Una lectura positiva del pressupost

El dimarts 27, dia del ple municipal de Sarrià de Ter, les cares eren força llargues. No només perquè des del grup del PSC havíem reclamat la documentació que pertocava per llei, la qual no havia arribat a temps, sinó perquè el mateix equip de govern estava decebut pel pressupost que presentaven. Almenys aquesta va ser la nostra impressió.

Es va aprovar un pressupost de 3,5 milions, dels quals només 54.303€ es destinen a inversió. Dit així, i llegint el titular de Montse Barrera al Punt, la davallada d’inversió és notable, comparant-la amb l’any passat amb que amb un pressupost total de 4,32 milions es va destinar més d’un milió a inversió. El cert és que els dos exercicis no són comparables a nivell macro, però sí al detall. Si només veiem aquestes xifres arribaríem a la conclusió a la qual ens volia portar el regidor d’Hisenda, Jordi Costa, que el pressupost s’ha reduït en 800.000 euros, en un 18%. Però com que enguany no hi ha partides específiques d’inversió, si comparem els dos pressupostos ordinaris, resulta que s’ha aprovat el major pressupost de la història del poble i ,a més, aquest demostra una bona solidesa. És a dir, s’han augmentat els ingressos ordinaris en un 8,7%, i això en un any en què la major part de les famílies i empreses preveiem descensos d’ingressos és una bona notícia.

La partida de l’ICIO s’ha reduït en la meitat, però no és l’impost més rellevant del pressupost. L’ICIO ja es cobrarà quan es reprengui l’activitat constructora. De sempre l’impost base del poble, ha estat l’IAE, i l’any passat varem témer es reduiria per la marxa de Manter. Sortosament aquesta partida es recupera i consolida. Aquest impost, que enguany es preveu de 280.000€, és el que ha permès que Sarrià de Ter tingués de sempre Policia Municipal, un cos ara insuficient, però que tampoc tenen els altres municipis veïns.
En l’informe mediambiental que acompanya al POUM s’esmenta que durant els anys 1984 a 1991 només es varen construir 12 cases. L’ICIO ha estat irrellevant en aquest municipi fins que va desaparèixer el fum de Torraspapel, i tot el que s’ha ingressat s’ha invertit. El resultat d’aquestes inversions són les fortes despeses de manteniment que ara s’han d’assumir: pavelló, piscina, centre cívic, escola bressol, casal de la gent gran, locals socials. Cada vegada que s’inaugura un nou edifici, s’ha de preveure d’immediat el personal i el manteniment (energia, neteja, contractes) que el faci funcionar i vigilar que no es deteriori. La única inversió que es va poder fer en l’època de l’alcalde Jordi Cañigueral fou el passeig del riu, cobrint l’antic abocador. Va ser també la primera partida per inversió que es va transferir de la Generalitat i qui el va acabar executant fou Josep Turbau. Curiosament, el préstec del passeig encara tenia un romanent i va formar part de la partida de préstecs que ara fa dos anys es va refinançar i que enguany es comença a amortitzar. L’import que es recapta de l’ICIO cobreix amb escreix aquesta amortització i per tant, el pressupost d’ingressos està força equilibrat. Els préstecs per inversió serveixen per traslladar esforç financer als veïns dels propers anys, de manera que els actuals no hagin de suportar tot l'esforç impositiu.

L’any passat es va inaugurar la deixalleria comarcal i va entrar en servei el nou contracte de neteja i recollida d’escombraries amb FCC. Ja que el contracte contempla una major presència de personal de neteja, lògicament aquesta partida s’ha incrementat. Però la taxa d’escombraries és insuficient per mantenir el cost del servei, actualment amb un dèficit d’un 42,7%. Difícilment, en un període de crisi com el que entrarem es podrà apujar aquesta taxa, per tant, l’estalvi haurà de venir per la menor generació de residus, cosa també complicada. Tot i tenir onerosos contractes de recollida i tractament d’escombraries, de neteja viària i de manteniment de parcs i jardins, enguany s’ha signat un conveni amb la Fundació els Joncs per la neteja d’espais públics que no estaven resolts amb les empreses FCC i Arico Forest.

L’equip de govern va prendre a l’inici del mandat una mesura important, la implantació d’un mòdul a l’escola bressol, de manera que no quedés cap alumne sense escolaritzar. Aquesta decisió també ha generat un dèficit addicional que assumeix el mateix ajuntament de prop de 60.000€, degut a la contractació de personal i la compra d’aliments.
Em podria entretenir amb el detall de les partides però he esmentat les més rellevants. Les variacions són fruit de decisions preses en el moment en què s’han observat les necessitats, i també a mesura que el poble ha anat evolucionant. Els actuals regidors de l’equip de govern no han entrat a analitzar el pressupost sarrianenc i les seves limitacions fins ara, quan han hagut de retallar les partides de les seves àrees. Queden en el tinter moltes despeses previstes però amb insuficient pressupost, com el Congrés d’arxivers, la Festa Major, la Fira Comercial, el cicle Fila0, o la tarja +70, que ja veurem con es financen. La insuficiència del pressupost ordinari per fer tot el que es vol programar ja fa temps que cueja, però per contra, tots els equipaments i serveis poden funcionar amb normalitat. També sabem que a Sarrià de Ter oferim serveis no obligatoris, com la policia, serveis socials o la programació del centre cívic. I això, almenys per a mi, és un motiu d’orgull.

A l’equip de govern se li demana que faci punta al llapis, s’oblidi de despeses innecessàries, que vigili les factures de telèfon, canapès, protocol, que abans de contractar i programar es pregunti què val, a qui interessa i quina necessitat satisfà, i se cenyeixi al què és fonamental, a que el poble funcioni i es resolguin els problemes que en aquesta legislatura són d’envergadura. També, que sigui diligent, i que ens faciliti la informació en temps suficient per estudiar-la i debatre-la, com a mínim en els plens municipals, ja que pel que sembla, els pressupostos participatius formen part d'una altra galàxia.