La riera del Sorreig

El gorg negre



Per fi hem pogut gaudir d’un cap de setmana sense pluja i caminar. M’esperava una excursioneta al Lluçanès, comarca d’Osona, a la riera del Sorreig, amb sortida des de Sant Bartomeu del Grau. Amb els meus anfitrions, la Bet , en Dani i en Puc, aprofitem per anar descobrint la comarca cada vegada que pujo convidada a Perafita. El Lluçanès és ideal per practicar senderisme, amb multitud de rutes que enllacen els pobles, de no més de 15 quilòmetres cadascuna. Sembla tot planer, però estàs sempre pujant i baixant.

La nostra intenció era anar a veure el Gorg Negre, que suposàvem portava aigua després de les generoses pluges i seguir el curs de la riera fins a Sobremunts. Des de Sant Bartomeu del Grau vàrem seguir una pista forestal, força ben indicada i vàrem baixar a la riera. L’apropament al Gorg Negre va ser més dificultós, ja que es troba entre dos cingles sense cap protecció. Però la vista de la cascada i de la gorga és impressionant.

Anys enrere, aquesta riera va ser notícia per la contaminació que patia de la tèxtil Puigneró. Aquesta empresa feia extraccions d’aigua des de diversos punts de la riera, (vàrem poder veure diverses casetes de pous i un embassament) amb la qual cosa no portava el cabal que ara hem pogut veure i, a més, vessava continuadament les aigües sense depurar a la riera. Després d’una denúncia dels ecologistes, l’empresari va ser processat i encarcerat. En Pitu Puigneró, amic del president Jordi Pujol, va fer valer la seva amistat per sortir-se’n. Però els temps d’aquest tipus d’empreses, productores de cotó barat, amb mà d’obra immigrant i amb enormes deutes a Hisenda i a la Seguretat Social, ja havia passat. Va ser un cas exemplar, amb les seves conseqüències. Sant Bartomeu del Grau va perdre tota l’activitat industrial, els treballadors han anat a treballar per la comarca i d’altres han deixat les cases barates que l’empresari havia construït a redós de la fàbrica, com en les antigues colònies tèxtils del dinou. Alguna de les naus ara les ocupa com a magatzem l’empresa Dúctil Benito, la foneria que produeix a Xina, però a la comarca només queda activitat ramadera i càrnia. Segurament, quan comprem productes tèxtils a la Xina o a la Índia no pensem que els problemes que anys enrere teníem aquí, ara s’estan reproduint allà. Ens hauríem d’acostumar a demanar productes etiquetats amb el símbol verd environnement friendly, i l’etiqueta que compleixen la normativa internacional sobre el treball infantil i els drets humans. De segur que si sabéssim tot el que hi ha al darrera de la producció tèxtil no compraríem tanta roba.

La cara positiva del tancament de la tèxtil Puigneró ha estat la recuperació de la riera. Des del Gorg Negre varem seguir amunt. En molts racons, petits salts, com el de can Guiteres i espais de gran bellesa i interès etnològic, com el Molí de l’Aumatell. Una vegada vàrem arribar a Sobremunts, la vista que s’albira és esplèndida: des del Pedraforca, amb la llengua de neu entre els dos cims, fins al Puigmal, el Pirineu es veu ben nevat. Moltes casetes de segona residència s’han situat en aquest mirador.
Aquella vista, l’insolent verd de la muntanya d'aquesta primavera, la riera a vessar d’aigua, ben bé valien l’excursió. Del Lluçanès em queda molt per descobrir.