dimecres, 20 de gener de 2010

tòpics: ús i abús



Després de conèixer la noticia que el govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter vol cedir al Consell Comarcal del Gironès, més de 1000m2 per fer “un centre d’atenció al visitant” estem escoltant paraules i frases fetes no massa aclaridores.
L’alcalde, Roger Torrent, ha qualificat el projecte de “pioner” , “que posarà Sarrià de Ter en el mapa” i que crearà “sinergies” al seu voltant, potenciant l’oferta comercial del municipi. Per tal que un projecte sigui pioner hauria de ser el primer i a més ser innovador. El que proposa el Consell Comarcal és una rèplica en petit de Món Sant Benet, el conjunt turístic estrenat a Sant Benet del Bages, finançat en la seva totalitat per la caixa Manresa, el qual compta amb una oficina d’atenció turística, una botiga de productes de la comarca, un restaurant, sales per conferències i exposicions, la Fundació Alícia de gastronomia, un hotel i, no ho oblidem, un monestir. En el projecte sarrianenc volen fer una cosa que s’hi sembli, però sense monestir, ni residència modernista de la família Casas. O sigui, de pioner, res de res, sinó una còpia en petit i sense el patrimoni, que és el que atrau els turistes.

Sarrià de Ter ja figura en els mapes físics i virtuals, pels que estan més habituats a les noves tecnologies, ja sortim en el programa Street View del Google Map, on podeu veure totes les cases, identificades una a una. En sentit figurat, que surti al mapa, vol dir que Sarrià de Ter compti, però a això no hi ajudarà un projecte d’informació turística, sinó el que som capaços de fer com a persones i com a col•lectiu, en àmbits com la recerca, la cultura o l’urbanisme.

La paraula sinergia se sol utilitzar en l’àmbit comercial, per indicar l’associació o la proximitat de dos establiments, que es nodriran conjuntament de la presència de compradors. Pretendre que els possibles visitants al centre d’atenció entrin a comprar en els comerços sarrianencs és fer volar coloms. L’emplaçament seria ideal per un Schlecker, però a ningú se li acut cedir un equipament municipal a un particular sense un lloguer, oi?. Doncs el mateix hauríem de pensar d’aquest projecte. Ni de bon tros generarà l’activitat econòmica que pot fer un supermercat.

L’emplaçament, al llarg de l’Avinguda de França, és considerat un lloc ideal pels defensors del projecte. A Sarrià de Ter coneixem bé el turisme de carretera, el que s’atura per utilitzar serveis. El seu mai és un destí final, només un destí de pas. Segurament s’hi pot parar algun turista provinent de França, de camí a Girona, una il•lusió que durarà mentre la sortida de l’AP-7 estigui a Sant Julià de Ramis. Quan Acesa construeixi la de Sant Gregori, d’estrangers no en veurem ni un. Si el projecte es basa en donar informació als gironins i a algú de Barcelona que s’equivoqui de sortida, convindreu en que es tracta d’un projecte sobredimensionat.

En una entrevista de Ràdio Sarrià, vaig sentir comentar que aquest projecte “hipotecava” l’equipament cultural. No és ben bé així, una hipoteca es un préstec amb garantia real amb una data de venciment. En aquest cas, cedim la propietat sine die, o a 99 anys i ens quedem amb el préstec. En aquest equipament s’hi ha inclòs tot l’import de l’aprofitament mig del sector, per tant, s’hi ha invertit diners que es podien haver destinat a finalitzar la Biblioteca sense haver de sol•licitar cap préstec.

La regidora i consellera comarcal Dolly Grau, quan va defensar el projecte en el ple del Consell Comarcal, va dir que estava satisfeta per què a partir d’ara Sarrià de Ter no seria recordada per la pudor i el fum de la Torras. Aquesta empresa va deixar d’emetre efluvis pudents l’any 1993, la xemeneia es va enderrocar el 1997 i el 1999 es varen crear les primeres Jornades del Paper, precisament per desfer-nos d’aquest estigma. Curiosa la memòria olfactiva de la regidora i que oblidi d’altres actuacions més recents de promoció del poble.

En l’article del regidor Lluís Aymerich, “Sarrià, això és el que som” torna a confondre als lectors. Segons ell, amb aquest conveni, mantindrem tot el nostre patrimoni sense cap cost pels veïns i veïnes i en el centre també hi tindrà cabuda una mostra de l’ofici paperer: primer pis, secció plafons. Estaria bé que, com advocat, fes pedagogia i expliqués les conseqüències legals per Sarrià de Ter d’una cessió d’ús al Consell Comarcal del Gironès.

Llegint la lletra petita qui realment no hi posarà un cèntim és el Consell Comarcal del Gironès. Amb el que vol cedir el govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, (2M€) la subvenció sol•licitada al FEDER i la subvenció de la Generalitat per un import de (0,9M€), l'equipament els sortirà de franc. Això si que és sortir a pescar i trobar ànecs.