dimarts, 8 de desembre de 2009

Sand Art



Quan el ballarí i coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui va començar a dibuixar en una pantalla amb la sorra com element, al Teatre Municipal es feu un silenci absolut. Els moviments de la flamenca Maria Pagés, acompanyant els ràpids dibuixos de Sidi projectats a la tela de fons, dins de l’espectacle de dansa Dunas, seguien les al•legories que se’ns anaven mostrant: l’arbre de la vida, la poma d’Adam i Eva, la incomunicació, les Torres Bessones, Guantánamo i un munt de missatges dirigits a desvetllar les nostres consciències.
Dunas ha estat una joia dins de la programació de Temporada Alta, que vàrem poder veure per Sant Narcís, tant per la modernitat de l’espectacle de dansa com per la difusió d’aquest nou llenguatge visual i artístic conegut com Sand Art. Va ser com una perfomance dins d’un altre espectacle, un duet inusual.



Un bon amic i veí m’ha enviat el vídeo de Kseniya Simonova, guanyadora del festival Ukraina’s Got talent, en el qual l’artista dibuixa i construeix utilitzant la sorra, sobre una capsa il•luminada, tot un relat sobre la invasió i ocupació d’Ucraina pels alemanys en el període de 1941 a 1945, durant la Segona Guerra Mundial. La rapidesa dels seus moviments, com va enllaçant una escena amb una altra, la selecció de la música, va emocionar als assistents al festival i el vídeo ha estat objecte de nombroses consultes a la xarxa.

Els artistes exploren nous camins per difondre l’art i el vídeo està sent un dels més populars. No es dibuixa sobre un paper, sinó sobre una pantalla que es pot projectar i gravar, el dibuix deixa d’existir com a peça artística, queda el vídeo com únic document. Si es penja al Youtube, poden gaudir-ne, com ha passat amb Kseniya Simonova, uns 9 milions d’espectadors.