dissabte, 7 de febrer de 2009

6 de febrer de 1939



El 6 de febrer de 1939, dos dies més tard que a Girona, les tropes franquistes varen entrar a Sarrià de Ter. Al capdavant de la comitiva, muntat a cavall, hi anava el doctor Agustí Riera Trotcha, fill del metge Agustí Riera Pau, expresident de la Diputació de Girona, el qual havia estat afusellat a començaments de la Guerra Civil.
La Vanguardia va publicar al cap d’un mes la portada dels ponts volats durant la reculada, amb el títol “La Barbàrie Roja”. De tendència conservadora, aquest diari de seguida va prendre partit, de la mateixa manera que en els pobles es va tornar a l’ordre establert d’abans de la II República. A Sarrià de Ter, la comissió gestora va nomenar alcalde a Gaspar Viader i la seva filla Caterina Viader fou la primera delegada de la secció femenina. De 1941 a 1950, l’alcalde va ser l’excombatent Narcís Pòrtulas Roca i de 1950 a 1961, Jorge Manzanero, casat amb Caterina Viader.
Francesc Ramió Guillot, tot i haver estat soldat republicà, va ser el primer delegat local de la FET, la Falange Española Tradicionalista. El seu pare i la seva tia havien mort en l’accident de del Carrilet, davant la botiga de queviures que regentaven al carrer Major. En la retirada, uns soldats varen matar al veí Josep Tomàs, baster de professió, per trobar-los dins casa seva i voler-los foragitar. Anys més tard a la vídua i filla els afavoririen amb un estanc.

Quan parlem de la recuperació de la memòria històrica, es comenta que durant la Guerra Civil hi va haver morts en tots dos bàndols. Els morts per republicans, varen ser honorats i les seves famílies emparades. Als republicans morts, ignorats. Als exiliats, sense l’aval pel retorn. Quan vaig entrevistar l’Amadeu Ravés i la seva mare a Pithiviers, França, se’ls entelaven els ulls en pensar que no havien pogut tornar a Espanya per què els seus veïns i les autoritats locals, no els havien donat l’aval necessari per demanar el passaport espanyol i varen haver d’exiliar-se tots. A la família de Salvador Ribas, el mateix. Les famílies es varen separar per odis i per ànsies de poder ignominioses.




Els republicans fets presoners varen treballar en les tasques de reconstrucció de tots els ponts fets volar per la brigada de Líster. En el temps rècord d’un any, en condicions de treball duríssimes, varen refer el Pont de l’Aigua i el rebatejaren com el Puente del Caudillo. Al poble, els veïns que els varen acollir conserven algunes fotografies.
Han passat 70 anys, però la història de la Guerra Civil i de les seves causes i efectes, és encara molt viva. Quan en Javier Antón Pelayo preparava el llibre sobre Sarrià de Ter li vaig comentar que els període franquista era per mi tabú, el coneixia per la pròpia història familiar, però no m’interessava, desprenia massa misèria, massa rancúnia, massa odi. En Javier, com a bon historiador, s’ha basat en la documentació i ha presentat els fets sense passió, amb la mirada neta de qui interpreta la història sense, per sort, tenir-hi cap lligam familiar.
Queden restes del franquisme massa evidents, en plena via pública: l’àguila franquista no hi cap en aquest poble, és hora que se l’emportin.

Enllaços: Bloc de Roger Casero i blog de Sam Enfot