dissabte, 7 de març de 2009

Premi per la Dolors



Des de la terrassa de casa veig la mimosa del pati de ca la Dolors ben florida. La flor més primerenca s’adiu amb l’estil d’aquesta banyolina vocacionalment sarrianenca, activista pionera, mestre infatigable i inconformista. Ha estat un encert programar l’exposició retrospectiva de l’obra pictòrica de Dolors Xabé, tot coincidint amb les Jornades de la dona Treballadora, ella que no ha deixat mai de treballar, més pels altres i per la comunitat, que per si mateixa. “Vaig ser primer treballadora que dona”, ens diu en el fulletó que acompanya l’exposició. Esmenta al mestre republicà, Climent Guardiola, com l’artífex de la seva descoberta (de petita es defineix com esporuguida), qui la va empènyer a seguir estudiant, fins exercir també d’educadora. Encara que oficialment, de mestre de nens i nenes només ho va ser dos anys a Ripoll, ho va continuar fent tota la vida. Al creat Patronat de Pares de Família de Sarrià de Ter, seguint la petja del seu home, en Martí Ballada, a la Biblioteca, ensenyant manualitats i a fer els deures, convertint-se en l’ànima bessona de l’Anna M. Fornells ajudant-la a preparar els tallers i la decoració per cada activitat i a casa seva, on tothom te la porta oberta per demanar auxili per un punt complicat de la labor.

Va començar a pintar quan es va jubilar, cap a 1982, però ja havia adquirit coneixements de dibuix quan estudiava magisteri. Amb l’Isidre Vicens va aprendre a tractar el color i amb la Mercè Huerta va fer un taller de pintura de model. Tant la Mercè com en Narcís Jordi-Aragó no es varen perdre la inauguració de l’exposició, amb tot un munt de gent de Sarrià que va assistir a l’homenatge a aquesta dona menuda que dóna més del que rep.

Darrerament ha deixat el llapis, el guaix i els pinzells per aventurar-se en el photoshop. Deu haver assistit a tots els cursets d’informàtica de la Cooperativa, fins que ha descobert la utilitat personal de l'ordinador, la recerca de la informació a internet per la tertúlia a Ràdio Sarrià, i les imatges per les seves composicions. El cartell de les Jornades és obra seva, aquesta vegada fent referència als mites dels contes d’infants on es conreuen estereotips vers la dona, la fal•làcia del príncep i la princesa, les sabates impossibles de cristall, la condemna de la Ventafocs o l’amagada innocència de la Caputxeta. Un món blau d’il•lusió on virtualment hi apareixen els personatges de conte de la nostra infància, sortosament ja superats per contes més actuals i rigorosos.

“Hi havia una vegada un esperit inquiet”. El maig la Dolors farà vuitanta anys. Els darrers ha superat la mort d’en Martí i de la seva germana, la Carmelita. Acompanyada del fidel Lon, dels seus amics, veïns i familiars (en Xavier i en Joan Masdemont li actualitzen constantment les versions de l’ordinador), la Dolors continua ensenyant-nos que val la pena viure pel que ens queda per aprendre.

“A les persones que em coneixen, no necessito dir-los res. I pel que fa a les que no em coneixen: aquí em teniu fragmentada en totes les imatges que ens envolten”.
L’exposició és un recorregut per tot el seu univers, les seves preferències i les seves inquietuds. Aclaparada per les lloances de l’alcalde, la Dolors ens va dir que ella ja en tenia prou quan l’any 2000 amb en Martí havien fet el pregó de la Festa Major, però ara aquesta exposició, aquest premi, era més personal, i més pel fet de fer-lo coincidir amb les Jornades de la Dona Treballadora. Vital, bellugadissa, dona, sempre treballadora. Enhorabona Dolors i per molts anys!.