La Ruta del ter, seguint el curs del riu

El Consorci Alba-Ter ha publicat el llibre “La Ruta del Ter” seguint el curs del riu, una guia amb dos recorreguts el senderista i el cicloturístic i amb diverses rutes temàtiques. Els senyals indicatius són uns adhesius amb unes ones blanques en un fons de color verd i vermell que senyalen la direcció. La ruta del Ter segueix el curs natural del riu, des del seu naixement a Ulldeter fins a la gola a l’Estartit i, en la majoria dels municipis, es mostren els indrets i els elements arquitectònics més rellevants situats prop del riu.

La ruta temàtica inclou la ruta del patrimoni cultural fluvial, amb la major part dels ponts que es troben al seu curs, com el Camprodon, el Pont Vell de Roda de Ter i també el Pont de l’Aigua de Sarrià de Ter; els canals, rescloses i sèquies com la Monar de Salt, les centrals hidroelèctriques com la de Vilanna de Bescanó, la Vinyals de Flaçà,o la fàbrica la Blava de Roda de Ter on va treballar el poeta Miquel Martí Pol; els molins com els de Gualta i els de Torroella de Montgrí, safarejos com el de les dones de Salt i colònies industrials, algunes de tan conegudes com la Llaudet de St. Joan de les Abadesses.

Una altra ruta d’interès és la del patrimoni natural, la qual recull una selecció de 37 espais classificats, segons el seu interès principal, en les categories següents: hàbitat, paisatge, fauna i geologia. Aquí trobem el parador de Sau, amb una extensa visió del pantà, de les Guilleries i les cingleres de Travertet i el Far, l’illa d’Avall a Jafre o el Ter Vell a l’Estartit.

La ruta de les inundacions històriques fa una mirada a les fàbriques i ponts que varen quedar afectats per l’aiguat de 1940 i ens indica els llocs on es troba situada una placa que mostra el nivell assolit per les aigües, com la del Passeig del Ter, a Roda de Ter. També presenta les obres hidràuliques de defensa que es varen construir per protegir els pobles de les inundacions, com la presa de Susqueda, però també són importants les canalitzacions del riu Onyar a Girona i la del Daró a Gualta.

I per tancar la sèrie de rutes temàtiques, la ruta literària, en els apartats: el riu líric, el riu simbòlic, el riu mític i episodis i paisatges, amb textos de Miquel Martí Pol, Prudenci Bertrana, Narcís Comadira, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Josep Pla, Emili Teixidor, Camil Geis, Tomàs Roig i Llop, Santiago Rusiñol, entre molts d’altres.

El recorregut senderista s’inicia a Ulldeter i consta d’ 11 etapes, amb dues extensions opcionals, amb un total de 250 Km. Passa per vies verdes i GR, PR, camins històrics evitant les carreteres asfaltades. El recorregut cicloturístic és de 185 Km, consta de 5 etapes i també te el seu inici a Ulldeter per finalitzar a la gola del Ter.

En el llibre es troba un petit índex de cada poble amb els elements més importants a visitar. En el cas de Sarrià de Ter, destaca el Pont de l’Aigua, i en el de Sant Julià, el paisatge del Congost i el Castellum Fractum a la muntanya.
Tant la ruta senderista com la ruta cicloturística, en els trams de Sarrià de Ter i de Sant Julià de Ramis no són massa reeixits, sobretot per l’alerta del punt negre quan s’entra a la N-II des del final del carrer Vora Ter fins a l’entrada del camí del Congost a la formigonera.

A Sarrià de Ter, el recorregut és molt capriciós. Després de deixar les deveses de can Salvatella, quan s’entra al nucli urbà, la ruta segueix l’Avinguda de França, passant al costat dels cotxes de la via, gira cap al carrer Francesc Cambó, travessa el carrer Via Augusta (ara modificat per una rotonda), passa per darrera el cementiri i des del passatge de l’església entra al carrer Major.

Quan els responsables del Consorci Alba-Ter varen dissenyar la ruta, la seva proposta inicial era fer-la passar pel carrer Josep Flores, més proper al riu, tot i que passa per la zona industrial paperera. Però aquest camí, que l’anterior equip de govern de l’Ajuntament va aprovar, tenia dos punts molt interessants des del punt de vista turístic: el primer, que la mateixa guia reconeix, el Pont de l’Aigua, on va existir un pont d’origen romà i el pas més antic del riu Ter per entrar a Girona. És doncs un lloc molt important per explicar les comunicacions i perquè el barri de baix, conegut com Sarrià de Ter, es va situar al llarg de la via medieval. Curiosament, si els caminants segueixen l’actual senyalització, no veuen en cap moment el Pont de l’Aigua.

En segon lloc, en el carrer Josep Flores existeix un edifici industrial molt notable, la fàbrica Mitjans, on es va situar la primera desfibradora de pasta de paper de tot l’estat espanyol, com bé recorda la placa a l’entrada. També és un element arquitectònic a destacar en la guia, com a patrimoni cultural fluvial, ja que manté les instal•lacions antigues de la central elèctrica.

Al fer passar la ruta per l’Avinguda de França es perd l’oportunitat de promocionar adequadament la vinculació del poble amb el riu, tant pel pas medieval sobre el Ter, com per l’activitat industrial iniciada el 1869, l’origen de les fàbriques de paper del municipi. No sembla pas, que al dissenyar la ruta s’hagi tingut en compte la importància de destacar, a nivell turístic, els edificis històrics més rellevants del poble, ans bé s’ha prioritzat un recorregut, en teoria més segur, però que genera molta confusió.

En qualsevol cas, seguir el riu Ter, per alguns dels pobles i espais naturals que podem trobar en la guia, és una bona idea per apropar-nos i conèixer el riu.