Productes catalans

En la trobada de Vilopriu, un senyor, el qual s’anomenà Casals, pagès de les comarques lleidatanes, va prendre la paraula per dir coses d’aquelles tant evidents, però políticament poc correctes. El Sr. Casals va venir a dir, que ara que estem en crisi, a pagès es poden crear més de 70.000 llocs de treball, si els consumidors catalans fem l’esforç de consumir productes de casa nostra.

A l’estil del Bovier francès, el que reclama és la pràctica d’un cert xovinisme català, la qual cosa afavorirà el teixit productiu del país i, en particular, créixer on més ha caigut l’ocupació per la jubilació de la pagesia, és a dir al camp. No s’equivoca, no, que per aquí ha d’anar la cosa. Ara bé, deixar que sigui la pagesia qui creï llocs de treball, em penso que es demanar massa. Més que res, pel caràcter individualista i poc propens a associar-se del camperol català. La transformació del camp, de l’agricultura i de la ramaderia, ha vingut de la ma de les empreses agrícoles i de les cooperatives. I no se’n han creat gaires, a diferència del país veí, on tothom fa esforços per comercialitzar els seus productes locals. Per altra banda, tampoc es pot dir en veu massa alta, ja que a Catalunya venem a tot Espanya, i tampoc es tracta de tancar les fronteres interiors. Però a títol individual, podem fer molt més que mirar el preu dels productes que comprem. Una cosa és el què diem, i una altra el què fem.

Aquest “xovinisme” fa temps que intento practicar-lo en les meves compres habituals, sobretot les d’alimentació. Fa temps compro els iogurts de la Fageda, el pernil de La Selva, l’oli Borges i la Llet Nostra. Aquesta va entrar a casa després de la polèmica de la llet Pascual amb els ramaders catalans, i molta gent va deixar de comprar aquesta marca de manera fulminant. El projecte de Llet Nostra es va introduir en el moment oportú, quan la gent es va conscienciar que no es podia tenir als ramaders depenent d’una empresa llunyana i insensible a les seves demandes econòmiques que els portaven a la ruina.

La darrera incorporació al cistell de la compra ha estat l’arròs del molí de Pals, després que la gent de la terra de l’Ebre tornés a fer una defensa aferrissada de la seva aigua i deixi que mori el Ter. Doncs, s’ha acabat comprar l’arròs del delta de l’Ebre i millor el de Pals. Això sí, només el trobo a les agrobotigues, que també val la pena visitar.

Reconec que el meu cistell no és precisament barat, però on estalvio és en la verdura i la fruita, res d'envasat en safates de porexpan. L’Àngel Garcia, el Sam Emfot de la revista Parlem de Sarrià, el dimecres de mercat porta verdures de la seva collita, i el pagès d’Ullà, pomes, albercocs i préssecs del baix Empordà. I si em falta alguna cosa, a Fruites Núria, de Pere Puigvert, hi ha de tot i els productes locals, són madurs i a bon preu.

Podríem afegir moltes més marques, com les patates fregides de Frit Ravich, el pernil salat d’Espuña, el cafè de Cafès Cornellà, l’aigua de Ribes, les galetes Trias, els vins dels cellers Oliveda i Espelt, per citar algunes empreses gironines que conec. En fi, la llista es pot anar ampliant sempre que procurem estar atents a la procedència i no tant al preu. Xovinisme a la gironina? Per què no. Si no ens defensen nosaltres, qui ho farà?