diumenge, 29 de novembre de 2009

La crisi no és cap desgràcia



Àlex Rovira, autor del llibre “La bona crisi” ens va donar una lliçó d’optimisme a la trobada del VII Fòrum Girona d’Economia i Alta Direcció d’Empresa a Torremirona el passat 20 de novembre. El professor de màrqueting d’Esade, va anar enllaçant la paraula de moda, crisi, amb d’altres paraules de la mateixa arrel etimològica: Krisis és un moment decisiu, un moment d’inflexió; crítica significa anàlisi, estudi; criteri vol dir reflexió, tenir raonament adequat; la crisàlida és el símbol de la transformació i Crist, la capacitat de lliurament.

El seu discurs va estar dominat en certs aspectes per les seves creences religioses, ja que el moment actual és un moment d’incertesa i es busquen referents en la religió. Ens va parlar de longanimitat, l’estat d’ànim que ens permet resistir i que també definiríem com la resiliència, però que en el pensament cristià es coneix com la perseverança. Com tots els gurus, va buscar la fibra sensible i la psicologia per motivar-nos, deixant anar frases de manual: “l’entusiasme s’encomana i la depressió també, però els optimistes són creatius i els pessimistes mandrosos”, o aquesta altra: “quan no podem canviar una situació el repte consisteix en canviar-nos a nosaltres mateixos”.

Va definir l’èxit com el resultat que tindrem al avaluar la nostra vida, la resta, són resultats parcials. Una crisi temporal només serà un examen parcial, que resoldrem amb nota o suspendrem, però sobretot crisi no significa desgràcia, les desgràcies van associades a les pèrdues personals, no materials.
Al final ens va donar cinc claus, trets del caràcter per poder afrontar la crisi a nivell personal: ser optimista, tenir confiança, ser responsable, tenir esperit emprenedor i tenir coratge. Com explica en el llibre “La bona sort”, per tal de trobar un trèvol de quatre fulles, el que cal és crear les circumstàncies per tal que creixi.

A més de l’Àlex Rovira vàrem escoltar la conferència del catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull, en Francesc Xavier Mena, el qual ens va parlar de les perspectives econòmiques pel 2010. Al seu parer, l’any vinent serà el pitjor any del sistema financer, sobretot de l’espanyol que te uns enormes compromisos de pagament que sembla no pot fer front del tot. Si enguany hi ha hagut restricció financera l’any que ve, encara més. I les mesures que pren el govern espanyol, tot i ser importants, no són suficients per reactivar la demanda i crear ocupació. Aquest és sens dubte el principal repte de la nostra economia, com créixer i en quins sectors. El seu tracte amb joves estudiants el fa veure una altra realitat: “La reforma laboral la faran els joves i demanaran contractes sense indemnització, encara que els sindicats s’hi oposin”. Totes les reformes, laborals i estructurals s’acabaran fent, però potser serà massa tard.

Mentre escoltava en Xavier Mena i el veia moure’s per la tarima, afegint al seu ben trabat discurs acadèmic múltiples anècdotes i un àgil powerpoint, em va semblar veure un bon successor del que va ser el nostre professor de Teoria Econòmica, en Fabià Estapè a la Universitat de Barcelona.

La jornada va tenir també una interessant tertúlia sota el títol “actua contra la crisi: accions proactives i intel•ligents per garantir el demà”, amb Núria Vilanova, presidenta d’Inforpress, la qual ens va recomanar participar en la web www.actuacontralacrisis.com, amb Josep Mateu, director general del RACC i president de Femcat, la prestigiosa organització empresarial que proposa un nou model econòmic i educatiu per Catalunya, basat en el coneixement i en la innovació, amb Sergio Pastor, el conseller delegat de l’empresa Scalextric-Tecnitoys i amb José Luis Blasco Vàzquez, soci de KPMG.
Entre uns i altres, el missatge positiu, va ser àmpliament proposat. Tenim problemes, però ens estem plantejant com resoldre’ls, hem detectat els errors i estem prenent mesures per rectificar. Hem de crear, emprendre, hem de transformar el patiment en una força creativa. Com deia el títol de la jornada, sortir-se’n amb èxit...és responsabilitat de tots.