divendres, 27 d’agost del 2010

Una bassa d'aigua tèbia


Foto extreta del blog de Ràdio Sarrià

A Sarrià de Ter, en el barri de Pla dels Socs, s’hi ha construït una bassa d’aigua tèbia que ens permetrà remullar els peus. Per la premsa també ens hem assabentat de la voluntat de l’ajuntament de fer una anella verda que vagi de la riera Guilana a la riera Xuncla, segueixi la ruta dels molins fariners i passi pel pou de glaç per arribar a la nova bassa. Que el nostre municipi és esportiu no en tinc cap dubte, de fet puc dir que la primera anella de la ruta dels molins fariners fa sis quilòmetres i no tres, com diu la premsa, precisament per haver-la fet en moltes ocasions. Però l’esport que ara es practica és d’una altra categoria: se’n diu passotisme olímpic. En quin moment, la font d’aigua calenta que s’havia de construir al Pla dels Socs s’ha convertit en una bassa, sense cap element artístic? En quin moment s’ha informat a l’associació de veïns de Sarrià de Dalt sobre la idea de fer aquesta bassa pública? Que a l’oposició no ens diguin res ja ens hi hem acostumat, però als veïns.....

L’aigua del pou de Torras Hostench surt a 30º. És una aigua dura, lleugerament carbònica, amb poca quantitat de ferro, moltíssim sulfat , calci i magnesi, és a dir una aigua sulfatada càlcica i també bicarbonatada càlcica. El seu Ph és de 6,5, el carbonat ( CO3H-) de 516mg/l, el sulfat (SO4=) de 1.701, el clorur (Cl-) de 25, el sodi (Na+) de 20, el potasi (K+) de 7, 2, el calci (Ca++) de 710, el magnesi (Mg++) de 101, el ferro (Fe++) de 0, 1 i el silicat (SiO2) de 23mg/l (*)

En comparació amb l’aigua termal de Caldes de Malavella, aquesta surt a 60º, te molt carbonat i molt sodi, gairebé gens sulfat i gens calci. La font de Sarrià deu travessar guixos i poc terreny granític, per això conté tant sulfat i tant calci. Que a Caldes tenen termes romanes és de tothom conegut. L’arqueòleg sarrianenc, Lluís Palahí Grimal, ha trobat un conducte per escalfar la vil•la romana del Pla de l’Horta, no unes termes públiques, per tant no estaria de més preguntar-li si és correcte anomenar caldàrium aquesta bassa o estem posant el peu a la ídem.

De fet el que tenen en comú totes les fonts picants i carbòniques del Gironès és el romanent d’activitat volcànica. El volcà de Sarrià de Ter, que compartim amb Sant Julià de Ramis, és el volcà de can Guilana. La segona anella de la ruta dels molins fariners va de Sarrià de Dalt a l’antic camí de can Guilana, voreja les pedreres romanes (necessitades d’una excavació arqueològica) i s’enfila al volcà, amb una pedrera de roca basàltica encara conservada i una excel•lent vista sobre Rocacorba, que demana a crits un mirador. Sant Julià te també una font d’aigua picant que en el seu dia va ser molt popular i que no es troba en la seva millor època.

Enlloc de donar tantes voltes als romans, deixant-los descansar fins que els arqueòlegs ens donin més agradables sorpreses, al costat d’aquest nou enginy estaria be un cartell explicatiu sobre l’origen de l’aigua calenta, sobre l’existència del volcà de can Guilana i recordar que, en aquest indret, hi hagué la secció del camp dels socs de la fàbrica de paper. Al cap i a la fi el carrer és diu Gelida i tot el barri fa referència a municipis paperers.

(*)aquestes dades es troben a Internet l’article “Sobre la génesis de las aguas carbónicas de la Província de Gerona” de Carmen París i Jose F.albert-Beltrán. (Acta Geológica Hispánica t.XI 1976)