dissabte, 19 de març de 2011

L'anunci de Colhogar



Fa uns dies a la premsa sortia publicat que la ciutat de Girona era una de les tenia un índex de recollida selectiva més grans de tot Catalunya. En els municipis on s’ha implantat la recollida orgànica, la conscienciació mediambiental ha augmentat i de retruc els percentatges de recollida selectiva. Prou bé que sabem el què costa seleccionar i encertar: el paper, el vidre, les restes d’orgànica i el plàstic PET (el de les ampolles d’aigua) segur que tots sabem on dipositar-lo, però què fer per exemple amb una ampolla d’oli?. Doncs a l’àrea urbana de Girona llençar-la al contenidor de rebuig, ja que “segurament” anirà a l’incineradora perquè sinó contaminarà tot el procés de recuperació del plàstic. A altres municipis al contenidor de selectiva, ja que “segurament” el portaran a incinerar. El “segurament” ve pel fet que la planta de Campdurà no pot absorbir tot els residus i part es porten a l’abocador de Solius.

Vaig tenir ocasió d’escoltar una xerrada d’una representant de l’empresa TRARGISA, la qual gestiona la incineradora i la depuradora de l’àrea urbana de Girona. Em va sorprendre la diversitat de residus que treien de la depuradora: material orgànic, restes de cigarretes, palets de cotó, cabells, compreses, però el que em va xocar fou la noticia que per cada litre d’oli es necessitem 10.000 litres per depurar l’aigua i tornar-la neta al riu. Vaig tenir un esglai enorme! Des d’aleshores, tinc una cura especial a netejar els plats, cassoles i paelles. Abans de rentar-los els he passat un tros de paper de cuina per treure’n totes les restes orgàniques i d’oli. Vet -aquí una petita contribució al sistema urbà de reciclatge del meu municipi.

Entenc que és molt difícil que tots arribem a fer els deures en reciclatge, però tinc molta fe en les generacions que ho aprenen a les escoles. Per això m’ha sorprès un anunci com el de Colhogar, quan convida a llençar el mandrí del paper higiènic al vàter. Qui te consciència recicladora, quan compra pensa com reciclarà l’embalatge. El paper tissú, barrejat amb l’orgànica ajuda a la seva descomposició. Del paper de vàter difícilment pensarem, una vegada usat, en el seu reciclatge, però pocs hem pensat de tirar el tub de cartró a la cisterna. Aquest és un dels problemes habituals de les compreses i per això en els lavabos públics (els de dones) sol haver uns petits contenidors per dipositar-los i així no embussar els vàters. En les cases particulars també és habitual situar un petit contenidor al lavabo, més per estalviar problemes futurs amb les canonades, abans que per estalviar feina a la depuradora.

Que el tub del paper higiènic estigui fet de paper soluble (sense cola ni productes resistents a la humitat), tot i ser un fet diferencial d’altres marques, no li dóna dret a Colhogar a convidar a tirar el mandrí (Aquatube) a la cisterna quan aquest ja era un costum eradicat. Una cosa és llençar-lo per accident (o ignorància) a la cisterna i una altra convertir-ho en un hàbit.

Si pensem que tota l’aigua bruta que se’n va a les canonades s’ha de depurar ( i com!) per tornar al circuit hidràulic, veurem com no es una bona idea tirar el tub de paper a la cisterna, per més soluble que sigui.


2 comentaris:

Blancinegre ha dit...

Hola Assumpció...encara que no comenti vaig passant sempre...aquí no volia deixar passar que m'has impressionat amb "el mandrí del paper higiènic"...el mandrí, paraula clarament del teu argot professional. Una nova paraula al sac :-)

Assumpcio Vila ha dit...

Hola Xavi. també ho és de molts sarrianencs. A les primeres Jornades del Paper en Francesc ramió ens va oferir un menú del paper, amb un mandrí farcit. Val a dir que va ser com un caneló, però si, el mandrí no és cap animal sinó un medi de sopoort d'una bobina, de qualsevol mida.
Una abraçada