dissabte, 23 de gener de 2010

La carta de colors



La major part dels municipis, amb el temps, han definit una carta de colors i una normativa urbanística específica per preservar els nuclis antics d’estridències cromàtiques i salvar edificis i elements urbanístics notables. A Sarrià de Ter la feina grossa es va fer quan es va elaborar el catàleg del patrimoni i el pla especial del nucli antic, però tot i que regeix des del 2006, algun veí te un ensurt quan vol canviar la porta d’entrada i la nova no s’adequa a la normativa. A vegades, la pífia no la fa un veí, sinó com podeu veure en la foto, els responsables d’una empresa amb la seva activitat al poble que han pintat una portalada de color groc canari.

L’empresa, una autoescola la qual llueix aquest color en la seva imatge corporativa, s’ha instal•lat en uns baixos davant de l’església i ha reconvertit un antic hort en un pàrquing. De primer va pintar la caseta del pou i després la portalada de la que havia estat la tanca de l’Horta, la paret de pedra que anava des de Sarrià de Baix fins al Pla de l’Horta, envoltant tota de la propietat dels Farró, els quals, com alguns amants de la història local coneixen, es varen arruïnar amb la construcció d’aquesta església.
Aquesta setmana hem estat ben divertits. El dilluns, mentre els operaris de la brigada municipal acabaven de pintar la paret del cementiri amb un to torrat o sorra, un pintor retolava una P de pàrquing en una de les cares de la caseta groga. L’endemà, la paret del cementiri lluïa un graffitti en solidaritat a una tal Marta, el qual fou ocultat d’immediat pel vigilant del cementiri, que disposava de pintura fresca. També la caseta, després del toc d’atenció de l’ajuntament, va canviar el groc canari per un color terra fosc, en consonància a la carta de colors i sense la indicació del pàrquing. Queda l’espectacular pintada de la portalada que espero treguin del tot i deixin la pedra vista.

Els canvis de normativa arribaran per fi al barri de Sarrià de Dalt. Des de fa molts anys hi ha polèmica entre els veïns partidaris de mantenir el color blanc exterior i els partidaris de pintar les cases amb colors pàl•lids. El blanc uniforma i dona un toc homogeni, però els habitants han modernitzat i renovat molt les cases i lògicament volen desmarcar-se de la imatge del grup d’habitatges Paulí Torras. També hi deu haver contribuït la proximitat amb el nou barri del Pla dels Socs, pintat amb colors divertits i alegres. El grup d’habitatges, promogut per l’empresa Torras Hostench el 1952, fou obra de l’arquitecte Joaquim Masramon i comptava inicialment amb una escola i una cooperativa de consum, per la qual cosa era un barri amb molta autonomia.

Moltes coses han canviat, la Cooperativa és ara el Centre Cívic i l’escola pertany a la Fundació Ramon Noguera i les cases són propietat dels seus habitants, no de l’empresa. I encara que els canvis ara només siguin estètics, benvinguda la nova carta cromàtica.