Camins de ronda

El full de novembre del calendari de la Caixa de Girona ens mostra la platja del Castell des del poblat ibèric, una imatge que ens recorda la Costa Brava verge que va estudiar la geògrafa francesa Ivette Barbaza. Amb el seu traspàs, aquest agost, el seu llibre “El paisatge humà de la Costa Brava” de 1966 ha tornat a ser notícia. Segurament la recordareu, elegant, incisiva, en l’entrevista que el cineasta Antoni Martí li va fer pel documental “Els límits de la Costa Brava” l’any 2003 quan es va presentar en la reedició del Debat Costa Brava. Ivette Barbaza ens va advertir, però els catalans no hem sabut preservar el nostre territori, ni la primera línea del litoral, ni terra endins: “si haguessin preservat l’entorn haguessin preparat millor l’avenir”, diu en el documental.

El diumenge 25 d’octubre el club excursionista de Sant Julià de Ramis va organitzar una sortida del tram del GR-92 des de Begur a La Fosca, un dels paisatges que més recorda la Costa Brava que tots idealitzem i del que parla Ivette Barbaza. Vam iniciar la sortida dalt vila, un dia de cel net i clar, amb una excel•lent visibilitat, amb vistes al Montgrí, Pals, l’Estartit i l’Escala. De Begur a Tamariu, per camins de muntanya enmig de pinedes deixant enrere Aiguablava i Aigua Xelida, la cala d’en Cuní, fins arribar a Tamariu. Seguint el camí de ronda, vàrem trobar la cala Pedrosa i varem pujar a Sant Sebastià de la Guarda, on gaudirem d’una visió espectacular. Rere l’església s’han trobat restes d’una vil•la romana que s’han museïtzat molt curosament.



Des del far de Sant Sebastià, el camí et porta cap a Llafranch i Calella de Palafrugell, després de pujar i baixar nombrosos escalons. Ja sortint de Calella, trobem una cala poc coneguda, el Golfet. El tram següent per mi va ser una autèntica descoberta. Deixant els jardins de Cap Roig, el camí s’endinsa pel mig de la muntanya, segueix corriols i pistes forestals entre pinedes i ens reserva una sorpresa: la cala estreta, davant les illes Formigues, un privilegi. A l’estiu només s’hi accedeix a peu pel camí de ronda, però a la tardor es permet apropar-se des d’una pista forestal en cotxe. A la cala estreta vàrem dinar i ens varem remullar els peus i algunes valentes es varen banyar.



La propera visió és la platja Castell des del poblat ibèric i una cala paradisíaca al costat a la qual només s’hi arriba per mar. La platja Castell pertany a Palamós i s’ha preservat mercès a la pressió popular. És de fàcil accés des de la carretera de Palamós, però te l’accés restringit a un numero determinat de vehicles. Seguint el camí de ronda, passem pel pintoresc barri de pescadors de cala S’Alguer, al qual només s’hi accedeix per aquest camí i, d’aquí a la platja de la Fosca, on vàrem acabar el nostre recorregut.
Contents d’haver caminat i haver descobert nous indrets, potser no agrestes sinó poc accessibles. A peu i per camins de ronda, el paisatge és un altre, el territori s’humanitza.