Dia internacional contra la violència de gènere

El 25 de novembre vàrem recordar amb diversos actes, que s’ha de radicar la violència de gènere i la violència domèstica del nostre entorn. Actes senzills, com la lectura d’un manifest, l’encesa d’espelmes o l’edició d’unes làpides amb el nom de les dones que han mort aquest any, víctimes de la violència dels seus companys i marits, han sovintejat en molts municipis.

A Sarrià de Ter, una agent del cos de Mossos d’Esquadra de l’Oficina d’atenció a les víctimes, va fer una lectura de totes les mesures legals que s’han pres i de les actuacions que fan els mossos davant un cas de violència. Hi vàrem assistir una quarantena de persones, la majoria dones, no precisament joves. Sense ànim de fer cap retret, les presents ja ens sabíem la lliçó. No interessa als més joves conèixer els problemes en què es poden trobar quan formin parella, quins són els mecanismes de domini, sobretot els de violència psicològica, amb què segurament es trobaran al llarg de la seva vida sentimental?. Doncs bé, sembla que les conscienciades ja tenim una edat i les més joves, les que segurament patiran un tipus o un altre de violència, tenen altres interessos.

Mentre escoltava a l’agent, vaig recordar el cas d’una companya de la feina que ha acudit aquesta setmana als mossos a denunciar el seu, encara, marit. Immersa en un procés de separació, el diumenge el seu home, havent begut i fumat, (cosa que ara ja no serà atenuant) la va pegar. La noia el va denunciar i el mateix dia el van engarjolar. L’endemà, en un judici ràpid, el jutge li va decretar l’allunyament. Un cas més, però molt proper, al poble, a la feina. És cert que cada dia hi ha més dones que s’atreveixen a posar una denúncia i a trencar amb les parelles que els causen problemes, però persisteixen les causes, afectives, d’educació i sobretot econòmiques, que condueixen a situacions límits de comportament.

Hi ha tota una educació, una manera de relacionar-se, que forma part de l’inconscient masculí. Vegeu la polèmica que ha suscitat l’article de Gemma Lienas al seu blog “Por malas” on fa referència a un article de l’Albert Soler al Diari de Girona, on, tot parlant de Polansky, diu que “emborratxar una nena, és un ritus d’iniciació a la vida”. Conec l’Albert de fa molts anys, quan papallonejàvem pel Nummulit. Deu anys enrere, l’Albert era un jove separat amb dos fills que destacava per ser un gran seductor. Periodista de La Vanguardia, era un noi intel•ligent, amb un gran do de paraules, que captivava pel seu verb.

La majoria dels que ens freqüentàvem aquell bar de moda hem trobat la nostra estabilitat emocional, amb o sense parella, i no crec que a cap dels meus amics i amigues se li passi pel cap seduir ningú emborratxant-lo (el cas d’en Polansky era una nena de tretze anys, o sigui que no te perdó). La columna de l’Albert dóna a entendre que després d’anys i panys de tractar amb dones no ha entès res de res. Acaba l’article així: “Ja se sap que els homes es casen amb l'objectiu de mantenir relacions sexuals... i les dones mantenen relacions sexuals amb l'objectiu de casar-se”. Retiro allò de que era un noi intel•ligent.