divendres, 6 de novembre de 2009

T'enyorarem, Dolors



No sé hi havies vist aquesta foto. Te la va fer en Quim Llunell per la Festa Major de l’any 2006, amb en Joan Péra i en Nico. Ja aleshores havies posat el compte enrere, el teu tic tac personal, encara sorpresa del diagnòstic. Ja ho veus, la malaltia t’ha guanyat, amb tot l’esforç, totes les ganes de viure que hi has posat, amb tota la voluntat per anar seguint els tractaments, no sempre esperançadors. En Nico, per la Fira del Paper, es va aturar una estona a la taula de la revista i ja em va dir que no milloraves, que no hi havia cap novetat en les visites a Barcelona per trobar una nova medicació. Se’m va fer estrany no veure’t per la Fira, amb el que t’arribava a agradar passejar entre les parades, xerrar amb un i altre, veure la gent. ..

En els vuit anys que en Nico va ser, primer regidor i després alcalde de Sarrià de Ter, li vares fer molt costat, tant en els actes institucionals com en els més populars. El cuidaves, procuraves per ell i seguies tota la seva activitat, sense deixar d’atendre la família, en Marc i la Susanna. Potser perquè sempre he anat a la meva no he sabut valorar prou la feina que has fet a l’ombra. I si tenies una estona feies punt de creu, em relaxa, deies. A l’hospital, les infermeres s’admiraven de com et posaves a treballar en les estones perdudes mentre et feien el tractament. Sempre incansable, sempre feinejant.

No et sàpiga greu, avui no he vingut a acomiadar-me al tanatori. He regirat en l’arxiu per veure si trobava una foto teva que em recordés com eres, que em recordés les estones que hem passat xerrant, esmorzant, la companyia que també ens vares fer en els àpats populars i en els actes de l’ajuntament. Temps a venir, en Nico ja ens farà un reportatge amb les teves millors imatges i et podrem recordar amb tota la teva alegria i elegància, tal com eres.
Adéu, Dolors, t’enyorarem.