diumenge, 15 de març de 2009

La carta de navegar



L’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha decidit prescindir de l’Àrea de Serveis Socials del municipi. En principi, es pretén aprovar en el ple proper del 31 de març la nova plantilla de personal, juntament amb el pressupost, per després acomiadar l’educadora i la treballadora social. Amb posterioritat, el servei bàsic d’assistència primària el donarà el Consorci de Benestar Social del Gironès, amb la presència d’una persona una vegada a la setmana. Es deixaran de banda, d’altres serveis que l’Àrea actualment està oferint, com les politiques d’atenció a la Gent Gran, Joventut i de la Dona i ja veurem com queda el contracte amb Jubilus, amb l’assistència domiciliària que finalitza a finals d’any.

L’únic argument que se’ns ha donat per prendre aquesta mesura és l’econòmic, s’ha de reduir la ràtio de personal de l’Ajuntament i s’han d’amortitzar les dues places per manca de pressupost, en cap cas que el servei no sigui el correcte. Com és que només en dos anys hem arribat a aquesta situació de penúria econòmica?. Com és que només es pensa en treure un servei, el d’atenció a les persones, bàsic en aquests moments de crisi i no es pensa en aprimar d’altres serveis que ara tenen menys càrrega de treball, com els serveis tècnics, per exemple? La resposta és simple, qüestió de prioritats de qui exerceix l’autoritat a l’Ajuntament.

Quan el 2007 es va augmentar el personal de l’Escola Bressol Confetti per escolaritzar a tots els nens i nenes de 0-3 anys de Sarrià de Ter, vàrem comentar que aquella mesura, necessària i amb la qual tots hem estat d’acord, deixava el pressupost sense marge de maniobra. El del 2007 i els futurs. Tot i això, tot i les nostres advertències, el govern no ha fet una bona gestió de personal ni una bona gestió pressupostària en aquests dos anys de govern. Tan aviat es va veure que els ingressos per construcció es reduïen, s’havia d’haver controlat la despesa amb més rigor, sense cap caprici. D’exemples n’hem donat prous: el nou model de Festa Major és molt més car que l’anterior, els regidors es varen dotar de telefonia mòbil amb accés a Internet, es va fer un viatge protocolari a Cuba per partida doble, el canvi d’imatge corporativa no era prioritari, o el cicle Fila O no era cap demanda de la població, per citar els més coneguts. Són despeses que en altres moments haurien passat desapercebudes, però en el seu conjunt són importants.

Tot i la migradesa, tot i no tenir partida pressupostària, el govern va tirar endavant una promesa electoral: la targeta per viatges +70, universal per tots els majors de 70 anys, amb una restricció d’última hora, de 3 euros per targeta. Es podia haver demorat, esperant millors temps, o bé es podia haver restringit a la població de menys recursos, ja que ara s’està donant una targeta a persones amb uns ingressos molt superiors a alguns treballadors mileuristes. En qualsevol cas, es tracta d’una nova despesa a afegir a la pobra hisenda municipal i una nova obligació per propers pressupostos.

Quan es varen aprovar les ordenances municipals per aquest 2009, no es va pujar el tipus l’IBI, l’impost sobre els bens immobles, en el ben entès que aquesta mesura ajudaria a les famílies a superar la crisi. És una mesura popular, de bon vendre, que agrada a molta gent. No conec a ningú a qui li agradi pagar impostos, però, en tractar-se d’una mesura universal, també ajuda als propietaris de locals de negoci i de pisos a millorar el seu benefici, ja que en cap cas deixaran d’apujar l’arrendament als seus llogaters. En aquell ple, varem comentar que aquesta mesura era insignificant a títol individual i familiar, però en el seu conjunt podia posar en perill algun servei, com així ha estat.

Tot plegat previsible, sobretot quan coneixes el funcionament de l’Ajuntament. Mica en mica, es va estenent la teranyina, fins que s’arriba a una situació límit i aleshores les mesures han de ser draconianes, dràstiques, traient el més feble: els serveis socials. No és la primera vegada que s’arriba aquesta situació, però en l’anterior, en Josep Turbau va obligar al secretari a prescindir de personal dels serveis generals abans de deixar desatesos els Serveis Socials. I precisament, pel fet de repetir una situació dejà vu, s’hauria d’haver previst. Si només es tracta de reduir la ràtio de personal (quin és el denominador, la població o el total del pressupost?), bé que es podia haver controlat al llarg d’aquests dos anys. No veig cap problema en demanar al personal administratiu polivalència i flexibilitat per substituir una persona de baixa. Només cal imaginació i empatia i voluntat de millorar la productivitat dels serveis generals. També, en el cas de personal de neteja, enlloc de contractar una altra persona per una substitució, bé que es podia haver contractat una empresa externa.

En qualsevol cas, la gestió de personal hauria de ser continuada, amb l’objectiu de donar el màxim de servei, amb les persones adequades i aprofitar la mateixa dinàmica del col•lectiu, baixes, jubilacions, excedències, per ajustar la plantilla. Malament rai, quan parlen d’amortitzar places, on nosaltres veiem persones que atenen persones. La gestió moderna de personal demana transversalitat i molta comunicació, de dalt a baix i de baix a dalt. En una situació de crisi no es pot tenir els treballadors en contra, ja que es perden potencialitats, idees per millorar i sinergies.

L’equip de govern navega amb vent en contra i sense carta de navegar. No n’hi ha prou amb el títol de patró per dirigir, si no se sap cap a on s’ha d’anar, i ja es veu que al primer escull hem embarrancat, perdent tots els sarrianencs, traient-nos un servei essencial. Continuant amb el símil del vaixell, sembla que per solucionar la via d’aigua, s’hagi decidit deixar anar llast, llençant els bocois d’aigua dolça per la borda. Si en el temps hem valorat i ens hem dotat de serveis com la policia municipal, sobretot com a policia de barri i de proximitat, la Biblioteca, el Centre Cívic, Cultura, l’Escola Bressol i els Serveis Socials, serveis que per la nostra població no ens corresponen però que són tan necessaris com en municipis més grans, és perquè hem considerat que s’ha de prioritzar la cohesió social i la convivència.
No és per art de màgia que a Sarrià de Ter no hi hagi problemes de violència, de drogues, que l’escola sigui una de les més ben valorades i que es practiqui esport a totes les edats, sinó perquè sempre s’han prioritzar els serveis a les persones. Fins ara, com a sarrianencs hem fet un esforç fiscal per mantenir aquests serveis, en detriment d'altres actuacions més lluïdes. Ara sembla s’ha instal•lat un discurs economicista, lleuger, on es prefereix programar xefles i festes per distreure, abans que els serveis bàsics. Anem a la deriva?