Activitats nadalenques

He fet tard al concert de Nadal que han organitzat per aquest dissabte els Cantaires de Sarrià i quan he arribat el grup sarrianenc anava per la tercera cançó. És un grup que procuro seguir, almenys quan actua al poble, ja que la seva evolució, sobretot des que el dirigeix la Núria Gibrat, és espectacular. Cantaven el gospel Oh happy day, acompanyats de la potent veu d’en Jordi Palomeras que també ha fet de mestre de cerimònies introduint cada grup.

Quan he entrat el bar del Centre Parroquial estava ple de gom a gom, ja que el Barça tornava a contraprogramar. És un clàssic d’aquest local, als que ens agrada la música o el teatre hem de conviure amb el soroll dels gols i el xivarri. Dins del teatre hi havia els cantants, familiars seus i dos o tres veïns de Sarrià de Dalt els quals han entrat també tard, més ben dit, a l’hora anunciada. Que als pocs actes culturals que es fan no assisteixi la gent del poble, em preocupa.

De Maçanet de la Selva deu haver vingut tothom: la coral “El Gínjol” que dirigeix Albert Vancells i la joveníssima Coral Joventut del Gínjol, dirigida per Judit Giralt, que compta amb una meravellosa veu de soprano i unes quantes veus blanques. També han cantat el Cor Índika de l’escola de música de l’Escala i el grup d’avis de l’esplai de La Caixa, molt minvat per la fred, segons ha explicat el seu director Enric Homet, ha tocat sardanes amb un conjunt de flautes dolces. Entranyables.
Al cant final, dalt l’escenari, membres dels Amics dels Gegants han acompanyat amb instruments musicals “el trineu” i “fum, fum,fum”.

Mentre escoltava els cantants, he donat una ullada al teatre del Centre. Ara que hem posat al crit al cel per la cessió del nou Centre Cultural al Consell Comarcal del Gironès, he recordat que aquell local és propietat del Bisbat de Girona, precisament perquè l’ínclit mossèn Domingo Casanellas va buscar diners a l’església quan es varen exhaurir les aportacions dels particulars i de l’Ajuntament. Per quatre rals el Bisbat se’l va posar al seu nom i encara dura, des de fa més de trenta anys. El Centre Parroquial gestiona el teatre, subvencionat per l’Ajuntament, però els sarrianencs mai hi tenim la porta oberta, s’ha de passar pel sedàs de la junta i a vegades s’hi pot assajar i d’altres no. Com que és propietat privada i no municipal, t’hi adaptes o no hi poses el peu. És allò del bot, pots botar amb els peus, ja que amb el vot democràtic no hi tens rres a fer.

Al hall ja hi havia propaganda dels Pastorets, pels propers 26 i 27 de desembre. Enguany l’Esteve Pineda tornarà a fer d’Esquellot el paper que havia compartit amb el malaurat Pere Vilà. M’hauria agradat trobar l’Esteve per aclarir les seves declaracions al Punt Diari, quan ha dit que la Rosa Marcos, la Satanassa dels Pastorets dels darrers tres anys, vestia com una “madame” i no sé si és que ho ha dit perquè ho creu o que ho ha malinterpretat el periodista.
Potser el dilluns, en el programa de la tertúlia de Ràdio Sarrià, la conductora li ho preguntarà. L’Esteve, fidel oient de La Cope i lector de l’ABC, pontifica des de l'emissora municipal com a representant del Centre Parroquial i, com els sol passar als tertulians, a còpia d'escoltar-se a si mateixos, acaben creient que la seva és la única raó.

Els dimonis de la caverna mediàtica, a qui de natural no se’ls veu la cua, quan arriba el Nadal es posen la samarra i es disfressen de pastor. Gloria in Excelsis Deo.