divendres, 5 de febrer de 2010

Olors



Dos llibres aparentment dispars copsen l’atenció dels llibreters gironins: L’un, Olor de Violetes, opera prima de Josep M. Campmajó i darrer premi Just M.Casero autor del bloc [de fet] que va tenir una esplèndida presentació a la Llibreria 22 el divendres 29 de gener. En Josep M. Fonalleras va disseccionar el llibre, talment com el seu autor explora la ment humana. En Fono és millor presentador de llibres que de plataformes sobre el dret a decidir i aquella nit es va posar el públic a la butxaca, llegint fragments de l’obra i citant Salinger. Joaquim Nadal també va valorar la prosa curta, tallant, un anti-jo del conseller, conegut per les seves llargues frases subordinades. La vetllada fou rodona en acabar amb un tast d’un beuratge de violetes creat pel cuiner Toni Vallory que bé podria promocionar la ciutat de Girona, talment com a València beuen la seva “aigua”.




Olor de Colònia és també l’òpera prima de Sílvia Alcàntara, nascuda en la colònia tèxtil de Puig-Reig al Berguedà, la qual va conèixer des de dins la vida dels seus habitants als anys 50, una sòrdida història de lligams teixits al voltant de la fàbrica. Les mesquineses dels caps, les relacions entre les dones segons el càrrec dels seus marits dins la fàbrica, les monges, el capellà i les mestres que pul•lulen per la colònia al servei dels amos, més per ensinistrar la futura ma d’obra dels telers, que per educar, creen un ambient asfixiant que només es pot salvar fugint-ne.

De colònies d’habitatges n’hi va haver al llarg dels rius Ter i Llobregat en les empreses cotoneres, però també en varen crear els empresaris miners, cimenters i paperers. Per fer-se’n una idea de com era la vida a les colònies fabrils, a més de la lectura d’aquest excel•lent llibre, es pot visitar l’exposició “Colònies industrials” al Museu d’Història de Catalunya fins a final de març.