada de famílies que aposten per rejovenir el grup. El més petit, l’Hèctor, amb un any i mig, fins ara ha pujat els cims enlairat dalt del seu pare.
Vaig ser al Cau del Grup Muntanya Sarrià el dissabte per veure les imatges de les excursions de la temporada passada i acomiadar als expedicionaris, entre ells, una noia, l’Estel Turbau. De Sarrià també hi pugen en Gerard Suñer i en Marc Terrades. L’Estel i en Gerard pretenen pujar al Baruntse, de 7.129m., i en Marc, s’afegirà al trekking per la vall del Khumbu, i intentarà pujar al Mera Peak, de 6.450m. Com molt bé va dir el president, en Josep Turbau, “la muntanya no competeix amb ningú, sou vosaltres els que competiu amb vosaltres mateixos, i davant la dificultat, el millor és tornar sans i estalvis”.
La muntanya, l’Himalàia, continuarà allà per anar cridant als “himalalts”. Sort.