Recordem el què som

Aquesta és una frase que sol dir l’entrenador del F.C. Barcelona, Pep Guardiola. És un retorn a la base, a allò fonamental, recordar d’on venim, què sabem fer, què representem. És un frase que pot aplicar-se tothom davant d’una decisió important.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha signat un conveni amb el Consell Comarcal del Gironès per la cessió d’un espai de 1081 m2 per construir un Centre d’atenció al Visitant. L’espai no és un qualsevol, forma part del projectat Centre Cultural del sector Cobega, a l’Avinguda de França, on està prevista la biblioteca (en fase molt avançada), un petit auditori, una sala polivalent-sala d’exposicions, l’arxiu històric i una sala museu per encabir el patrimoni artístic del poble, el fons de l’artista Emília Xargay i el de la vil•la romana del Pla de l’Horta. Aquest disseny del centre cultural ha estat debatut en diverses jornades, fòrums i en darrera instància, el govern ha presentat el projecte executiu pel PUOSC 2008-2012 i n’ha obtingut finançament.

Si es du a terme aquesta cessió, del citat Centre Cultural només s’executarà la Biblioteca i l’Auditori. No hi haurà sala d’exposicions, la qual a la vegada hauria de servir pels tallers que sol organitzar la Biblioteca, ni el dipòsit de fons de la mateixa Biblioteca ni el magatzem per l’Auditori. Val a dir, que el magatzem de dipòsit de la Biblioteca és fonamental en el moment del trasllat, ja que molts llibres del fons no s’han de col•locar en els prestatges degut a la seva poca demanda i rotació.
Per altra banda, l’espai destinat per l’Arxiu Històric també és vital: els dos fons rebuts recentment, la col•lecció de revistes de Torras Hostench i el fons del Dr.Garriga no tenen el lloc adequat en les dependències municipals i l’arxiu històric fa sis anys es va enviar a l’AHG per subsanar les mancances d’espai i de personal per catalogar-lo.
Aquesta decisió va totalment en contra d’un projecte definit i consensuat. Es pren una decisió política, que suposa una cessió d’un actiu patrimonial dels sarrianencs, sense tan sols demanar el parer, ni fer una consulta a les entitats. El valor de l’equipament que es cedeix supera els dos milions d’euros, ja que es tracta d’un edifici en construcció, amb l’entorn totalment urbanitzat.

Està legitimat l’equip de govern per prendre una decisió d’aquest tipus?. Ho pot fer, però és ètica i moralment reprovable. Una cessió d’aquest import s’ha de fonamentar en una memòria social i econòmica la qual demostri que el que obtindrà l’Ajuntament és molt superior al que cedeix. Ara per ara, només hi ha la memòria del projecte, no la memòria econòmica. Ara per ara, el que cedeix Sarrià de Ter supera en escreix el que vol edificar el Consell Comarcal. En altres termes, és com si el Consell Comarcal furtés al municipi, com si posés la ma a la caixa i s’emportés la joia més preuada. Aquest local és el fruit de destinar tot l’espai d’equipament públic i tots els diners de l’aprofitament mig del sector Cobega a l’obra. Molts diners, moltes negociacions, molts maldecaps, perquè ara, quan ja es veu el resultat, vingui algú de fóra i ens el confisqui.

Com és que l’alcalde en el poc temps que governa ja ha oblidat els principis de la participança del senador Francesc Ferrer?. És falta de coratge, és por a afrontar l’opinió pública? O és que el projecte del Consell Comarcal no s’aguanta per enlloc i no sap com defensar-lo?
Hem oblidat qui som i a qui representem? L’Ajuntament de Sarrià de Ter i el Consell Comarcal són dos administracions modestes, amb greus problemes de finançament. És sostenible fer un Centre d’Atenció al Visitant i “ocupar” 1.081 metres quadrats?. Per atendre als turistes cal construir un palau? No n’hi hauria prou amb un espai de 200 metres, habilitant algun local comercial, fins i tot disponible d’immediat a la mateixa Avinguda de França?. Si parléssim d’una superfície més petita, de 100 m2 no hauria de ser cap problema encabir una oficina d’atenció als turistes en la mateixa planta baixa on es preveu la sala d’exposicions i que aquesta tingués un ús compartit. Es poden trobar solucions, però partint de la base de fer un projecte modest, adequat a la situació econòmica actual i que no comprometi espais de futur dels sarrianencs.

Perquè el que es perd és la capacitat de decidir en el futur. És a dir, si per exemple es troba un espai més adient per l’arxiu municipal, podria quedar lliure la planta primera per posar, és una idea, l’escola de música que ja no cab al Centre Cívic, o per constituir un viver d’empreses, que seria una iniciativa adequada a les necessitats de la població. És a dir, deixem a les generacions futures i als futurs governants sense cap opció de fer canvis, ja que no podran disposar lliurement d’aquest espai, ocupat indefinidament pel Consell Comarcal.

Sarrià no és un poble turístic, no existeix una oferta turística i aquest centre tampoc l’aporta. Els possibles visitants no visitaran el poble, només s’hi aturaran i marxaran a Girona. A Sarrià la gent hi vé a practicar esport, a treballar, assisteix a alguna de les fires que s’organitzen i també ve al Centre Cívic, un centre de formació que forma part del projecte cultural del poble.
El primer tinent d’alcalde ha dit que el centre projectat pot portar uns 30.000 visitants l’any. Per fer què, potser recollir un fulletó, interessar-se per un allotjament, conèixer què es fa als pobles veïns?. A vegades una xifra vol dir molt o poc. Aquesta representa la presència de menys de 100 persones al dia, menys de les que deuen entrar a la fleca del costat.

Els projectes turístics d’aquest país, a Catalunya, se sustenten en la posada en valor de patrimoni, de l’oferta cultural i de lleure, de l’oferta comercial i del valor i qualitat dels espais naturals. A Sarrià de Ter, tenim poca patrimoni, però tampoc s’aprofita adequadament: no s’ha senyalitzat correctament la Ruta del Ter, (passa allunyada de dos monuments històrics del poble, el Pont de l’Aigua i la fàbrica Mitjans) no s’ha senyalitzat la Ruta Masó (encara està per definir l’ús de l’edifici Rafel Masó del carrer Major i restaurar-lo) i falten acabar dues de les tres anelles de la ruta dels Molins de la riera Xuncla, (la que passa pel volcà de can Guilana i les canteres romanes), una ruta que s’inclou en el projecte Passejades pel Gironès, que hauria d’haver impulsat el Consell Comarcal del Gironès.

Com tothom que camina sap i pot veure, no hi ha diners ni per fer el manteniment de les rutes a peu, ni per reposar senyals rovellades, ni per refer els plafons malmesos, ni per editar nous fulletons sense errades de toponímia i de plànols. Però en trobaran per fer un megacentre de propaganda del Consell Comarcal, amb la magnànima aportació dels sarrianencs, súbdits silents dels nous cabdills i mandataris.
Torno a la pregunta de l’inici. Recordem el què som, recordem a qui representem. Tenim drets i ens els hem de fer valer, no ens deixem prendre el què és nostre, no deixem a les properes generacions sense patrimoni.