dissabte, 5 de març de 2011

Fet i deixat estar


Façana del Centre de Visitants, amb l'estructura de corten.

El Centre de Visitants del Gironès ja es troba en la seva recta final, a punt per ser inaugurat. Al Diari de Girona del dissabte, en una pàgina de propaganda, fins i tot se’ns aporta un plànol, en essència no gaire diferent al que ja havíem pogut veure a les pàgines de la revista Parlem de Sarrià, on es va acompanyar d’una foto en la que apareixen polítics que ja no exerceixen cap responsabilitat pública i d’altres que d’aquí a poc passaran a la reserva. Han beneït el projecte, en Josep Huguet, que fou conseller d’Empresa i Universitats, ara assessor d’empreses que es deixin assessorar, David Mascort, director territorial de turisme i comerç, ara només alcaldable per ERC de Vilablareix i Cristina Alsina, que deixarà la política, mercès als electors, el proper mes de maig.

El que seguim la construcció d’aquest equipament col•leccionem un be de déu de mentides dirigides a un electorat que deuen prendre per imbècil. D’entrada, l’equipament està consumint tants recursos com la mateixa Biblioteca, quan són dos serveis ben diferents. Tant la Biblioteca com el Centre de Visitants ocupen una superfície similar, 840m2 i 860 m2, i un pressupost similar de 900.000€, sense comptar l’estructura, que en el cas del Centre de visitants ha aportat el generós Ajuntament de Sarrià de Ter i que calculem és de 1,7 milions d’euritos.

El resultat dels edificis són a primera vista també ben diferents. La Biblioteca, amb un projecte pensat mil i una vegades per reduir pressupost i fet amb criteris per reduir la despesa energètica, te una façana on predomina l’acer inoxidable, el policarbonat, amb finestrals dobles, amb bons acabats d’entrega a la vorera. El del Centre de Visitants, només aporta uns finestrals tancats amb una estructura de corten que no aïllen, només tamisen la llum i amb les columnes de formigó de l’estructura vistes, quan s’havien previst per ser recobertes. La gàbia de conills, com l’han batejat els sarrianencs, és una façana contraposada al projecte inicial que havia de donar continuïtat a tot l’edifici.

El govern de l’Ajuntament no ha obligat al Consell Comarcal a seguir un criteri que donés unitat a la façana, els ha deixat fer a la seva bola. El servei tècnic del Consell Comarcal del Gironès, el mateix que va dibuixar la rotonda de la Via Augusta i que ens ha deixat un bon nyap per resoldre que ens costarà un munt de calés, ha fet un projecte ben escàs però ben costós. Bast, poc acurat, fet i deixat estar. Tampoc ha obligat a acabar la façana de l’auditori, el tancament exterior, quan se’ns va dir que seria una de les compensacions que rebria el municipi.

Dins, han aparegut les peanes-urnes que han d’acollir la mostra de productes del Gironès a l’espai botiga. La seva dimensió ja fa preveure que no hi haurà maridatge entre gastronomia i art, tal com semblava havia de ser ( i varen augurar els polítics locals), ja que l’espai botiga se’ls queda curt atesa la dimensió d’aquestes andròmines. Si en algun racó poc encabir-se un espai per exposicions temporals aquest és el de l’avantsala dels lavabos, és a dir, el hall de l’auditori, l’espai que es considera d’usos compartits, però que quedi clar, no s’ha cedit al Consell Comarcal del Gironès. O sigui, on es pot penjar alguna cosa és a casa nostra, això si, amb permís de l’horari del Centre de Visitants. Quanta gentilesa!

Encara hi ha qui pensa (i ho escriu) que en aquesta paret s’hi esposarà l’obra de l’Emília Xargay i que podrà ser l’embrió del futur museu de l’artista sarrianenca! Potser que deixin de prendre’ns el pèl i tractin la cultura i l'artista amb més respecte!

I a la sala del primer pis, una visió ràpida al plànol que aporta el Diari de Girona i el de la revista (Parlem de Sarrià 73) ja es veu que no hi ha espai per Sarrià de Ter, el racó on s’havia d’explicar la importància de la fabricació de paper al poble. Mica en mica, tot queda damunt de la taula, tant les veritats com les mentides.

Queda per esperar que el nou Consell Comarcal, després de les eleccions municipals que aparcaran l’actual presidenta, s’adoni que aquest projecte és una ruïna. A veure quan en la política es treballa amb sensatesa i no dilapidant recursos i patrimoni públic.


l'auditori, sense tancar, tot esperant la compensació del Consell Comarcal del Gironès.