dissabte, 21 d’agost de 2010

Una teoria a tenir present



Interessant el comentari del llibre de Loretta Napoleoni “La mordaza. Las verdaderas razones de la crisis mundial” a Expansión del divendres 20. Estem tant obsessionats en parlar de competitivitat, de la balança comercial, dels mals presagis que els economistes apocalíptics com Santiago Niño Becerra prediuen(entrevistat avui al Diari de Girona), que sovint oblidem que a més de la balança comercial hi ha la de capitals, i als USA tenen el mal costum d’utilitzar a fons la política monetària en favor seu.

El llibre situa l’inici de la crisi en l’atac a les torres bessones i la necessitat de finançar les guerres absurdes contra Afganistan i Iraq. La Reserva federal dels EEUU baixà els tipus d’interès, (del 6% al 1,5%), fent aflorar diner de tot el món que es mantenia en dipòsits bancaris i que cerca refugi en deute públic i obligacions, més ben remunerat que el diner dels dipòsits. Els EEUU financen fàcilment la seva emissió de deute i després autoritzen a fer noves emissions de dòlars. Tot plegat, pagat amb els excedents de liquidesa xinesos, alemanys, de països àrabs, rebent a canvi diner virtual. Per fer què?, hi ha res més poc productiu que una guerra?. Clar que aqui ens estem flagelant amb la tesi què hem estat visquent per sobre les nostres possibilitats, quan els mals grossos vénen de l'imperialisme americà i de la seva màquina de fer bitllets. Vist així, s'enten tot una mica.