El patrimoni industrial paperer

Una de les sorpreses de la diada de Sant Jordi ha estat el llibre Els molins paperers a Catalunya, dins de la col·lecció patrimoni industrial de Rafael Dalmau editor. Es tracta d’un inventari, més aviat diverses fitxes tècniques, amb dades històriques i fotografies de l’estat actual, de tots els molins paperers que es troben dempeus en les conques fluvials de Catalunya. Va ser una de les adquisicions no pressupostades de la diada, per bé que l’endemà, un dels autors, en Josep Esteve Farriol me’n feia arribar un exemplar en correspondència al meu enviament de fa temps del vídeo dels molins i fàbriques de paper a les comarques gironines, editat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter l’any 1999, amb motiu de les primeres jornades del paper.

Quan l’Andreu Mateu em va trucar, vaig comentar-li que tenia un exemplar del llibre per ell. L’Andreu és un dels grans especialistes en paper de Catalunya, i ara per ara, el millor alabrent de les nostres comarques. Des de fa temps, és qui s’encarrega del taller de paper a la fira del paper, amb la seva tina, les formes, la pasta, la premsa. També fa temps va al darrera del seu museu de paper i en particular d’un museu a les comarques gironines. Em va comentar la fallida del seu projecte de Valderrobles, a Terol (el molí paperer Beseit-Vallderoures de la Matarranya), per canvis de color polític a l’Ajuntament, i que ara no sabia què fer. Des que es varen iniciar les jornades que a Sarrià de Ter es parla d’un possible museu, però també a Sant Joan les Fonts, on l’empresa Torraspapel va cedir al municipi les antigues instal·lacions del molí fondo.

Recentment, l’alcalde de Sarrià de Ter ens va comentar que l’equip de govern pensava presentar al Ministerio de Fomento el projecte del museu del paper per rebre el corresponent 1% cultural de les obres que s’executaran al municipi, en particular l’ampliació de l’autopista. Aquest projecte, tot i que se’n parla des que Josep Turbau era alcalde, mai s’havia posat seriosament sobre la taula, fins que a la darrera legislatura vàrem sospesar la possibilitat de portar-lo a terme. Amb l’Andreu ja havíem comentat que un museu clàssic de fer paper a ma no ens semblava adient per Sarrià de Ter, ja que es conegut que l’edifici de can Mitjans, catalogat com a patrimoni industrial, va ser la seu de la primera pastera de paper a Espanya i després fàbrica de paper i d’electricitat. A més la tradició del municipi és de fabricació de paper, no de molins paperers.

Amb en Roger Casero i l’Esther Ferrero vàrem contactar amb Eusebi Casanellas,
director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya per avaluar la possibilitat d’un futur museu a Sarrià de Ter. Amb molt bones paraules ens va dir que de la Generalitat no n’esperéssim diners, sinó ajuda tècnica i ens va oferir els serveis d’un arquitecte tècnic per avaluar l’estat actual de l’edifici, un estudi que es va fer i que es troba a l’Ajuntament. Per altra banda, també va coincidir en la nostra proposta, d’orientar el projecte cap una visió més industrial que no pas la pròpia artesanal de Capellades, ja que és una de les mancances de la xarxa de museus de la tècnica. La idea, encara no prou elaborada, era de fer el museu amb el conjunt de la nau de can Mitjans, el dispensari de Torraspapel que en el seu dia ja havia estat habitatge de la fàbrica Flores, i les instal·lacions de la màquina 3 de Torraspapel. O sigui, que en la part antiga es podria fer un projecte museístic on s’explicaria la història del paper, de l’edifici, de la pastera Flores i de l’electricitat; en l’actual dispensari, la recepció, botiga i serveis del museu i la màquina 3 es podria visitar des del mateix museu. O sigui, seria un museu en actiu que permetria veure in situ com es fabrica el paper actualment.
Els directius de Torraspapel varen ser proclius a defensar la proposta i el propietari de can Mitjans a arribar un acord per la cessió del local. El museu per tant seria de titularitat pública i privada, una proposta que ens va semblar podia reeixir i així ho vàrem proposar en el programa electoral del PSC per les municipals.
No tinc present que figurés en el programa d’ERC i de CiU, per tant, no se si la idea de l’alcalde s’ajusta a la que vàrem dibuixar amb el director del Museu de la Ciència i la Tècnica, o es tracta de la idea primigènia de fer un museu molí a l’estil del de Capellades. Al meu entendre, si s’ha de fer l’esforç, tant econòmic com de recursos humans, l’aposta ha de ser per un museu de la fabricació de paper. Per un museu molí, no cal que ens hi gastem ni cinc. Espero que en els propers mesos ens arribi més informació i es pugui avaluar la viabilitat del projecte i si aquest és prioritari davant d’altres projectes de rehabilitació com el de l’edifici Rafael Masó del carrer Major, que també s’ajusta als requisits de l’ú per cent cultural.

El patrimoni industrial és la ventafocs del patrimoni. A Sarrià de Ter es troba en el catàleg, però no és el més comú. Aquest mes de maig precisament els Amics de la Unesco han programat un cicle de conferències a Girona, Olot i Ripoll sobre el patrimoni industrial, les fargues, les colònies tèxtils, les indústries de guerra, i a més presentaran possibles itineraris turístics del patrimoni industrial a les comarques gironines, un territori verge i per explorar. A la primera, la del paratge de Las Médulas, les antigues mines d’or romanes de Lleó declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco, no hi vaig poder assistir, però la Júlia de la Cambra me’n ha fet arribar la ressenya. Aquesta combinació de patrimoni industrial, memòria històrica i turisme és la que els Amics de la Unesco proposen per salvaguardar el patrimoni industrial català. Un treball a llarg termini, però engrescador.