dimecres, 17 de febrer de 2010

La caiguda del risc internacional



Alguns directius de banca ja ens varen advertir que aquest any seria dur per trobar finançament. La definició de “dur” més o menys tots l’anem tastant: res. Més val no haver de trucar gaires portes, la banca està per resoldre els seus problemes, les caixes no aixecaran el cap fins que resolguin el seu FROB i les empreses haurem de surfejar com puguem.

Això que quan parles amb un i altre, hi ha empreses que estan treballant força bé i et sorprenen. Fa un parell de setmanes, en un viatge a Madrid amb Ryanair, vaig coincidir amb l’equip directiu d’Inoxpa que anava recollir el premi Príncipe Felipe a la competitivitat empresarial que concedeix el Ministeri d’Indústria. El Punt del diumenge recollia aquesta informació i també que obren plantes productives a l’Índia i la Xina i les seves vendes a l’exterior suposen un 65% del seu volum, xifrat el 2009 en 38M d’euros.

A la revista 36 de Perspectiva, Inoxpa hi te un projecte que es finança amb fons del CDTI per la millora de la vinificació. També hi apareixen altres empreses gironines punteres com Esteban Espuña amb un projecte de “tapes en base a matèries primeres no càrniques i el canal horeca” (Hosteleria i restauració), els Laboratorios Hipra, amb la “replicació d’ovovirus en cultius cel•lulars” i Metalquimia amb un equip per l’assecatge ultra ràpid continu per l’embotit llescat. Precisament una d’aquestes màquines ja s’està muntant a l’empresa Casademont.

En el viatge a Madrid vaig anar a veure tres clients. Un d’ells va iniciar a meitat de l’any passat la producció de tovalloles eixugamans de paper tissú en zig zag amb una màquina de gran producció. La seva sorpresa va ser que amb l’amenaça de la grip A, molts centres i restaurants varen canviar el sistema d’assecatge per aire per un dispensador de tovalloles i les vendes es varen disparar. Ara ja treballa a tres torns i està pensant en comprar-ne una altra.

La setmana passada vàrem viure un episodi d’atac a l’euro ( de fet estava massa elevat en relació al dòlar) i al deute dels estats fortament endeutats, com Espanya. Aquest és el negoci de la City anglesa, així que no ens ha d’estranyar que de tant en tant es dediquin al que saben fer: vendre assegurances de risc. Altrament, les males notícies a l’exterior sobre l’economia espanyola ha causat un altre efecte més desapercebut per la premsa econòmica: la caiguda del risc de cobertura de les vendes. Coface a França, Cosec a Portugal, Euler Hermes a Alemanya, Sace a Itàlia, el grup Artradius, totes han anat reduint les seves posicions respecte els clients espanyols, amb la conseqüent necessitat de finançament per compres a l’exterior, o la recerca d’altres proveïdors nacionals. Com hem dit en alguna ocasió, tot te la seva part positiva: si de fóra no venen a vendre perquè tenen por, el mercat nacional queda pels fabricants del país.
Però si, l’any es preveu dur, d’aquells que no hi haurà un euro per finançar res. I tot just estem al febrer.