dimecres, 2 de desembre de 2009

Negatius en litigi



La cessió del fons fotogràfic d’Agustí Centelles per part dels seus hereus al Ministerio de Cultura està fent córrer rius de tinta. Ha parlat molta gent i més d’un li valdria haver callat per no encendre més el ànims. És evident que la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha anat amb el lliri a la mà i no s’ha ensumat que el llegat Centelles també s’havia ofert a Madrid (sembla que de quan el ministre era el colèric César Antonio Molina) i que per tant perillava. Els dos germans Centelles, s’han deixat manipular per un intermediari (cobrarà comissió?) que ha valorat l’oferta econòmica i una possible difusió de l’obra, menystenint la repercussió del seu entorn, és a dir de la comunitat on viuen, on han treballat i d’on fins ara n’havien obtingut el reconeixement, encara que aquest els sembli poc.

Avui en un article al Punt Diari, Joan Boadas, director del CRDI(Centre de Recerca i Difusió de la Imatge) de Girona recorda que moltes persones han cedit els seu fons sense res a canvi, sense esperar obtenir-ne cap compensació. Si el Ministerio ha estat magnànim (amb diners), la família no ho ha estat en sentiments. En aquest article també explica que el més important són les fotografies originals de l’època, els vintage, i no els negatius, que és el que s’emporten a Salamanca. També recorda oportunament a la conselleria de Cultura que si hi ha diners, s’han dedicar a difondre el patrimoni fotogràfic del país.

A la sala Ars Santa Mònica de Barcelona s’exposen fins el 10 de gener les fotografies fetes per Agustí Centelles al camp occità de Bram (Aude) de França. Aquest material no es va recuperar fins el 1976 ja que va ser custodiat per una família de Carcassone. La mateixa exposició la vaig poder veure a l’Hotel Sully a Paris el passat juliol i, sincerament, no tenia gens de glamour ni va suscitar l’interés dels parisencs. La produïa La Virreina Centre de la imatge de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el mateix organisme que fa un parell d’anys va produir una fantàstica antològica d’Agustí Centelles al Palau de la Virreina, comissariada per Miquel Berga. Però l’espai del palauet Sully, a tocar la coqueta Plaça Vosgues, era inadequat per aquesta exposició, tot i dependre del Jeu de Paume, ja que l’Hotel estava en obres i el varen encabir en un semisoterrani.

Una de les raons per les quals els germans Centelles han acceptat enviar aquest fons a Salamanca és que formaran part del fons del Museu per la Memòria Històrica (encara per muntar) i se’n farà divulgació internacional. Al gran París, de la ma del Jeu de Paume, es va fer una exposició absolutament inacceptable. No crec que sigui culpa dels catalans, sinó que els francesos no en volen saber res d’aquest període en que varen fer de carcellers dels republicans i no els interessa fer-ne ressò. Malaguanyada oportunitat.

Agustí Centelles va fotografiar Barcelona abans i durant la Guerra Civil i va anar al front en qualitat d’informador de les milícies populars. Fou cridat a files i enviat a Lleida, on es feu càrrec dels serveis fotogràfics i des on envià fotografies pels diaris de la rereguarda. Va travessar la frontera amb la seva maleta amb negatius i va continuar fent fotos als camps de concentració d’Argelès, Sant Cebrià, Bacarès i Bram. L’any 1944 va tornar clandestinament a Barcelona i des d’aleshores es dedicà a la fotografia industrial. Va morir el 1985.

Els seus fills Sergi i Octavi han custodiat el seu fons i l’han cedit per fer diverses exposicions, com la de La Pedrera de 1991, patrocinada per la Fundació Caixa de Catalunya, la de la Virreina, depenent de l’Ajuntament de Barcelona i l’actual del Centre Ars Santa Mònica de la Generalitat. S’han publicat diversos catàlegs de la seva obra i recentment un llibre amb el diari del mateix Centelles escrit a Bram.
No sembla que aquests reconeixements hagin estat suficients per mantenir tot el fons fotogràfic a Catalunya. Faltava concretar l’aspecte econòmic, petit detall.