Els efectes devastadors del terratrèmol i del tsunami a la regió nord de la illa de Honshu, al Japó, estan obligat als supervivents a modificar una de les seves tradicions: la d’incinerar els morts i deixar reposar les cendres en els petits altars dels jardins familiars.
No sempre es copsen les diferencies en els costums en aquests viatges turístics on només acabes veient els llocs més emblemàtics, però el que si arribes a comprendre és com viuen els japonesos la seva religió d’una manera individual, a diferència de la nostra religió catòlica, celebrada dins les esglésies i amb una cerimònia d’enterrament oficiada pel rector. Al Japó, als temples budistes, hi pugen d’un en un, poques vegades en grup. És prop dels temples on sols trobar petits altars dedicats als nens i als difunts, amb ofrenes florals i frutals. El culte a la mort es viu de prop, sense estridència, amb una salutació i amb molt sentiment.
De la mateixa manera que copses la seva gran organització per moure’s en un petit país, muntanyós, molt poblat en la zona costanera del pacífic, no arribes a preguntar-te quina és la font d’alimentació energètica. Mai hagués pensat que una comunitat tan afectada per les conseqüències de les bombes atòmiques, a Hiroshima i Nagasaki, depenguessin tant de l’energia nuclear. A la porta de les antigues cases de fusta, hi ha sempre una galleda d’aigua per cas d’incendi pels terratrèmols i la seva peculiar anarquia de cablejats i pals elèctrics no és més que un pràctic sistema per reparar d’immediat qualsevol emergència i no haver de rebentar el carrer com ens succeeix aquí quan no es troba una avaria de cable soterrat.
El parc de la Pau a Hiroshima
Com cada any la Nobuko Kihira de Cadaqués torna al Japó per veure la seva família. En aquesta ocasió coincideix amb els efectes del tsunami, però en marxar no sabia que la central de Fukosima tenia problemes de tal magnitud. La seva família viu a Kuwana, més prop d’Osaka que de Tòquio allunyats de les zones de més risc. Al Japó, la primavera esclata amb la flor dels cirerers, molt celebrats pels poetes i els amants que es passegen badant enmig dels arbres. Ara el Japó s’enfronta a una important reconstrucció del país, però com be deia l’economista Fernando Trias de Bes és un país amb tants recursos latents, que gairebé ni ens en adonarem que ja estarà tot refet. Les incerteses provenen d’aquestes possibles/certes fuites nuclears i sobretot de conèixer quantes són les víctimes del tsunami, una catàstrofe humana difícil d’oblidar.
Un dels petits altars dedicat als infants que et trobes prop dels santuaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada