dissabte, 18 de setembre de 2010

Etiqueta en català



Molta gent, propera a partits d’esquerra te dubtes sobre quin partit votar en les properes eleccions: a CiU, el bipartit de dretes, malgrat la seva oferta de demanar el concert econòmic, no se’l creu ningú i menys els que hem seguit el cas Palau; el PSC està desentonant amb el seu federalisme tronat i un encaix inexistent amb una Espanya irreal; ERC continua sent un partit assembleari i imprevisible, a més, pel que conec, ple de malversadors i de mal gestors; i els d’Iniciativa, ni compten i ni haurien de governar per un temps. Si en lloc de partits votéssim a persones, la tria seria molt més clara, però els partits no han volgut canviar la llei electoral i en aquestes eleccions, tocaran fons.

Ara bé, la música sobre la independència va sonant cada vegada més fort, encara que molts ho veiem una entelèquia, però, que em perdonin els polítics que surten a les fotos, prefereixo frustrar-me abans de quedar-me a casa i no intentar fer un referèndum. Com que va per llarg i potser no li pertocarà a la meva generació decidir, el que si tinc clar és que el nostre futur s’ha de treballar a fons.

Això vol dir ser actius com catalans, sobretot fent que la llengua sigui omnipresent, valorant-la i prestigiant-la i en alguns casos sent maleducats. Hem d’exercir el nostre dret com a consumidors, comprant productes catalans o almenys, etiquetats en català. Els que podem exportar hem d’enfortir les nostres relacions amb altres països de manera que la balança comercial amb Espanya cada vegada sigui menys important.

Una de les claus del sentiment d’independència és haver assumit que la balança fiscal amb Espanya ens és una llosa. L’endeutament de la Generalitat de Catalunya és l’equivalent al que en un any transferim de més a l’Estat espanyol. L’Ernest Lluch sempre deia que la balança fiscal negativa era compensada per una balança comercial positiva, però aquest concepte, en aquesta crisi ha caigut pel seu propi pes. Molts clients espanyols són morosos, quan no insolvents i la demanda d’aquest “mercat interior” ha caigut estrepitosament, per tant, si el nostre mercat és el món, les relacions amb Espanya han de ser més justes, i a ser possible només comercials.

Aquest estiu, uns amics em varen demanar fes una selecció de productes produïts a Catalunya i ja em seguirien pel bloc. De bona fe vaig intentar veure si existia relació entre produir-se a Catalunya i etiquetar-se en català i no, no existeix. Per exemple, els productes neteja de Lloreda (el popular KH-7) i els d’Industrias Marca (Norit) s’etiqueten només en castellà i d’altres com Miquel Alimentació amb la marca Gourmet ho fa en castellà i francès. Davant la possibilitat de no poder complir amb el compromís, he optat per oferir-los tres possibilitats que poden trobar a Barcelona: una, comprar a la xarxa de BonÀrea, de la Cooperativa de Guissona, amb productes d’origen català i etiquetats en català; dos, comprar a la cadena de supermercats Bonpreu i Esclat, ja que les seves marques blanques són etiquetades exclussivament en català i alguns productes, com la xocolata negra, de Simon Coll, són molt bons. I tres, comprar als supermercats Eroski Caprabo ja que etiqueten la seva marca blanca en quatre idiomes: castellà, català, eusquera i gallec. Per quan vinguin per les comarques gironines, tenen a mà les agrobotigues de Comercial Morera i les botigues de poble on poden comprar productes a granel. Si algun coneix algun altre exemple, pot anar afegint-lo a la llista. Se’ns ha girat feina.