Terri-tori TAV

A meitat de gener, el Club Excusionista de Sant Julià de Ramis va programar una matinal per la vall del Terri. Una bona oportunitat per conèixer el veïnat d’Olivars i els pobles de Rabós, Sant Andreu i Santa Llogaia del Terri.

Ens mirem el melic i ens capbussem en les notícies de les obres dels túnels de Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià, urbans i problemàtics, i ens oblidem que el territori proper ja està trinxat per túnels i viaductes. Cap a 1996, quan amb en Josep Turbau ens vàrem interessar pel recorregut del TAV i varen iniciar l’oposició al seu traçat, un dels ferms opositors va ser l’enginyer Ramon Caralt, amb casa a can Fabrica, a Santa Llogaia del Terri. Dues coses tenia clar en Ramon, una que el tren passaria per Sant Mer, al terme de Sta. Llogaia, malmetent tota la vall del Terri i una altra, que una possible solució per fer passar el TAV per les comarques gironines, era fer una nova línia d’ample europeu, de Barcelona a Port Bou, tot aprofitant les obres de reforma de la línia de tren convencional que aleshores es portaven a terme. Tot s’ha complert, com una premonició, la línia del TAV passa per Sant Mer i com que els túnels de Girona encara van per llarg, es prepara una nova línia d’ample europeu, dins de la línia convencional actual, amb un by-pass a Figueres per enllaçar amb els túnel de la Jonquera.






La caminada per la vall del Terri va ser esplèndida. Pel camí, viaductes, túnels i trinxeres, la marca del TAV. L’entrada a Rabós per darrera el castell era una estampa semblant a la Toscana italiana. Varem poder contemplar el pantocràtor de l’església romànica de St. Cugat, un fresc restaurat recentment. A Santa Llogaia, també varen entrar a l’església ja que coincidia amb l’hora de missa. Ens va sorprendre un Sant Galderic de fusta policromada, poc conegut. De camí de Sant Mer, ja varen tornar a veure la rasa del tren.



Després, de tornada varem passar per Sant Andreu del Terri, i dalt del reformat pont medieval en Toni Martínez ens var fer la foto de grup.