He estat uns dies a Niça amb el meu germà, en una Fira de paper tisú. El dimarts, abans obrissin el Palau Firal, vàrem anar a fer un cafè al Passeig dels Anglesos. A aquella hora del matí hi havia força activitat, sobretot molta gent corrent pel passeig i d’altres, érem a França, passejant el gos. També un home amb una màquina anava fent platja, és a dir, refeia el que les llevantades havien malmès i deixava un bon tros de sorra planera. La sorra és un dir, ja que només són rierencs de mida força grossa, com els que et trobes a la platja de Cadaquès.
La badia de Niça és molt ampla i no costava gaire, recolzada a la barana del passeig, veure l’horitzó. Com en una de les fotos que s’han publicat a bastament amb motiu del centenari del nom de la Costa Brava i del Fòrum gastronòmic de Girona, en la que es veuen un home i un nen mirant la “ratlla del mar”, com diríem als menuts. “Vés nedant fins la ratlla i torna”, hem dit mig en broma a algun valent que ens reptava a nedar.
El nom de la Costa Brava és la feliç idea de Ferran Agulló per promocionar-la com la rivière francesa. A la Côte d’Azur, de glamour potser encara li’n queda, però d’encant natural no gaire. Avui en dia les ciutats estan molt urbanitzades i per veure verd un s’ha d’enfilar cap als Alps Marítims. Millor, veient el resultat a França, que la Costa Brava no hagi seguit el mateix camí, encara que segons els resultats del Debat Costa Brava, recordo que una de les fórmules que proposaven per revitalitzar la zona, era precisament fer “ciutats” amb serveis i negocis propis, deixant el turisme com una activitat secundària.
Tornem a la imatge promocional. En el dossier Cultura/s del diari La Vanguardia del 18 de març, en Jordi Batlló signava un interessant article que titulava “Iconofilias”. La seva reflexió sobre la imatge triada per promocionar la Costa Brava era si realment volia dir allò que sembla ens volen dir, una imatge de promesa, una mirada més àmplia, o si amaga una altra interpretació. Deia l’autor, “que en mans d’un artista asiàtic, l’horitzó vol dir desesperació, vertigen del suïcidi, en qualsevol cas que alguna cosa anirà pitjor”.
És possible que als responsables de l’agència publicitària Be Brand se’ls hagi escapat aquesta interpretació, i que en desconeguin el seu sentit? Perquè una cosa és fer una publicitat barateta, estalviant-se contractar un fotògraf i comprar fotos d’agència que semblen de la platja de Sant Pere Pescador o del Coll de la Marrana, però que ara tot el món mundial ja sap que no ho són i, una altra, no conèixer l’ofici. Tinc entès que en les agències de prestigi es contracten persones amb una carrera humanística (filòlegs, filòsofs), precisament per definir els conceptes de les campanyes publicitàries. Pel que es veu, se’ls va escapar un enorme detall, que ha perjudicat el nom del que precisament volien promocionar, la Costa Brava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada