Enguany m’havia fet el propòsit de no comprar cap llibre per Sant Jordi ja que cap de les novetats que s’han anat publicant m’atreia prou com per entusiasmar-me. Tenia al cap, això si, fullejar el llibre de Fabià Estapé “Mis economistas y su trastienda”, ja que els economistes, d’economia es evident no en sabem ni un borrall, però almenys entenem d’història econòmica i podem explicar els fets econòmics a posteriori. El que va ser professor meu de Teoria Econòmica ha anat explicant les seves “batalletes” en diversos llibres anteriors, en articles a La Vanguardia i en el programa d’en Basses. Ara, retirat a Lleó, reprèn la línea del que més coneix, la història del pensament econòmic. En la divulgació popular de la crisi l’ha substituït el també professor Leopoldo Abadia, promocionat per en Buenafuente i que també treu llibre a la venda. O sigui, que el dissabte, en passar davant la llibreria Carlemany el vaig veure a l’aparador i no em vaig resistir. Al costat de la caixa hi havia la darrera traducció d’un dels meus escriptors preferits, l’hongarès Sandor Márai, amb “Els rebels”, autor de la molt recomanable obra “La dona justa”. Dos llibres el primer cap de setmana de Sant Jordi. Ui, perill.
Per la tarda, al supermercat, on sempre trobes els productes en promoció, una taula de llibres. Vaja, la lectura es popularitza, ep, de la ma d’Abacus!. Vaig empaitar un llibre d’Andrea Camillieri, novel•la negra fàcil i entretinguda del comissari Montalbano, i vaig veure tenien els Ken Follet de rigor, però també la trilogia de Stieg Larsson.
Quan vaig deixar els llibres a casa en la pila dels pendents a llegir, em vaig espantar: del Nadal queden “El dia revolt”, sobre els literats catalans a l’exili, i “L’home que explicava històries”, de Rabih Alameddine, un regal de la meva cosina que em sap dèbil pels relats àrabs, i “L’Oda inacabada” de Pasqual Maragall. Aquest hivern m’he entretingut massa amb el llibre de Martí Gironell “La venjança del bandoler”, m’ha costat acabar-lo, tot i que el tema dels Miquelets, ambientat a la muntanya del Mont i del Bassagoda, és interessant. Però la prosa de l’autor besalunenc ha de millorar i més li valdria, com va comentar en Pius Pujades, es deixés aconsellar per un editor i polís l’escriptura.
Sant Jordi, un bon dia per comprar llibres. Cauré en la temptació, segur, després de llegir l’especial llibres de Presència, o els amics blocaires, com el que recomana en Roger Casero, Hores prohibides” de Núria Martí,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada