dilluns, 18 de maig de 2009

Les Sixters




Entre les múltiples propostes de la setmana de Temps de Flors a Girona, destacaria la programació del Pati Cultural de la Diputació. Enguany s’ha apostat per la música popular catalana i mediterrània amb grups com Els Groullers, Mirna Vilasis, el quartet Gironsax, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà o l’Orquestra de Girona.
El dissabte vaig tenir ocasió d’escoltar el grup Les Sixters, un sextet vocal femení de Banyoles, que sol cantar “a capella” i que en aquesta ocasió presentava el seu nou espectacle “Retratades”. Les sis components són Cristina Gavilan, Montse Baeza, Marta Sasanedas, Esther Westermeyer, Irene Casadevall i Glòria Garcés, acompanyades a la percussió per Aniol Casadevall. El grup bàsicament canta, però en aquest espectacle també actuen una mica, es van presentant elles mateixes, expliquen intimitats, però hom entén que darrera l’aparença d’un grup ben avingut s’hi amaga una certa rivalitat.

La Irene i la Glòria, dos de les tres noies embarassades, expliquen que varen descobrir que mentre els dura l’embaràs les condicions vocals milloren notablement, per la qual cosa han decidit que la meitat del grup es quedarà en estat, mentre que l’altre descansa, com el guaret dels camps. Així s’augmenta la qualitat.
Vàren cantar deu temes: el primer, Piel Canela, de Bobby Capo el comença Montse Baeza, propietària d’una portentosa veu de soprano, la qual també broda la popular cançó catalana, Rossinyol. Altres temes divertits, com l’adaptació de La Patata de la Trinca i la Irene, amb una veu més greu, s’imposa amb la coneguda Quizá, Quizás, Quizás, d’Osvaldo Farrés. Conclouen amb l’excepcional versió de la cançó de Joan Manel Serrat, Mediterráneo, que val a dir canten molt millor que l’autor.

A Les Sixters havia tingut ocasió d’escoltar-les el desembre de 2004, dins de la programació del IV Cicle de Concerts de Nadal que organitzava el grup Taca, amb el suport de l’Ajuntament de Sarrià de Ter quan jo era regidora de Cultura i recordava entranyablement aquell concert de músiques del món, diferent i atractiu de set noies, si set, amb el percussionista. Des d’aleshores crec que han millorat, aborden bé la coreografia i es troben molt segures dalt de l’escenari, més per la veu que pel moviment del cos.

L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, ha decidit fulminar el tradicional Cicle de Concerts de Nadal, sense donar cap explicació, només l’excusa de la manca de pressupost. Del grup Taca, rebíem l’especial assessorament en temes musicals, de la sarrianenca Rosa Isern, una noia amb una gran cultura musical. No sé qui assessora ara a l’actual regidor de Cultura, però la mateixa nit del dissabte, dins del cicle Fila0 es programava l’obra “De cap a nap i de nap a peus” de Nando Massaneda, barroera i xabacana. Entenc que si hi ha diners per programar tonteries d’aquest estil, prou n’hi deu haver per mantenir un cicle de Nadal, el qual només pretenia cultivar un cert nivell musical. Valgui com exemple el grup de Les Sixters.