Dones Lectores

En una nota recent de l’associació de professionals del màrqueting, s’analitzava la difusió dels anuncis en premsa i es lamentava que Espanya se situés en el penúltim lloc de difusió europeu, amb 94 exemplars venuts per cada mil habitants, només per davant de Portugal. Deia la nota, que una de les raons de l’escàs índex de difusió espanyol és el baix nombre de lectores, només el 27,1% de les dones llegeix habitualment els diaris enfront del 46,6% dels homes. Aquesta dada ens hauria de fer reflexionar, ja que gairebé, quant a les dones, ratlla l’analfabetisme informatiu.
És evident que aquesta és una de les raons per les quals les dones en conjunt no accedim a millors llocs de treball, no només per una menor formació, sinó també per una menor informació. I també que molts dels problemes que es donen, coneguts com a violència de gènere, tant la física com la psicològica, la lectura de les notícies i, sobretot de les cartes al director, on moltes dones expressen la seva situació, aconseguiria crear conscienciació de la pròpia problemàtica.
Com millorar aquest índex?. En primer lloc fent un esforç per comprar un diari i deixar de banda revistes femenines o d’interès relatiu per les dones. Qualsevol diari porta prou informació sobre temes tant diversos com salut, bricolatge, cuina, moda, a més de política internacional, actualitat, cultura, i notícies comarcals que pot estalviar comprar aquest tipus de revistes.

Parlant amb d’altres dones d’aquest tema, sempre em fan avinent la qüestió del pressupost. Malauradament la majoria de dones són mileuristes, si és que hi arriben i, a menys que en la família hi hagi tradició de comprar el diari, no es plantegen aquesta despesa. És una discussió que et fa empipar, ja que qui ho diu, a vegades fuma i la despesa personal és molt superior. Però, una vegada i altra sents el mateix: el llegirien si el tinguessin a l’abast. A vegades li donen una ullada mentre esmorzen al bar o en algun lloc públic, però no el compren ja que al final del dia es deixa de banda sense haver tingut prou temps de llegir-lo. Les dones no tenim prou temps, entre la feina, la família, la casa, amb totes les obligacions que comporta, el dia no dóna per més. Així la compra del diari deixa de ser vital, deixant-la, en el millor dels casos, per als diumenges.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha iniciat una campanya de foment de la lectura. El programa preveu fer subscripcions a diaris i revistes per a joves amb més de 18 anys i es calcula fer-ne unes 170.000. No està gens malament, veurem com es materialitza, si el pressupost arriba i què es recomana. Tanmateix, continuo pensant que el diari ha d’entrar a les cases, per tant serà un oportunitat per algunes famílies.
Mentre això no es porta a terme, perquè no es fa un esforç institucional per dotar tots els equipaments públics de diversos diaris, de manera que la gent no hagi d’anar obligatòriament al cafè a llegir-lo? La subscripció d’un diari és de 414 €, la meitat del que costa programar un espectacle infantil, que solen ser dels més barats. Amb el que s’ha gastat l’Ajuntament de Figueres amb el pregó d’enguany podria obtenir 24 subscripcions i d’exemples en trobaríem arreu, ja que se sol pensar més en programació d’espectacles que en formació. Certament arriben alguns diaris de forma gratuïta a les biblioteques, el Diari de Girona, La Vanguardia, l’Avui. També la Caixa de Girona té un programa de subvenció de diaris que alguns ajuntaments aprofiten. Però no és suficient. Algú s’ha parat a pensar perquè no hi ha cap diari en les sales d’espera dels Hospitals i dels CAPs?. En les consultes i en les visites mèdiques s’hi passa prou estona i la lectura d’un diari alleugeria l’espera.

El flamant pla de foment de cultura podria revisar aquesta qüestió i prioritzar dotar els llocs públics de la seva responsabilitat amb prou diaris per al públic en general. Els joves aprenen del que fan els grans, i veure com els pares llegeixen, a casa o quan en tenen l’oportunitat, pot crear-los l’hàbit. Però sobretot és aconsellable esforçar-nos per millorar l’índex de lectura femení, de la premsa i de la informació diària, per deixar de banda les rases digitals i les rases informatives i avançar certament, cap a la igualtat.