diumenge, 22 de febrer de 2009

Sorolla al MNAC



Per fi ha arribat a Barcelona l’exposició itinerant Vision de España, el conjunt de 21 quadres dels 14 murals que el valencià Joaquín Sorolla va pintar per encàrrec de l’hispanista Sir Archer M.Huntington per decorar la Hispanic Society de Nova York, després de l’èxit que assolí el pintor en una exposició individual l’any 1909.
Per iniciativa de l’obra cultural de Bancaja, podem veure aquest conjunt inèdit perfectament restaurat, després d’haver acordat amb la Hispanic Society la restauració de les pintures a canvi d’exposar-les a València i a diferents ciutats espanyoles, Sevilla, Màlaga, Bilbao, ara Barcelona i després Madrid, una itinerància que s’inicià l’any 2007.

Les pintures ens mostren una Espanya costumista, regional, però riquíssima en folklore i en detalls de la vida quotidiana de primers de segle XX.
La peça més gran és la de Castella, la festa del pa, que consta de 7 quadres, amb l’ofrena central del pa fet amb la primera farina de l’any i on es poden veure al detall els vestits de festa de la regió i en el fons els paisatges arquitectònics més rellevants, com Àvila o Segòvia.
La tècnica que va emprar va ser de pintar al natural, després d’haver fet una selecció prèvia dels temes que il•lustrarien cada regió. Pinta ràpidament en el lloc de l’escena, a l’aire lliure, en condicions dures, per acabar després l’obra en el seu taller.

Per mostrar Andalusia tria diverses escenes: a Sevilla, la Processó dels nazarenos des del convent de San Clemente, traient sota pali la Verge del Valle, el quadre El Ball de la festa de la Creu de Maig, dins un pati d’una casa típica andalusa, d’una gran lluminositat i moviment i Els toreros on mostra l’escena de la parada dels toreros davant de la presidència, però en cap moment mostra la sang ni els toros per no ofendre el públic americà. També pertanyen a Andalusia els murals de El encierro, amb els majorals que condueixen els toros per un camí rural enmig de figueres de moro i el de Ayamonte, la pesca de la tonyina, el seu darrer treball, bellíssim i resplendent, amb el joc de colors característic dels quadres de Sorolla, el blanc i blau del cel i del mar, el vermell de la sang del peix, el groc del tendal de l’embarcació, un quadre potentíssim, dels més aconseguits de la seva obra.

El Nord el representa amb Guipúscoa, amb El joc de boles, envoltat dels colors del verd del País Basc, el mont Igueldo al fons, retallat pels núvols. Navarra, amb el Consell del Roncal, el qual rememora la resolució de la disputa que en 1375 havia enfrontat els habitants de la vall francesa de Bretous i de la vall del Roncal, on es poden veure les autoritats i les banderes d’ambdues valls, mostrant la vila d’Isaba per fons. El quadre de La Romeria de Galícia, és força inversemblant ja que fa coincidir la festa a l’aire lliure amb una fira de bestiar, barrejant les vaques amb les tovalles pel dinar i les cistelles de vímet.

El mediterrani el descriu en la peça dedicada a Catalunya, El peix, una vista del mar des de Santa Cristina, a Lloret de Mar, on torna a jugar la seva carta cromàtica del blanc i blau, entre els pins i les roques. A València, va pintar la processó de Sant Vicenç Màrtir, una divertida i colorista escena amb els estendards de la ciutat, els vestits de festa típics, els ornaments dels cavalls i els rams de taronges, un quadre que més que mirar-lo sembla que s’hagi d’olorar. I a Elx, El Palmeral, un pont a la cultura africana que interessava a Huntington. Els dàtils madurs, li permeten pintar una escena de recollida on es barregen els colors que van de l’ocre del fruit i de l’arbre, a la diversitat dels verds de les palmes, de la roba blanca de les noies i al blau tamisat del cel.

Per mostrar Aragó escull una festa a l’aire lliure del Vall d’Ansó, ballant La Jota, on destaca el verd i blanc dels vestits de les noies contrastat amb el fons ocre de la palla sobre el prat de la muntanya. I per ensenyar Extremadura es va decidir per el mercat setmanal de Plasencia, on la gent de Montehermoso anava al mercat amb el seu vestit tradicional. El porc és l’animal que li va causar més problemes a l’hora de pintar-lo al natural.

La major part de les escenes que es poden veure en els quadres són pintades al natural i complementades amb detalls de la documentació i del material que l’artista es va aprovisionar per treure’n idees, previ a la selecció final de cada escena. Amb posterioritat, la Hispanic Society va enviar una fotògrafa a Espanya per recórrer els pobles que surten en els quadres de Sorolla, de manera que en aquesta fundació novaiorquesa es troba un fons gràfic de primer ordre de l’Espanya del primer terç del segle XX.
L’exposició és molt interessant, una ocasió única, al MNAC fins al 3 de maig, ja que després anirà a Madrid, València per tornar a Nova York, ja més complicat per anar a visitar.